«¡La penitència que vaig fer de petita pujant esglaons!»

Cada vegada que sortia del seu barri havia de recórrer 137 esglaons. Era el preu a pagar per residir en un dels cims de Vallcarca i els Penitents. A canvi, en aquest enclavament residencial on va passar tota la seva infància, adolescència i part de la seva joventut, es despertava als matins amb el refilet dels ocells i acabava el dia amb la posta de sol sobre la ciutat. I tot això fins que l'actriu Laura Aubert (Barcelona, 1987) es va independitzar.

I quan es va instal·lar a viure pel seu compte, als 21 anys, Aubert va seguir a Gràcia, però a la Gràcia de baix. «És molt més bulliciosa, però no té les pujades de Penitents, on encara viuen els meus pares», explica l'actriu, que demà diumenge té la seva última funció de la Ronda naval sota la boira de Pere Calders al Círcol Maldà. És una de les representacions de la companyia Els Pirates, que dirigeix el seu germà, Adrià Aubert, i de la qual forma part ella des que tenia 12 anys.

Grangera de porquets

El teatre, a la vida d'Aubert, va arribar com un joc. Ella tocava el violí a l'Escola Municipal de Música de Can Ponsic (Sarrià), on el seu pare imparteix classes d'aquest instrument, i cantava en una coral (fins als 21 anys). «Feia natació al Club Natació Catalunya, al Carmel, i per anar-hi des de l'escola (a l'avinguda del Coll del Portell, 56) travessava el parc Güell i, quan acabava, el tornava a travessar, corrent, per no arribar tard a violí», rememora la veïna de Gràcia, que s'anava formant artísticament quan el seu somni era un altre. «Jo volia ser grangera de porcs -confessa-. No era conscient del que en realitat comporta això, però a mi els porcs m'agradaven, com a animal, i suposo que m'imaginava una vida idíl·lica en una granja, plena d'animalets». Però, quan tenia 12 anys, «amb el projecte Òperes de Secundària, un grup de nens i nenes vam representar Brundibár, l'òpera escrita pels nens d'un camp de concentració, a Txecoslovàquia, per distreure's de l'horror de la guerra. Érem uns 20. Van fer dos càstings perquè no ens en canséssim», detalla l'actriu. «L'experiència va anar tan bé que en vam voler més. I vam preparar el musical Els Pirates,de Dagoll Dagom, del qual ens vam quedar el nom. A partir de llavors, cada cap de setmana assajàvem».

Un barri amb tot

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

Una vegada el teatre havia fet aparcar el seu somni de grangera porcina, assajos i funcions han omplert l'agenda de Laura Aubert. El Lliure de Gràcia i els Lluïsos han sigut escenaris del seu districte en què ha actuat la veïna, que ja està assajant, dirigida per Lluís Pasqual, A teatro con Eduardo, que s'estrenarà el 30 de març al Teatre Lliure de Montjuïc. De muntanya a muntanya, l'actriu de Gràcia disfruta del seu ambient en places, carrers i bars del seu barri, per sota de la travessera de Dalt. «Ara m'agrada viure aquí, però de gran suposo que valoraré més el silenci del carrer de Trullols. Jo jugava al carrer. Gairebé no hi passaven cotxes. Era com un petit poble. Això sí, allà a Penitents, estàs penjat dalt de la muntanya. ¡La penitència que vaig fer jo de petita pujant esglaons per arribar a casa!», recorda.

«D'aquesta Gràcia on visc ara m'agrada que tingui tants moviments socials actius i locals de trobada, com La Barraqueta, en aquest cas de veïns afins a la CUP, però hi ha molts altres llocs de xerrades i intercanvis. A Gràcia trobes el que vulguis: horts, swing o balls populars a la plaça de la Virreina», explica Aubert, que els dilluns de maig a juliol tornarà al Maldà, amb el seu Balneari de cabarets musicals.