Els 'voyeurs' sacien el seu vici a BTV

Una de les peces més extraordinàries de l’encara inexistent museu arqueològic audiovisual de Barcelona són els set minuts de pel·lícula que un dels pioners del cine a Espanya, Ricardo Baños, va rodar el 1908 muntat en un tramvia. El vehicle, i amb ell l’espectador, pujava pel passeig de Gràcia fins a la plaça de Lesseps i després prosseguia per l’avinguda de la República Argentina. És un tresor documental d’extraordinari valor. Ho són, en realitat, totes les pel·lícules que van produir Baños i el seu germà Ramón, fins i tot les produccions pornogràfiques que van rodar per als moments d’oci d’Alfons XIII i que solien projectar-se als bordells de luxe de la ciutat. 'El confesor' és una de les poques que afortunadament encara es conserven. El que interessa ara, no obstant, és només aquell curt, Barcelona en tramvia, perquè, segons com es miri, Ricardo Baños és l’homo antecessor d’un dels tipus més singulars de la plantilla de BTV, la televisió local de Barcelona. Es tracta d’Oriol Castillo, director, guionista, camarògraf, tècnic de so, muntador, editor i tot el que calgui ser del programa 'Slow TV0, que hauria de cedir el seu fons de programes a aquest  museu de l’arqueologia visual barcelonina, si és que algun dia arriba a existir.

 'Slow TV és una raresa' que, coses de l’audiència, poca gent coneix i és una llàstima. La idea és molt simple. Castillo fixa una càmera en algun lloc pacientment meditat: al morro d’un tramvia, a la teuladeta d’una castanyera, en una pista de petanca, a la cabina sense xòfer d’un comboi de la L-10, al costat del pèndol de Foucault del CosmoCaixa, a la cantonada d’una parada de caganers de la Fira de Santa Llúcia, a la motocicleta de Ricardo Pérez, un dels últims esmolets de la ciutat… Per a això fa servir una Go Pro, cosa que té la seva gràcia, perquè és la càmera utlitzada en els esports extrems, la que s’ha de portar enganxada al casc si un decideix saltar una cascada dins d’una canoa caiac, fer-se un selfie amb barracudes o llançar-se en persecució d’un formatge rodolant en l’esbojarrada carrera Cooper’s Hill Cheese-Rolling and Wake del comtat de Gloucestershire. La Go Pro de Castillo (en realitat són tres) és com al·lèrgica a l’aventura. Grava hores i hores del que pot semblar pur avorriment, la sublimació televisiva de l’ofici del badoc d’obres, però la slow TV és en realitat un gènere molt addictiu, almenys com ha quedat demostrat a Noruega, que és oficialment el país natal d’aquesta disciplina televisiva.

És cert que BTV va coquetejar ja fa anys amb el pla estàtic. Va ser als 90, amb la molt celebrada peixera que Manuel Huerga col·locava cada nit com a carta d'ajust, que era hipnòtica, però que en realitat era un bucle. La 'slow TV' 'comme il faut' no admet trampes, almenys si es pretén ser fidel al cànon noruec, ideat el  2009 per Thomas Hellum, que aquell any va proposar als directius de la cadena de televisió escandinava NRK una estrafolària forma de celebrar els 100 anys de la principal ruta de tren del país, que cobreix la ruta entre Oslo i Bergen. El documental va durar set hores i 16 minuts, el temps total que dura el trajecte en tren. En un país de cinc milions d'habitants, 1,2 milions es van enganxar en un moment o un altre a aquell viatge en tren a través del televisor.

Notícies relacionades

2.160 canelons de solidaritat

Badalona encén el seu arbre gegant

Hellum és avui una celebritat mundial. Una prova d’això és que ja forma part del firmament de conferenciants TED, un altre producte que mereix ser conegut i que, molt seriosament, mereixeria ser assignatura optativa als instituts. Les TED són conferències breus i amenes a càrrec de les ments més brillants del món. La més visionada de  totes, fins al moment, per situar el lector, segueix sent, amb més de 37 milions de visites (vénen amb subtítols en 59 llengües diferents, gentilesa dels responsables del TED) la que va pronunciar Ken Robinson per denunciar que les escoles maten la creativitat dels alumnes. La de Hellum va pels 1,8 milions de visionats i és, a més de sorprenent, bastant divertida. Hi explica les altres aventures 'slow' que van venir després de la del tren. De l'ovella al jersei, vuit hores en directe d'un parell de noruegues fent mitja, i 18 hores de pesca en un riu escandinau. El primer salmó no va picar fins a passades tres hores.

Oriol Castillo, en resum, és el nostre Hellum particular, amb un lleuger tot de Ricardo Baños, però sense porno, que se sàpiga. Aquesta setmana està ficat en la gravació d’un altre clàssic del voyeurisme del vianant, la poda dels arbres. ¿Hi ha algú a qui no el fascini? Pròximament, a BTV.