Noves aportacions al passat de la ciutat

Redibuixant Bàrcino

Les excavacions dels últims anys transformen la visió de la colònia romana

Temple romà d’August.

Temple romà d’August. / ALBERT BERTRAN

2
Es llegeix en minuts
E. A.
BARCELONA

Les campanyes arqueològiques portades a terme els últims anys, emmarcades al Pla Bàrcino impulsat per l'anterior equip de l'Icub, no paren de donar fruits. Aquestes són algunes de les aportacions recents (la gran reinterpretació, exposada al Muhba, de la transformació de la ciutat des de la caiguda de l'imperi és igualment potent, però aquesta és una altra història).

MURALLA DEL SEGLE III. L'estudi de la muralla romana ha avançat. Ha quedat completament aclarit com es va superposar a la modesta muralla fundacional la muralla tardoantiga que podem contemplar i que Alessandro Ravotto ha datat definitivament a finals del segle III d'aquesta era.

'BARCINONETA'. Successius treballs han donat cada vegada més importància a la façana marítima. Després de les excavacions de la porta de mar, a Regomir, Ricardo Mar hi va perfilar la porta principal de la ciutat, un portal monumental amb tres accessos i dues torres. Als seus peus, fora muralles, s'hi perfila un suburbi marítim extramurs: s'han trobat dues termes a Regomir, al passeig de Colom restes d'un dic portuari, i als carrers Sotstinent Navarro i Riudarenes, edificis potser associats a activitats pesqueres.

ELS SUBURBIS. Les muralles aixecades al segle III arrasant barris i monuments dibuixen una Bàrcino convertida en una plaça forta (la imatge que sempre s'ha presentat didàcticament), però només a partir d'aquesta data: fins aquell moment cada vegada és més clar que Bàrcino estava composta per un centre representatiu, amb edificis monumentals i un grapat de grans residències (estudiades per Ada Cortés i amb la novetat recent de la domus d'Avinyó), i uns suburbis extramurs urbanitzats, amb conduccions d'aigua.

Notícies relacionades

AQÜEDUCTES I FOSSATS. La intervenció als peus de la muralla a Sotstinent Navarro han permès aclarir que fins al segle VI, quan es va omplir al deixar de ser drenat, un immens fossat paral·lel a la muralla va servir com a protecció i com a canal de desaigüe cap al mar de les clavegueres de la ciutat. L'estructura de la xarxa d'aigües de la ciutat també ha sigut definida per Carme Miró i Héctor Orengo, que plantegen l'existència d'un únic aqüeducte, procedent de la zona de Montcada, que es bifurcaria en dos al punt on actualment hi ha el Col·legi d'Arquitectes. Recentment s'han trobat nous pilars i trams de l'aqüeducte situats al costat de la plaça del 8 de Març i al carrer de les Magdalenes.

VIES I VIL·LES. La comprensió del territori de la colònia, més enllà del centre urbà, va avançar després de la identificació per Josep Maria Palet de la trama de la centuriació del pla de Barcelona, la parcel·lació en lots de terra, en una reixeta semblant a l'Eixample i en què encaixa la trama viària de l'interior i exterior de la ciutat. A Sant Antoni i Drassanes han sortit a la llum nous trams de la xarxa viària i necròpolis, i la gran vil·la de la Sagrera ha mostrat fins a quin punt aquestes explotacions obliguen a ampliar encara més la comprensió de Bàrcino com el centre d'una regió pròspera gràcies a la producció de vi d'exportació.