Barcelona negocia la compra del teatre Principal

Gala Pin, regidora de Ciutat Vella, ha anunciat al ple del districte que l'Ajuntament de Barce-lona està negociant l'adquisició del teatre Principal, el més antic de la ciutat (l'origen del qual es remunta a l'any 1596 amb el nom de Teatre de la Santa Creu), i la Foneria de Canons, construïda al segle XVII. Les dues finques es troben situades al tram inicial de la Rambla, a prop del Moll de les Drassanes.

«Si passen a ser propietat municipal tindran ús públic. Això seria de gran ajuda per a la recuperació ciutadana de la Rambla», argumenta Pin, que va iniciar les converses amb els propietaris dels històrics immobles abans de l'estiu. El teatre Principal funcionava com a discoteca, però a finals del 2014 va perdre la llicència arran de dues denúncies veïnals. Carlos Caballero, llavors responsable de la sala, va ser imputat per irregularitats en la tramitació dels permisos i també va estar implicat en una operació sobre una trama de prostíbuls de Barcelona.

El Principal, que al segle XIX va ser el gran rival operístic del Liceu, continua funcionant com una moderna sala multidisciplinària i polivalent. És part del patrimoni del Grup Balañá, que també regenta el Coliseum i el Tívoli.

Aquesta companyia és propietària de tot l'edifici ubicat al número 27 de la popular avinguda, en el qual també conviuen el frontó Jai-Alai, on es jugava a cistella punta; els antics billars Monforte, la Cúpula Venus i el teatre Latino, que actualment funciona com a cabaret, sala de concerts i cafè teatre. En total, aquests equipaments sumen 14.033 metres quadrats.

La intenció de l'ajuntament és adquirir l'immoble sencer, però també hi ha la possibilitat que la compra es redueixi a l'escenari,  llotges, platea i amfiteatre del Principal, l'espai amb més valor històric de la immensa finca.

Notícies relacionades

La Feria de Abril arrenca al Fòrum amb entrades

BCN aprova la reforma de la Masia malgrat la investigació de la fiscalia

DEPENDÈNCIA MILITAR / La Foneria de Canons, al número 2 de la Rambla, va ser adquirida el 2003 per la Generalitat, que la va comprar al Ministeri de Defensa, amb la intenció d'instal·lar-hi l'Institut Europeu de la Mediterrània, que va acabar ubicat en un pis del carrer de Girona.

L'edifici neoclàssic està catalogat com a bé cultural d'interès local. Es va construir a finals del segle XVII al darrere de la muralla. El seu primer destí va ser una factoria de canons, però després de la derrota del 1714, arran de la prohibició imposada per Felip V de fabricar artilleria a Barcelona, es va transformar en fàbrica de campanes. El 1844, el Banc de Barcelona el va escollir com a seu, la qual cosa va fer necessària la realització de profundes reformes que va portar a terme l'arquitecte Josep Oriol Mestres. Entre aquestes, la d'afegir-hi una nova planta. Després de la guerra civil va reprendre el seu ús militar.