Cent anys venent llibres al carrer de Petritxol

Roser Quera guarda en la seva memòria sentimental l’olor de la crema ensucrada que preparava la seva àvia Montserrat i també la de la fumejant pipa del seu avi Josep, quan passaven la tarda a l’acollidor pis de dalt de la llibreria Quera, que ells mateixos van fundar fa cent anys al carrer de Petritxol, el 2 de febrer de 1916.

   

 Dimarts que ve la botigueta amb prestatges de fusta plens de llibres d’excursionisme compleix un segle exacte. Aconsegueix així la proesa de ser avui dia l’única llibreria centenària de Barcelona que sempre s’ha mantingut al mateix enclavament, al carrer de vianants amb aroma de xocolata calenta amb nata.

Actualment és la tercera llibreria barcelonina en la classificació de longevitat. La més antiga és Fabre, especialitzada en llibres alemanys i austríacs. La seva primera botiga es remunta a 1860 a la Rambla de Catalunya, encara que l’any passat es va traslladar al carrer d’Aribau, 84. La segueix La Formiga d’Or, que va arribar a tenir altres establiments centenaris al carrer de Pelai i al passeig de Gràcia, però que avui només manté la petita llibreria del claustre de la Catedral.

   

RÈTOL FAMILIAR

 El final de la moratòria per als arrendaments antics per a comerços va ferir fa dos anys de mort moltes botigues centenàries com la llibreria Almirall, fundada el 1733. Quera s’ha salvat perquè Roser és la propietària del local, que lloga «a un mòdic preu» al seu fill Raimon Quera, que s’ha canviat el seu primer cognom pel de la seva mare per perpetuar la coincidència del nom familiar amb el del rètol de la botiga.

   

 Al Joan, el pare de la Roser i segona generació del petit comerç familiar, li encantava la muntanya. Els caps de setmana, a principis de la dècada de 1930, anava d’excursió amb el seu grup de Minyons i Guies Escoltes. «En els seus recorreguts per Catalunya es va adonar del buit literari que hi havia en temes de naturalesa, rutes de muntanya, mapes i senderisme. Va començar amb un petit espai dins del local, però a causa de l’èxit de vendes, al final aquests llibres van acaparar tota la botiga», explica el seu nét, Raimon Quera.

    

La família es resisteix com Ulisses als cants de sirena de l’especulació immobiliària. «El nostre lema és Més val menjar poc i pair bé, per això en plena crisi no vam caure de gaire alçada», diu l’actual regent de la llibreria, que com el seu avi és un entusiasta de la muntanya i la lectura de llibres d’aventures. Recomana especialment Mentre hi hagi llum. Tragèdia al Nanga Parbat, d’Eduard Sallent, i Tocando el vacío, de Joe Simpson. «Impressionants», defineix.

   

  Dins de la botiga, amb la persiana abaixada, la seva mare i els seus avis celebraven totes les festes, fins i tot el dinar de Nadal en una minúscula taula. «De petita, la meva mare hi passava cada tarda al sortir de l’escola. Va créixer envoltada de llibres d’excursionisme i de teatre, que era l’altra gran passió del seu avi Josep. El 1956, amb només 16 anys, va començar a treballar darrere del taulell. Es va casar i és mare de quatre fills, però només jo, el més petit, em dedico a la botiga, on vaig començar a treballar el 1992», relata.

 

LA CISTELLA AMB DOS GALLS

La seva mare, quan van celebrar el 80è aniversari de la llibreria, els va revelar que durant la guerra civil els seus avis van amagar durant diversos dies un sacerdot a la rebotiga. «Això va portar que se celebressin allà dins casaments, batejos i misses. I en agraïment cada Nadal arribava a la botiga una cistella amb dos preciosos galls amb unes grans crestes», explica el besnét.

Notícies relacionades

Dues noves línies reforcen el bus nocturn de l’àrea metropolitana

Inaugurades les noves parades de bus interurbà de la Meridiana

    

El comerç va entrar en l’era digital el 1997, quan va estrenar la seva primera pàgina web, que ara s’està redissenyant. «Van sorgir noves i revolucionàries eines per orientar-se a la muntanya i ens hi vam adaptar venent productes complementaris als mapes i a les guies», explica Raimon Quera. I el 2003 va vendre el primer GPS.