La Prosperitat, el barri que va doblegar tres alcaldes

El solar situat a la confluència del passeig de Valldaura amb l’avinguda de Rio de Janeiro, al barri de la Prosperitat de Barcelona, s’ha convertit en tot un símbol de la lluita veïnal a Nou Barris. Durant el mandat de Jordi Hereu, després de requalificar el que anava a ser una zona verda en un terreny per a equipaments, el barri es va posar en peu de guerra per rebutjar que allà s’hi aixequessin vivendes. 

Aleshores comptava amb el suport de CiU que, a l’oposició, es va bolcar amb les protestes i va arribar a finançar una sardinada popular contra el projecte. Però quan Xavier Trias va arribar al consistori va canviar d’idea i va reprendre els plans d’edificar-hi. Els veïns es van tornar a organitzar i van guanyar la partida. Ara el govern d’Ada Colau ha proposat, com els seus antecessors socialistes i convergents, construir pisos de protecció oficial al preat solar, però, davant el rotund rebuig ciutadà, ha fet marxa enrere. Aquesta vegada n’hi ha hagut prou amb els mateixos arguments que les entitats defensen des de fa gairebé 15 anys i que, a ulls del consistori, són de pes.

DENSITAT DE POBLACIÓ

Preservar el solar de la discòrdia és una reivindicació històrica. «El barri sempre ha sigut un dels més densos de Barcelona», recorda Ricardo Domingo, president de l’associació de veïns de la Prosperitat. Malgrat que el consistori considera les vivendes socials com a equipaments, la FAVB no és de la mateixa opinió, ja que no estan destinades a l’ús públic sinó al privat; i incideix que un volum més gran de població ha d’anar acompanyat de més serveis públics, com són ara escoles i centres d’atenció primària.

 

A més a més, la zona compleix «amb escreix la quota social amb la ciutat», amb la residència per a la gent gran de la Torre Júlia i altres vivendes protegides construïdes sobre sòl d’equipaments. «No és una qüestió d’insolidaritat, sinó de falta d’espai físic», explica Domingo. «El que el barri necessita amb urgència són infraestructures com ara l’escola d’adults o l’edifici definitiu del Casal de Joves», insisteix el líder veïnal.

Precisament els joves han sigut els primers a mobilitzar-se en aquesta ocasió i, després d’haver rebut la notícia com una galleda d’aigua freda, han difós un combatiu manifest en el qual recorden que el Casal de Joves de la Prosperitat ja fa –al citat descampat i de forma provisional– quatre anys que està en barracons, que al llarg d’aquest temps s’han fet seus decorant-los amb vistosos dibuixos grafitats. 

«Si el local definitiu s’ubica en un bloc de pisos correm el risc d’acabar sent vistos com un problema, i és l’última cosa que volem», assegura la portaveu de l’entitat Sandra Ruiz. El casal va haver de tancar les portes al carrer de Joaquim Valls després de les disputes amb tres veïns a causa del soroll, i va ser llavors quan l’ajuntament es va comprometre a construir un nou edifici on ara hi ha els barracons. «No estem en contra de les vivendes socials, però hi ha altres alternatives. Primer s’haurien d’omplir els pisos buits de la ciutat», afegeix la Sandra.

COMPROMÍS AMB EL JOVENT

La regidora del districte de Nou Barris i responsable d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat del consistori barceloní, Janet Sanz, aclareix que únicament es tracta d’una proposta que ha posat sobre la taula per debatre amb les entitats. «Vam elaborar un cens d’espais per construir-hi pisos de protecció oficial –una de les prioritats que té el govern municipal– i el terreny de Valldaura amb Rio de Janeiro és a la llista». A diferència dels equips de Jordi Hereu i Xavier Trias, que van anunciar directament els seus plans a Sant Jaume –sense tenir la deferència de fer-ho abans al districte–, Sanz s’ha reunit en primera instància amb els veïns i, després d’escoltar-ne les queixes, ha decidit retirar la proposta. 

Notícies relacionades

Retorn al futur a la Prosperitat

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

«Estem d’acord que la Prosperitat és un barri petit amb una gran densitat de població –té 26.000 habitants– i assumir la construcció de més d’un centenar de vivendes noves seria complex». Sanz també és conscient que la zona pateix històricament un dèficit flagrant d’equipaments, cosa que ha empès l’ajuntament a descartar la idea inicial de construir pisos al terreny de la discòrdia. A més a més, es compromet a prioritzar les obres del casal de joves. Mentrestant, els veïns –a falta de comunicació oficial– respiren alleujats i satisfets de la seva nova victòria.