BCN se situa com la sisena ciutat del món amb més reputació

L'estudi atribueix l'èxit sobretot a una estratègia municipal a llarg termini

La qualitat de vida és el seu principal atractiu i el punt més feble, l'economia

Vista de Barcelona des de les torres Mapfre a la Vila Olímpica.

Vista de Barcelona des de les torres Mapfre a la Vila Olímpica. / FERRAN NADEU

3
Es llegeix en minuts
IOLANDA MÁRMOL / MADRID

Barcelona escala posicions en la llista de les ciutats amb més reputació a tot el món i ja se situa en el sisè lloc, segons l'informe Cityreptrak elaborat anualment per la consultora Reputation Institute, al qual ha tingut accés aquest diari i que es donarà a conèixer íntegrament aquesta tarda en una presentació internacional. Malgrat que el nom de la ciutat més ben valorada encara no ha sigut revelat, El PERIÓDICO ha pogut saber que Barcelona millora tres llocs en el rànquing (del 9 al 6), que obté una nota global de 75,8, que correspon a una reputació «excel·lent», i que segueix molt al davant de Madrid, situada encara en la posició 21, encara que també millora aquest any. L'estudi, que s'elabora en 100 ciutats d'arreu del món, es va elaborar el primer trimestre, de manera que no recull l'impacte del relleu polític al capdavant dels ajuntaments que va tenir lloc al maig.

Els experts en reputació consideren que el gran encert de Barcelona són les llums llargues, el model estratègic de gran recorregut que han impulsat els governs municipals més enllà de les sigles polítiques concretes. «Barcelona té un sòlid posicionament internacional, una marca que les autoritats de la ciutat sempre han gestionat sobre la base d'una estratègia a llarg termini, mai de manera conjuntural, com és el cas d'altres ciutats espanyoles. Sens dubte, aquest fet explica molt millor la seva posició en el rànquingdel 2015 que qualsevol altra circumstància puntual», analitza el director de Reputation Institute a Espanya, Fernando Prado.

TURISME, INVERSIONS I TALENT / La reputació és un concepte intangible que es construeix per emocions basades en l'admiració, la confiança i l'estima que les persones mostren respecte a la ciutat i que després són estudiades a través de claus racionals per avaluar quins aspectes es poden millorar. Es tracta d'un concepte interessant -que ja apliquen les grans companyies- perquè els especialistes han trobat una relació directa entre la millora en la reputació i l'increment del turisme, les inversions estrangeres o l'atracció de talent exterior.

L'estudi revela que Barcelona fonamenta la seva reputació en la qualitat de vida, un concepte en què s'avalua la cultura, l'estil de vida i la bellesa de la ciutat, on rep una nota «excel·lent». No obstant, les esferes econòmica i institucional, tot i que milloren, encara pateixen el llast de la crisi. El nivell de desenvolupament econòmic augmenta tres punts, però continua sent la variable feble. Entre el 2014 i el 2015, per exemple, la idoneïtat de Barcelona com a seu empresarial s'incrementa un 6,4% i, no obstant, no s'aconsegueix encara compensar el balanç dels últims cinc anys, que segueix en números vermells. És a dir, Barcelona és vista com una seu per a empreses millor que l'any passat però pitjor que en fa cinc.

Notícies relacionades

EFECTE DE LA CRISI / Per Prado, «tot i que la reputació de Barcelona s'ha defensat molt bé durant la crisi, n'ha acusat els efectes, en especial en la percepció de l'entorn econòmic, que segueix per sota dels nivells previs». El director de Reputation Institute considera que, en termes globals, la reputació de Barcelona presenta «un problema subjacent», que denomina «halo emocional», una mena d'efecte bumerang: si l'atractiu emocional que desperta és superior a l'avaluació racional pot acabar generant un risc en la reputació per una sobrevaloració de les expectatives.

Respecte a la qualitat amb què es perceben les institucions, l'evolució és positiva, amb un increment en la reputació del 7%, el més elevat en tots els àmbits aquest any. La dada s'ha de posar en context per comprendre-la tot i el descrèdit generalitzat de l'esfera institucional a Espanya. Les entrevistes de l'informe -19.000- han sigut realitzades a ciutadans del G-8 -EUA, Canadà, Alemanya, França, el Regne Unit, Itàlia, Japó i Rússia- que coneixen la ciutat, però no disposen habitualment de la mateixa informació que els seus habitants. Es tracta de percepcions que ajuden a desxifrar com els ciutadans dels països més industrialitzats veuen Barcelona.