AC/DC contra Judas Priest

Va doldre veure Bertín Osborne i Mariano Rajoy jugant al futbolí entre renecs carrinclons («me cago en l’ou», «me cago en dena»). Per a més inri, era un model internacional, aquell artefacte aberrant en què els peus dels jugadors estan fosos en una enclusa, cosa que impedeix executar l’excelsa tècnica de l’arrossegament, el falset del futbolí. Hi ha moltes més diferències entre l’internacional i l’espanyol, totes favorables a l’invent del gallec Alejandro Finisterre. L’errònia elecció de la taula hauria d’haver-li costat uns quants vots a Rajoy. Un bon espanyol no pot passar aquestes coses per alt. Continuem: va doldre veure Bertín i Rajoy, ni més ni menys que Bertín i Rajoy, fent-se els guais a costa d’un objecte culminant de la cultura popular.

    Però el futbolí (espanyol) té una credibilitat de carrer a prova de bomba. 

    Al bar El Jardí de Ciutat Meridiana n’hi ha un d’emocionant. Hi juguen músics de heavy morenos contra músics de heavy rossos. L’alineació morena és: Dio; Bruce Dickinson (IronMaiden), Marilyn Manson, Gene Simmons (Kiss); Angus Young (AC/DC), Charly Glamour (Gigatron), King Diamond; Pancho (Bella Bestia), BlackieLawless (Wasp), Fortu (Obús) i LemmyKilmister (Motörhead).

    L’onze ros és: Cliff Burton (Metallica); Ozzy Osbourne, Kerry King (Slayer), Dave Mustaine (Megadeth); Vince Neil (Mötley Crüe), Dee Snider (Twisted Sister), Doro Pesch (Warlock); Wendy O. Williams (Plasmatics), Udo Dirkschneider (Accept), Rob Halford (Judas Priest) i Cronos (Venom).  

    La caracterització dels jugadors, notablement detallista (Doro Pesch i Wendy O. Williams tenen pits de silicona), és obra d’Ignasi de la Fuente, més conegut com a Tarzan. De fet, els jugadors són seus i els té cedits a l’aparell d’El Jardí.

    Amb uns familiars ha adquirit un futbolí de la firma Billares Córdoba i l’estan tunejant. De moment, l’han pintat de negre i li han col·locat embellidors metàl·lics. Ara treballen per afegir-hi uns prestatges on poder deixar amb seguretat les cerveses. I tenen la intenció d’incorporar-hi un mecanisme que dispari una ràfega musical distintiva per als gols a cada porteria.

Club anglès

Una està clara: serà un riff de Judas Priest en honor a la cançó de Gigatron El barco de colegas, en què una tripulació heavy s’enfronta amb «solos dels Judas» a una tripulació pija. «Pero los pijos nos vencieron / porque tienen la radiofórmula y el sistema», canta fatalista encara que orgullós Charly 

Glmour. Quan tingui instal·lats els ninots que ara estan al futbolí d’El Jardí, serà un aparell apoteòsic.

    El Jardí és el club anglès de Los Heavys de la Meri (de Ciutat Meridiana), un nodrit grup de veterans del metal de la dècada del 1980. Per allà s’hi deixen veure els trigèmins Serrano, els Trillis, antigament especialistes a colar-se en concerts i assaltar bars de concerts. Allà vibra l’aire amb ressons d’èpica perifèrica quan es recorden anades («un metro ple de heavies camí del Palau dels Esports, tio, ¿saps què és això?») i tornades («a les sis de la matinada sortia de Tetuan el primer 62 cap a la Meri: un espectacle») d’actuacions. Per allà ronden els fills de Los Heavys de la Meri.

    Que tenen emblema. Les calaveres estan inspirades en Forbidden. Les espases, en Slayer. I la tipografia, en Judas Priest. Recentment Germán, l’autor, hi ha afegit un lleó i un casc de motocròs. El lleó recorda la força amb què Dani, àlies Tozzy, va lluitar contra el càncer de pàncrees que el va matar. El casc recorda David, àlies Samu (de samurai), i la seva parella, Hayda, ofegats en una platja de Tarragona. Les tres morts van ser  l’estiu passat. Perquè els seus fills puguin tenir Reis, han entregat a la viuda de Dani els beneficis de les 550 participacions que van emetre de la loteria de Nadal.

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

    Los Heavys de la Meri, amb De la Fuente com a factòtum, han creat  un Trivial Heavy Metal. El circuit del tauler, de vinil, té forma de pentagrama o pentacle. Les preguntes, centenars de targetes, titànica obra d’artesania informàtica, es divideixen en les categories heavy i glam, thrash metal i speed metal, death metal, black metal i punki, i món 

heavy metal. A aquesta correspon la següent: «¿Quina és la primera beguda esmentada a la cançó Vamos muy bien, d’Obús?». Calimotxo. H