Sorpreses a la Biblioteca Arús

«Hi ha dues coses infinites: l'univers i l'estupidesa humana. I l'univers no n'estic segur». La frase s'atribueix a Albert Einstein, però sembla que no la va pronunciar el cèlebre físic, sinó el terapeuta Fritz Perls. Encara que l'autoria de la cita és la cosa menys impotant per al tema que ens ocupa. I és que la màxima ve a tomb per la cua -discreta, però cua al capdavall- que es va generar dissabte a les portes del número 26 del passeig de Sant Joan. Allà té la seva seu la Biblioteca Pública Arús, un dels edificis que el cap de setmana es va sumar a les jornades de portes obertes que va organitzar l'Open House Barcelona. Així, mentre uns quants barcelonins -també qui ho subscriu- esperaven torn per entrar-hi, la cita es va fer més present que mai. ¿Per què? Perquè, com el seu nom indica, la biblioteca és pública i per tant és sempre accessible, sense necessitat d'esdeveniments especials. L'únic requisit per poder travessar-ne el llindar és que estigui oberta. Ho està de dilluns a divendres. I sense cues.

És tan pública que en la seva escriptura de formació, datada el 24 de març de 1895, figura que serà perpètuament propietat del poble de Barcelona. I no només això, és tan pública que va ser la primera a ser-ho. Molt abans que la Mancomunitat desplegués la seva xarxa de biblioteques populars, Rossend Arús (1845 - 1891) va pensar el centre que porta el seu nom. «Era filantrop, maçó, lliurepensador, catalanista i federalista», a més d'un home convençut que «la llibertat i el progrés anaven units a l'accés a la cultura per part de tothom», apunta Maribel Giner, directora de la biblioteca. D'aquí ve la seva última voluntat: reconvertir el seu pis de l'Eixample en una biblioteca. En una que no exclogués cap gènere de llibres per motius socials, polítics ni religiosos i en una que no impedís l'entrada ni els mitjans de llegir o estudiar a cap persona per raó de sexe, edat ni classe, segons consta a la citada escriptura. «I amb un horari perquè els obrers poguessin anar-hi a il·lustrar-se després de treballar a la fàbrica», apunta Giner. Tota una revolució.

La iniciativa va sumar cues, com les de dissabte, fins que després de la guerra civil la biblioteca va ser clausurada: massa maçona i massa d'esquerres. Va reobrir el 1967 tal com havia tancat: amb els mateixos principis, els mateixos llibres i la mateixa reputació. Un prestigi que li va permetre augmentar els seus fons amb destacades donacions que l'han convertit en una de les més importants d'Europa en història social i cultural dels segles XIX i XX, amb el moviment obrer, la maçoneria i l'anarquisme com a temes estrella.

De manera que allà descansen ara els arxius de l'anarcosindicalista Hermoso Plaja, del líder de les FAI Diego Abad de Santillán, i dels també anarquistes Ildefonso González i Marià Casasús. I el més imprevist de tots: l'arxiu personal d'Enrique Tierno Galván. La correspondència, fotografies, agendes, apunts, discursos, conferències... i manuscrits dels famosos bans cervantins de qui va ser alcalde de Madrid per excel·lència -va arribar al càrrec amb les primeres eleccions democràtiques i en va sortir un cop mort i per la porta gran: el seu enterrament va treure al carrer, diuen, més d'un milió de persones- no es conserven a la ciutat que tant va estimar i tant el va estimar, sinó a Barcelona. Una cosa sorprenent, com a mínim.

Gran mestre maçó

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

La donació és compartida amb la Gran Lògia Simbòlica Espanyola i va ser una decisió del fill del Vell professor. «El vincle amb la nostra institució és la confiança, som una biblioteca que ha sobreviscut a una guerra i a una dictadura amb un fons contrari al bàndol guanyador i ens hem mantingut», explica Giner. Per això el llegat que no té res a veure amb el fet que Tierno Galván fos maçó, que no ho era. Sí que ho va ser Rossend Arús, que va arribar a ostentar el càrrec de gran mestre de la maçoneria catalana.

Però a més de l'arxiu de l'alcalde madrileny, la biblioteca amaga una altra sorpresa tan poc coneguda com els lligalls de Tierno Galván: una miniatura -si és que d'una estàtua de dos metres d'altura se'n pot dir miniatura- de La llibertat il·luminant el món, o sigui, de l'estàtua de la Llibertat. L'escultura de bronze, realitzada pel monumental Manuel Fuxà, presideix l'entrada des de la seva inauguració amb la inscripció Anima Libertas. «És la cultura il·luminant el món», diu Giner.