Un glop de nostàlgia

Digueu-nos quin és el vostre lloc favorit de Catalunya i què hi heu viscut o us ha passat. entretots.elperiodico.cat

Malgrat que el nucli urbà actual d'Aiguafreda es va formar al voltant d'una ferreria situada a prop del camí que enllaçava Barcelona amb Vic, de la qual es té constància a mitjans del segle XVI, la primera referència al topònim, en llatí (Aqua frigida), es remunta a l'any 898. L'acta de consagració de l'església de Sant Martí de Congost batejava així l'indret i les seves proximitats en clara al·lusió a les aigües que per allà circulaven en forma de rius, rierols, rieres o fonts, molt abundants al poble. La dels Enamorats és segurament la més coneguda de la zona, situada al principi del terme, o al final, segons s'hi arribi des del nord o el sud. L'Eric i la Toñi van estar aquí i van deixar la seva inscripció amb un cor dibuixat entre els seus noms, igual que ho van fer altres parelles com l'Arnau i la Judith o l'Olga i el José. No és el cas de Liz Sánchez, que d'adolescent solia anar en família a aquest municipi limítrof amb la comarca d'Osona per passar el dia al costat de la font d'en Vinyes, a l'altre costat del poble.

Ella i la seva família solien agafar el desviament previ a l'entrada principal de la població des de Barcelona i recorrien en cotxe el camí de terra cap a la font, que no té l'accés indicat per cap mena de cartell. Per trobar-la s'ha d'anar fins al final del camí, on unes cadenes que delimiten una finca privada impedeixen seguir per la via sense asfaltar. A mà esquerra hi ha uns esglaons que baixen directament a l'assortidor. La veritat: si no ho saps, no hi arribes.

La Liz recorda que 40 anys enrere hi havia una esplanada a tocar mateix en la qual els coneixedors del secret desplegaven les cadires i el menjar que s'havien endut de casa: amanida, truita de patates, ensalada russa, carn arrebossada... Si calia, feien una foguera, cosa que ja no està permès de fer. Aquest terreny era prou ampli perquè els seus cosins, que la família en feia responsable A ella, que per alguna cosa era la gran, es divertissin jugant a pilota i corrent amunt i avall. Però ara el terreny està impracticable, i on abans la canalla s'entretenia mentre els pares feien una becaina creixen les ortigues i altres plantes assilvestrades que fan gairebé dos metres d'alçada. De fet, si no fos pels veïns que de tant en tant fan cap a la font i netegen l'accés que hi porta, fa temps que hauria quedat sepultada per les herbes.

Melons i síndries

La riera d'Avencó, ben a prop, que servia de nevera per a melons i síndries i de zona de bany per a la Liz i la família, també ha perdut l'esplendor d'anys enrere. Abans plena, ja que rebia un cabal constant i abundant durant totes les estacions, avui en dia l'aigua es filtra en cotes més altes i discorre subterràniament, així que amb prou feines s'hi pot veure algun bassal.

La font d'en Vinyes, ubicada originalment tres metres més amunt del lloc actual, presumeix de tenir una de les millors aigües del Montseny, pel que fa a la qualitat. De fet, avui mateix una parella d'avis omplen un munt de garrafes amb l'aigua que brolla de la font i les carreguen al maleter del cotxe, procediment que emula, a menor escala, un ciclista que pedaleja diàriament 12 quilòmetres per omplir la cantimplora i tornar a casa havent calmat la set. L'encant que recorda la Liz ha ja no ho és tant, tot i que aquest racó conserva, sense cap dubte, el seu atractiu, ja que es troba en un racó amagat i la seva aigua continua sent pura. I per a la Liz sempre serà un verger: al capdavall, part dels seus records d'infància i adolescència pertanyen allà, entre truites de patates i capbussades.

 ACCESSOS:  Conduïu per la C-17 fins a Aiguafreda. Allà, agafeu la carretera de Ribes fins a la rotonda i gireu cap al carrer d'Avencó, que es converteix en un camí de terra. L'heu de seguir fins al final.

ALLOTJAMENT: L'Hostal l'Esquella, que compta amb nou habitacions (tres d'individuals i sis de dobles), i l'alberg Casanova de Sant Miquel, a 4,5 quilòmetres del poble .

INTERÈS TURÍSTIC: El gorg de la Sort, els cinc dòlmens d'Aiguafreda i el conjunt arquitectònic d'Aiguafreda de Dalt, amb l'església de Sant Martí de Congost.

Notícies relacionades

Collboni defensa el model i la gestió del turisme a BCN

L’urbanista Ramon Gras convida a invertir en cultura

NOMÉS A AIGUAFREDA: L'aigua de les seves fonts fa honor al nom: és molt fresca.

http://www.aiguafreda.cat