Els 'forats negres' de la L-9 del metro

Fecunda és la llista de qualificatius als quals recorren els veïns de no pocs barris de Barcelona per parlar de l’impacte real de les grans apostes metropolitanes sobre rails. Però en el que coincidirien la majoria d’aquests apel·latius és en la concordança amb la sensació de descontentament, contrarietat i empipament.

Resulta polèmica la intenció ferma de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, d’impulsar la connexió per l’avinguda de la Diagonal de les línies de tramvia del Besòs i el Baix Llobregat, una iniciativa que ha irritat part de l’oposició, molt concretament CiU. I no menys controvèrsia genera comprovar que en el mapa de les línies L-9 i L-10 del metro alguns dels trams amb més impacte estratègic i pràctic segueixen pintats amb traç altern, forats negres a l’espera de fer-se en realitat. I sí, més val que no parlem de Rodalies...

Plantejaments als alts despatxos allunyats de les opcions de mobilitat i les «necessitats» dels ciutadans, exposa Ricard Riol, president de l’associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP), al parlar de la L-9. «Es tracta d’una línia de circumval·lació concebuda per travessar la ciutat, tot i que és obvi que els trams més necessaris són els del centre i el nord, no tant el de l’aeroport que s’inaugura ara. Tothom sap que ha prevalgut el plantejament polític».

L’observació de Riol sembla constatar-se amb la inauguració del nou tram just 10 dies abans que comenci el Mobile World Congress. És ben coneguda l’advertència de l’empresa organitzadora de l’esdeveniment fa tres anys, quan va considerar innegociable l’arribada del suburbà al recinte firal per mantenir la seu de l’esdeveniment a la capital catalana.

Si es compleixen els plans previstos, la L-9 es convertirà en la línia subterrània més llarga d’Europa, un rècord del qual presumeixen des de les estrades polítiques però que aporta poca gratificació al ciutadà. 

Ho reitera Ana Menéndez, presidenta de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), que té molt clar que s’ha prioritzat «la voluntat de les grans corporacions», per l’aeroport i la Fira, sense atendre les necessitats dels barris on estan projectades estacions pendents de construir. És el cas de les parades a Sarrià, Lesseps i el Guinardó, que donarien continuïtat a la línia, ara partida en dos trams inconnexos, i repararia els dèficits del transport públic en aquestes àrees. 

Notícies relacionades

A l'Ikea en metro

Metro, Ferrocarrils i bus amenacen amb vagues durant el Mobile World Congress

«Al capdavall ja hi ha tren i bus que arriben a l’aeroport; hauria resultat més pràctic normalitzar la tarifa ferroviària al Prat i equiparar-la als preus estàndard, i inaugurar el tram central, que donaria més joc a tots els ciutadans», destaca Menéndez. La dirigent veïnal també considera «més necessari» connectar el tram que queda pendent de la L-10 per augmentar les oportunitats de la Zona Franca. Allà, els seus més de 32.000 veïns se senten ignorats i no troben gaires motius per celebrar les noves estacions del suburbà.

FINANÇAMENT

Seran necessaris 170 milions d’euros, com va explicar el conseller de Territori, Josep Rull, dels quals l’Ajuntament de Barcelona en finançarà fins a la meitat. Menéndez reclama més implicació a la Generalitat, perquè «el consistori no hauria d’assumir aquest pagament». També espera un paper més actiu del Govern central per desencallar projectes clau per a la mobilitat del territori, com l’estació intermodal de la Sagrera. Però les administracions apel·len a la crisi per justificar l’absència d’inversions.