Els mestres supervivents del modernisme

L'harmonia entre l'art i la indústria en el sector de les arts aplicades i decoratives va començar a Barcelona a finals del segle XIX amb l'auge dels tallers entregats al modernisme. Dos d'ells segueixen actius i amb presència en els mercats internacionals: la joieria i orfebreria Masriera (1839), anomenada Bagués-Masriera, i Escofet (1886), l'empresa dedicada al mobiliari urbà i a la fabricació de paviments i famosa pel Panot Gaudí, una rajola que es va reeditar el 1997 a partir del relleu original del mosaic hidràulic que l'arquitecte de la Pedrera i la Casa Batlló va crear el 1904. Ara adorna les voreres del passeig de Gràcia.

La Pedrera dedica fins al febrer del 2016 una detallada exposició a aquestes petites fàbriques de creació que des dels seus inicis van traspassar fronteres. La retrospectiva posa de relleu objectes com mobles, mosaics, vidrieres i joies procedents de col·leccionistes privats i d'institucions públiques com el Museu del Disseny de Barcelona, la directora del qual, Pilar Vélez, autora del llibre Joies Masriera, 200 anys d'Història (Àmbit), és una especialista en el modernisme.

SAGA FAMILIAR / Josep Masriera Vidal es va establir el 1840 com a argenter al barri de la Ribera, tot i que la seva especialitat eren les joies d'or amb una sola pedra. Després va instal·lar tallers als carrers de Ferran, Bruc i Bailèn, on va construir un temple neoclàssic, avui abandonat i pendent de destí després que es trenqués l'acord entre l'ajuntament i els propietaris de l'edifici Deutsche Bank, que havien comprat l'antic local per cedirlo a la ciutat a canvi d'aixecar un hotel de luxe a la Diagonal amb el passeig de Gràcia.

«L'observació dels trasllats de seu i la trajectòria de la firma Masriera és un valuós testimoni de les migracions de la burgesia barcelonina des de mitjans del segle XIX», explica Vélez al seu llibre.

A més del taller, l'empresa Bagués-Masriera compta amb una luxosa botiga al passeig de Gràcia, a la planta baixa de la Casa Amatller, al costat de la Casa Batlló, on els vianants es paren a contemplar les emblemàtiques libèl·lules d'ales daurades. Va tancar la botiga de la Rambla, avui convertida en l'Hotel Bagués, que compta, això sí, amb un museu a la primera planta en honor a la col·lecció de joies modernistes d'or i esmalt translúcid amb pedres precioses.

Joan Oliveras Bagués, director de Bagués-Masriera, assenyala que la història de la casa és una saga familiar de més de 175 anys. «Som la joieria més antiga d'Espanya i una de les més llegendàries d'Europa», defineix Oliveras. La raó d'aquesta longevitat l'atribueix al fet que té un estil propi i a l'aposta pel color i l'esmalt al foc. «Ens vam avançar al temps i això va derivar en molts reconeixements internacionals, com la medalla d'or a l'Exposició Universal del 1888 i la de plata en la de París, l'any següent. I seguim pujats al tren», assegura el director, que al seu despatx conserva els enormes llibres de comptes, els d'encàrrecs i petites llibretes amb dibuixos preciosistes de joies fets amb tinta xinesa i aquarel·la.

MOSAICS / El llistat de clients que surten a les factures del 1922 és una radiografia de qui tenia el poder econòmic a la Barcelona de principis del segle XX: la família Tintoré, propietària de la companyia naviliera Trasmediterránea; Luis Sedó, propietari de la fàbrica tèxtil Colònia Sedó; el marquès de Montsolís, que encarregava raspalls de plata per treure la pols dels seus barrets; l'editor Gustavo Gili, i arquitectes modernistes com Josep Puig Cadafalch, que comprava jocs de cafè per decorar els salons dels seus adinerats clients de l'alta burgesia.

Notícies relacionades

Un vaixell del XV emergeix entre les obres d’un pàrquing a la Ciutadella

Barcelona inicia un pla per agilitzar la burocràcia municipal

L'única aturada de l'empresa es va produir durant la guerra civil. «Fins als anys 80 no vam tornar a tenir influència en els mercats internacionals. Avui, entre el 60 i el 70% dels nostres ingressos provenen de l'estranger. I moltes de les vendes a Barcelona són a turistes», reconeix.

La Casa Escofet va néixer a finals del segle XIX com a fàbrica de mosaics hidràulics i ha derivat ara en una empresa especialitzada en el disseny i la construcció de mobiliari urbà amb materials innovadors que exporta a 40 països. Els carrers de Barcelona estan plens del seu llegat, des del Pinot Gaudí fins a les controvertides rajoles amb fulles de plàtan de la Diagonal, o el mosaic de Joan Miró a la Rambla o els bancs i els fanals del passeig de Sant Joan. La direcció de l'empresa no vol fer cap declaració, al·legant que ara no és el moment oportú. La seva peculiaritat és el treball conjunt amb cèlebres arquitectes com Toyo Ito, amb qui va col·laborar el 2010 en l'ampliació del recinte de la Fira de Barcelona.