Els deures de Madrid

Els estudis sobre la reputació de les ciutats s'elaboren des de fa cinc anys, i en aquest període Barcelona només ha sigut descavalcada del top ten en una ocasió, el 2013. Madrid, en canvi, no ha aconseguit ni de lluny acostar-se a aquest grup exclusiu, encara que aquest 2015 accelera més que mai. Després d'ensorrar-se el 2014, quan va caure fins a la posició 32, la capital espanyola aconsegueix aquest any pujar 11 esglaons, fins al lloc 21.

¿Com ha aconseguit aquest ascens? Per als experts, Madrid ha sigut injustament castigada durant la crisi i no està justificat el seu dràstic retrocés en el rànquing des del 2011. Consideren que el deteriorament de la imatge internacional d'Espanya, que va ser especialment significatiu fins al 2014, va exercir una influència especialment negativa en la reputació de Madrid i que, ara, amb els primers passos de la recuperació, l'efecte és a la inversa. Qualsevol efecte, positiu o negatiu, impacta en la seva imatge més que en altres ciutats perquè està desdibuixada.

Per als especialistes, Barcelona té fixada una reputació més identificable i sòlida que Madrid, que projecta una imatge més difusa i, per tant, sol estar més associada a Espanya i acusa els vendavals de les crisis que afecten el país. Per Fernando Prado, director de Reputation Institute, «els reportatges que van aparèixer al llarg del 2013 en alguns mitjans de comunicació globals amb l'objectiu de posar de manifest les terribles conseqüències que la crisi estava tenint a Espanya, i que van tenir Madrid com a teló de fons, indubtablement van contribuir a construir una percepció esbiaixada de la ciutat».

Però més enllà de l'impacte negatiu de la crisi, Prado subratlla un altre factor diferencial amb Barcelona que resulta clau: la falta de plans a llarg termini per impulsar la reputació de la ciutat de forma sostenible. Els experts recorden que la construcció de la reputació sempre ha d'estar inclosa de forma transversal en les estratègies de llarg recorregut i que no es pot construir amb esdeveniments puntuals.

«Madrid no ha tingut mai un pla estratègic i a llarg termini que gestioni la seva marca, i aquesta carència, en contextos de crisi, també té conseqüències nefastes», opina Prado, que recorda l'impacte que va causar la profunda caiguda en l'arribada de turistes entre el juny del 2013 i el juny del 2014, que «va acabar per fer saltar totes les alarmes municipals». Des d'aleshores, segons l'expert, Madrid està treballant d'una manera més integrada i global la seva reputació internacional, i en un context, a més, de clara recuperació de la reputació a nivell estatal. Els resultats comencen a materialitzar-se. En termes interanuals, fins a l'agost, és la comunitat espanyola que registra més augment en l'arribada de turistes internacionals (+15,2%) i a principis d'octubre l'agència de ràting Standard & Poor's va millorar la seva qualificació creditícia de BBB a BBB+.

Notícies relacionades

BCN se situa com la sisena ciutat del món amb més reputació

Festival per a promoure el benestar emocional dels joves a Barcelona: una cita imperdible el 30 de novembre en el CCCB

La capital catalana supera Madrid en totes les dimensions analitzades en l'estudi, en una mitjana d'entre tres i cinc punts. No obstant, hi ha una esfera en què s'obre un abisme entre les dues ciutats: la cultura. En aquest aspecte, Barcelona és percebuda amb una reputació set punts percentuals per sobre, fet que constitueix tant una medalla per a la ciutat com una bufetada per als madrilenys.

La segona bretxa entre les dues ciutats és la relativa al benestar social. Hi ha gairebé sis punts de diferència a favor de Barcelona en aquest àmbit. Finalment, la tercera gran diferència entre la percepció entre les dues urbs és la presència de líders respectats, que és de gairebé quatre punts superior a la capital catalana. Barcelona i Madrid són les úniques ciutats espanyoles que s'inclouen en l'estudi de Reputation Institute.