Ronda del Mig, de principi a fi

Cinturó semblava una paraula massa gruixuda, de manera que els responsables del projecte es van decantar per Ronda del Mig; un intent de suavitzar el seu impacte, encara que fos només des del llenguatge. És una de les vies semaforitzades més importants de Barcelona, una autopista urbana que uneix la plaça de Cerdà i la Meridiana i que va néixer en una etapa en la qual la ciutat es dibuixava per als cotxes. Va ser el 1968 quan aquest llarg carrer de 12 quilòmetres es va començar a modelar. El seu ús viari no es discutia, com tampoc es tenia en compte una possible factura social. Va ser Pasqual Maragall qui fa 20 anys va pensar en un eix més humà, menys agressiu, cobrint-ne els trams que transcorren per sota de la Diagonal.

A la vegada, en l'ocàs del segle XX, s'acabava la connexió amb Sant Andreu a través de l'avinguda de Rio de Janeiro. Vindrien les millores per sobre de la Via Augusta, el túnel de Mitre, l'adéu del viaducte del Guinardó. Ara, quasi mig segle després, se n'emprèn la millora de l'últim tram del pla original, entre Lesseps i Escorial, tot un museu de l'urbanisme local. El mal anomenat Primer Cinturó es vesteix de bulevard, de passeig, ¿però ha aconseguit espolsar-se la mala fama de cicatriu urbana?

Poc hauria canviat la Ronda del Mig sense els seus veïns. De fet, poc hauria canviat Barcelona sense els barcelonins. D'ells, de les seves pancartes als balcons, de les manifestacions, dels talls de trànsit i de les tenses reunions amb els polítics, n'han sorgit tots els canvis destinats a suavitzar l'impacte de l'eix. «Els veïns han passat del vidre doble a poder tenir les finestres obertes», relatava a aquest diari el febrer del 2003 un portaveu de la Coordinadora per la Cobertura del Cinturó. Tenien davant de casa un esvoranc circulatori que no parava d'emanar fum i soroll mentre la ciutat disfrutava de les bondats olímpiques: recuperació de la platja, una nova vida per a Montjuïc, les rondes, la neteja de façanes... Ja als anys 80 es van sentir les primeres veus que reclamaven tapar-ho. Es van intensificar als 90, fins que el 1994, una vegada passada la ressaca postolímpica, se'n va començar a cobrir el primer tram, entre el carrer de Sants i l'avinguda de Madrid. A poc a poc van anar desapareixent els ponts que ho travessaven com si fossin duanes. El febrer del 2003, gairebé 10 anys després, es culminava el túnel de 2,2 quilòmetres entre Cerdà i Mejía Lequerica. Els 67 milions d'euros gastats van servir també per guanyar-ne 50.000 metres quadrats de vianants.

UN TÚNEL MALASTRUC / La reforma de la Ronda del Mig va anar pujant, de mar a muntanya i del Llobregat al Besòs. En paral·lel als treballs per sota la Diagonal, es va perforar al barri de les Tres Torres el túnel de Mitre. Va costar 2.600 milions de pessetes i va ser una obra sospitosa, ja quese la relacionava amb la requalificació de l'estadi de Sarrià i la voluntat de revaloritzar-ne els pisos resultants. El projecte va estar marcat per la malastrugança. Els bombers van alertar de l'escàs oxigen a l'interior, la falta inicial de sortides va col·lapsar els carrers adjacents, hi va haver inundacions i els telèfons SOS no van funcionar durant mesos. Tot, en els temps en què 40 persones van perdre la vida al túnel de sota el Montblanc, una desgràcia que va posar en guàrdia el consistori i que el va portar a dir amén a totes les peticions veïnals. L'agost del 2001 va caldre tancar-lo 21 dies i gastar mil milions de pessetes més per millorar-ne l'extracció de fums.

L'eix va gaudir d'un període de sis anys de calma. En aquest lapse, però, sí que hi va haver feina de despatx, ja que el 2006 es va iniciar un procés de participació en què es va donar veu als 19.000 barcelonins residents al tram comprès entre la Via Augusta i Escorial, 2,3 quilòmetres que es van començar el 2008 i que s'espera que finalitzin a mitjans del 2017 amb l'anunciat remat a la travessera de Dalt, un dels molts noms que adopta el vial.

La millora del vial a l'altura de Sant Gervasi i Gràcia anava lligada a la transformació de la plaça de Lesseps, que també va generar un tens debat social. A Jordi Hereu se li retreu que aquells anys no tingués el coratge d'emprendre la reforma del túnel de Muntaner, el primer d'aquestes característiques que es va construir a la capital catalana. El 2009, el llavors alcalde socialista es va escudar en problemes viaris. Es va treballar entre Via Augusta i Mandri -inaugurat l'abril del 2011- i entre Balmes i Lesseps -obert el gener d'aquell mateix any-, i va quedar pendent el tros entre Mandri i Balmes, sobretot per la incòmoda galeria que acabaria sent, encara que es va parlar d'un aparcament, un dipòsit d'aigües pluvials.

ADÉU AL VIADUCTE / Mentre això passava, el febrer del 2009 anava a parar a terra una infraestructura simbòlica: el viaducte del Guinardó. El 1985 ja se n'havia enderrocat l'estructura bessona, i ara es derruïa l'últim gran vestigi del Primer Cinturó per, com va dir Hereu, «construir el Guinardó del segle XXI».

No seria fins al 2013 , amb Xavier Trias com a alcalde, que es descarregaria la mà sobre el tram pendent que va de Mandri a Balmes. Es donava resposta a 11 anys de reivindicació veïnal, el mateix temps que han esperat a la travessera de Dalt, que la setmana passada va iniciar una reforma calcada a la del costat Sant Gervasi.

Així es posarà fi a dues dècades de transformacions a la Ronda del Mig, un projecte que va beure del pla d'enllaços de Leon Jaussely, que el 1905 va imaginar una via per unir les poblacions que Barcelona anava engolint. El porciolisme va fer servir el seu projecte per esculpir el Primer Cinturó.

Impossible aventurar si això significa que la reforma de l'eix s'acaba aquí. Més que res perquè, ben mirat, queda un tram pendent per cobrir, de Mejía Lequerica fins a la plaça de Prat de la Riba. No infravalorin el poder veïnal.

MERIDIANA, FACTIBLE

J El govern d'Ada Colau ja ha iniciat el procés participatiu previ a encarregar la reforma de la Meridiana. És un projecte para el que Barcelona en Comú trobarà socis sense dificultat, ja que tanto CiU com PSC, ERC, C's i PP s'han posicionat a favor de la transformació d'aquesta autopista urbana. Janet Sanz, regidora d'Urbanisme, va avançar al setembre la voluntat de l'ajuntament de generar «un eix cívic de referència, una avinguda verda on la vegetació, els espais d'oci infantil i el mobiliari urbà invitin a la ciutadania a viure-la».

PERE IV, A PUNT

J El consistori acaba de desbloquejar la reforma dels primers 600 metres de Pere IV, carrer de tres quilòmetres cuya reforma és vital perquè el districte 22@ coure mayor rellevància i vitalitat. Està previst que les obres comencin el març del 2016. El projecte es va gestar en temps de Xavier Trias. L'obra disposa d'un pressupost de 8,3 milions.

Notícies relacionades

Dues noves línies reforcen el bus nocturn de l’àrea metropolitana

Inaugurades les noves parades de bus interurbà de la Meridiana

VIA LAIETANA, PENDENT

J La reforma de Via Laietana és el Guadiana de l'urbanisme de Barcelona. Es parla molt durant una temporada, i de cop, desapareix del debat polític i social. Ara està en fase de guaret. La seva transformació s'ha vinculat històricament a la de la plaça d'Urquinaona. L'obra de gran calat que sembla que finalment pot veure la llum és la connexió dels dos tramvies per la Diagonal. Colau lo portava en el seu programa electoral i ja ha encarregat els estudis previs.