Cada escala de creuer a BCN dóna un milió d'euros

abans que l'alcaldessa Ada Colau passi pel microscopi el sector dels creuers, li arriba a la seva taula un detallat informe sobre el paper dinamitzador del sector a la capital catalana. El va encarregar el Port de Barcelona l'any passat i ha comptat amb la col·laboració de Turisme de Barcelona, però l'ha executat i firmat el Laboratori d'Economia Aplicada AQR-Lab de la Universitat de Barcelona (UB). És la primera anàlisi acadèmica en profunditat realitzada sobre els creuers en un port a Europa i dóna resposta -casualment- a la majoria d'interrogants que Colau plantejava sobre el sector des d'aquest diari a finals d'agost. Els vaixells vacacionals que arriben a la ciutat generen una despesa directa de 442,5 milions d'euros a Catalunya, més 353,5 d'indirectes. És a dir, cada vegada que un vaixell recala, dispara (de mitjana) un milió d'euros.

El president del Port de Barcelona, Sixte Cambra, va obrir ahir la presentació de l'informe emfatitzant que es va començar a coure fa més d'un any. De fet, el període que s'analitza estadísticament va del març a finals del 2014. Però l'atzar ha volgut que la tabulació i les conclusions arribin just després del relleu polític a l'Ajuntament de Barcelona, i amb Colau posant la lupa sobre els sectors econòmics vinculats al turisme local. L'alcaldessa es reunirà ben aviat amb Cambra i pretén analitzar l'impacte de l'activitat creuerística, des de l'econòmic fins al laboral i ambiental per determinar si és necessari prendre mesures de cara a la seva limitació.

CLARIFICAR / En aquest sentit, el port té en marxa un altre informe que estarà a punt d'aquí unes setmanes sobre l'efecte  en la contaminació de la ciutat. El document de la UB només esmenta sobre aquesta qüestió que genera un 1,2% del NOx (òxids de nitrogen) en l'aire de la metròpolis i menys del 0,2% de partícules sòlides en suspensió.

El propòsit de Cambra era posar xifres i valoracions al sector, que va començar a créixer l'any 2000 i a estabilitzar-se el 2011. Des d'aleshores, la consolidació ha suposat uns 2,5 milions de creueristes a l'any. Però, com ja va detallar EL PERIÓDICO el 27 d'agost passat, el seu gaudi de la ciutat és divers en funció que hi estiguin unes hores d'escala o bé que iniciïn o acabin ruta.

El director del Laboratori AQR-Lab de la UB i catedràtic d'Economia Aplicada Jordi Suriñach, va insistir que l'informe parteix tant de treball de despatx (sobre dades oficials), com de camp, amb entrevistes a més de 3.000 creueristes, a més dels diversos operadors i serveis relacionats amb el sector. La conclusió general és que els creuers són «un element dinamitzador clar al lloc on són», afirma Suriñach, que a més emfatitza el seu «efecte catalitzador de nous negocis en l'economia local». Entre les externalitats negatives, la congestió de viatgers i els possibles efectes mediambientals. En aquest sentit, en el document es recorda que, com que el sector planifica escales a dos anys vista, és possible anticipar els dies d'afluència i minimitzar-ne el possible impacte.

DINERS / El que resulta inqüestionable fins al moment és la pluja d'euros. La despesa directa es divideix entre els 121 milions anuals que deixen les navilieres (entre empreses consignatàries, terminals de creuers i gestió de check in i equipatges, amarratges, subministrament de begudes i aliments, assistència mèdica, agències i operadors), els 315,8 que es deixen els creueristes en excursions per la ciutat, allotjament, restaurants, comerç, transport i cultura, i els 5,5 milions que inverteix la tripulació en les hores de descans de què disfruta a la ciutat. Hi ha 353,5 milions més que són indirectes. De l'import a Catalunya, on aporta 413 milions al producte interior brut (PIB) i 6.759 llocs de treball, un 75% es queda a la ciutat, amb 313,4 milions de contribució al PIB local.

La radiografia també destaca que el 52% dels 2,36 milions de moviments al port van correspondre a creueristes que començaven o acabaven ruta (altres anys aquesta xifra és més alta). Aquests representen en realitat menys de 700.000 viatgers, ja que es comptabilitzen dues vegades (a l'inici i al final). La resta, 1,1 milions, sí que són passatgers d'escala, que passen poc més de quatre hores de visita de mitjana. El repte de futur, va destacar el director de Turisme de Barcelona, Jordi William Carnes, és que aquests turistes passin més temps a Barcelona. És a dir, que augmenti la proporció de passatgers que pernocten a la ciutat i fan un ús menys intensiu del centre. En aquest cas, deixen 202 euros de mitjana, enfront dels 52 nets que gasten els més efímers. I és que més del 90% asseguren que volen tornar a la ciutat i la recomanen als seus amics.

Notícies relacionades

Festival per a promoure el benestar emocional dels joves a Barcelona: una cita imperdible el 30 de novembre en el CCCB

La nova ronda de Sant Antoni provoca embussos d’autobusos

Suriñach va explicar que, a efectes de  comptabilitat diària, l'arribada de creuers al port comporta una facturació diària de 2,2 milions d'euros per a Catalunya, dels quals 1,7 són per a Barcelona. Cada creuer que recala injecta un milió al PIB i aporta 200.000 euros en rendes fiscals, com IVA i IRPF.

LLOCS DE TREBALL / Laboralment, cada vaixell permet mantenir nou llocs de treball, fins a un total de 6.759 a Catalunya. Els resultats trenquen el tòpic que els creuers només beneficien el sector turístic (amb gairebé 4.000 llocs de treball). La resta són en logística, la fabricació de productes alimentaris, indústria metal·lúrgica i química, serveis de gestió de residus... I és que només la creació de la nova terminal de l'Adossat insuflarà 30 milions d'euros més.