L'epicentre de la ferum

Com els científics que van a la caça de volcans en erupció i altres desastres naturals als reportatges que emet National Geographic: anant allà d'on tothom fuig. Així es presentava el desplaçament al parc agrari del Baix Llobregat, a l'altura del Prat, on sembla estar l'epicentre del pestilent desastre que es propagava per la comarca i bona part de la capital catalana gairebé en forma de plaga bíblica. Fins que a l'arribar allà, la població autòctona relaxava els que s'hi havien desplaçat.

«Hi estem acostumats. Passa a la tardor i a la primavera, les èpoques fortes de plantació, quan es tiren molts fems», explicava Cristóbal Torres, que té un petit hort allà. Torres atribuïa al vent la capritxosa concentració d'efluvis en diferents punts de la ciutat i en els d'altres localitats dels voltants i explicava que l'oloreta es percebia «des de fa tres dies». Apuntava a la «matèria primera» utilitzada com a adob pels grans agricultors de la zona per explicar una pudor tan intensa: «Jo hi tiro fems de cabra i no fa aquesta pudor tan forta; deuen estar provant algun fertilitzant nou o s'han passt amb la quantitat, perquè la pudor no havia arribat mai a Barcelona».

A prop d'allà, el Daniel qüestionava que la magnitud de la tragèdia fos tan gran que atragués periodistes del centre de Barcelona. «Aquest matí es notava l'olor a Sant Boi, però no pot haver arribat tan lluny, fins i tot si han fertilitzat més del que és habitual», sostenia. Després que l'home s'hagués allunyat, un pagès alertava: «No reconeixerà res. És un dels propietaris més potents de camps de cultiu de la zona...».

El diagnòstic va ser concident entre els veïns de la zona. També per a Andrés García i Graciela Campos, que passaven la tarda passejant amb Thor, el seu gos. «Anàvem en cotxe per la Gran Via i pensàvem que Thor havia trepitjat una caca. Però a l'apujar les finestretes ha quedat clar d'on venia la ferum», deia Andrés. «Ara no es nota, però mai havia fet tanta mala olor», afegia Graciela.

Danys col·laterals

Una mica més enllà del parc, als voltants del Carrefour, l'atmosfera no era gaire més respirable. En donaven fe Manuel Pazo i Rosa Raventós, els dependents de la xurreria del centre comercial. «En aquests tres dies de pudor ha baixat la recaptació una barbaritat, no anima la gent a menjar, precisament», exposava el Manuel. I la Rosa reflexionava sobre la fetor: «Tot el dia amb fregitel·les, però a l'arribar a casa la meva roba fa pudor per aquesta olor insuportable, no per l'oli».

Notícies relacionades

Festival per a promoure el benestar emocional dels joves a Barcelona: una cita imperdible el 30 de novembre en el CCCB

La nova ronda de Sant Antoni provoca embussos d’autobusos

També Lourdes Botello estava expectant del possible estigma olorós a la bugada de casa seva, a prop de la plaça de Cerdà. «Espero no haver de repetir rentadora, però si demà segueix fent aquest tuf estendré a dintre». Agustín Valdés treia ferro a l'assumpte: «Aquí passa un parell de vegades a l'any, quan adoben, i no ens queixem. ¡És que hi ha gent molt fina! Si volem fruites i verdures hem de passar per això, que no n'hi ha per tant».

Menys comprensius eren Daniel Moreno i Alí Ochan, que als seus 19 anys no havien encaixat la pudor. «El pitjor ha sigut al migdia i a primera hora de la tarda. A Sant Cosme feia pudor d'autèntica merda», deia el Daniel. I l'Alí somreia i apuntava els danys col·laterals. «Això deu estar afectant els bars. ¿Qui vols que segui en una terrassa amb aquesta pudor? I els pagesos... Amb aquest tuf tot el dia, es deuen quedar col·locats tota una setmana...»