Criatures a la discoteca

La discjòquei Cristina Antón es transforma en DJ Mom i punxa per a pares i fills a Luz de Gas

 

  / JOAN PUIG

3
Es llegeix en minuts
MAURICIO BERNAL

Als animals nocturns acostumats a freqüentar el Luz de Gas, als que es queden a la pista fins a última hora, als que protagonitzen escenes lamentables de final de festa –als, en fi, irreductibles gamberros– els deu resultar xocant saber que diumenge als banys del local hi havia instal·lats canviadors per a nadons, i que en aquell mateix lloc, al costat dels vàters i davant del mirall, on poques hores abans es cuinaven nocturnitats –sòrdides o no tant– hi havia mares fent una cosa tan poca noctàmbula com netejar la caca dels seus fills. Que hi havia nens demanant begudes a la barra, alguns recolzats amb estil, com els grans bevedors, i que la pista, sí, era un formiguer, com de costum, però no de noctàmbuls ballant al voltant d’un foc imaginari, o no només, sinó de nens que corrien entre les cames dels seus pares i de mares que ballaven amb el portabebès –i el bebè– enredat al cos. Arribats a aquest punt, a la raça d’amants de la nit els deu resultar menys estrany saber que la dona que hi havia al darrere de la mescladora de sons responia a l’entranyable nom de DJ Mom.

La punxadiscos navarresa  va crear la Party Family per conciliar la feina amb la maternitat i per donar als pares un espai on recuperar una mica els plaers nocturns perduts

DJ Mom no ha sigut sempre DJ Mom. Solia ser simplement Cristina Antón, una discjòquei que havia començat punxant al Pipa Club i que es guanyava la vida animant vetllades als grans hotels de la ciutat. «Vaig punxar jazz a tots els cinc estrelles de Barcelona», diu. Fins que es va quedar embarassada. O fins que va tenir el seu fill, més ben dit. «Va ser un canvi de vida molt radical per a mi, molt, de treballar a Barcelona, a Eivissa, a Madrid, a Formentera, a quedar-me tancada a casa de sobte. Em vaig veure –resumeix– atrapada en la maternitat». Les activitats infantils a què va començar a portar el nen li resultaven avorrides –és una mare sincera–, i així, inevitablement, va començar a fantasiejar amb alguna cosa que  li permetés unir; alguna cosa per a tots dos. Ja devia estar, aquesta alguna cosa, en algun punt avançat de maduració, quan una tarda, a Eivissa, de vacances, Cristina va presenciar aquesta escena: «Eren uns pares que tornaven a l’hotel amb els seus fills petits. Uns pares clarament abatuts perquè s’havien de passar la nit a l’hotel, quan se’ls veia que el que els demanava el cos era sortir de marxa. Eren a Eivissa, al capdavall».

QUE TRUQUIN A LA POLICIA

Notícies relacionades

D’aquella imatge a això. Cristina, ara DJ Mom, regna a la taula de mescles mentre a baix el ball s’encamina al clímax. Els nens recolzats a la barra han baixat a la pista amb les seves begudes, i la il·lusió òptica és notable perquè realment, realment, sembla que tinguin un còctel a la mà. ¡Policia, hi ha nens bevent alcohol! I no. La Pinya Colada és un innocent aliatge de suc de pinya i coco, i el Pantera Rosa, que demanen tots, inclou llet en la barreja. Però tenen aquell colorit, aquell aire nocturn. Hi haurà mag en un moment donat, i en un altre moment, Lucrecia; és una festa exòtica. ¿Estranya a aquestes altures saber que la segona planta ha sigut habilitada com a zona de lactància? Un reservat, literalment, per mamar. Hi ha un 'photocall' en una cantonada de la pista i al costat una zona de maquillatge, on els nens fan cua per assaltar la festa com un nen entén que s’ha d’assaltar la festa: caracteritzat. De pirata, de gateta, de mosqueter. I amb un Pantera Rosa a la mà. Amb estil.

«És el que jo volia, una festa per a tots», diu l’organitzadora, que fa tres anys, fruit de les seves inquietuds, va crear això, el Party Family. Se suposa que el subjecte pare o la subjecte mare que pels imperatius de la paternitat –maternitat– havia renunciat a certs plaers, els associats amb la nit, sobretot, els tornen a trobar aquí, o a mig trobar, i que d’alguna manera es curen la nostàlgia. «I a mi em permet conciliar la meva feina amb la meva vida personal, poder endur-me el meu fill a treballar, que era també el que volia», explica la discjòquei. ¿No és la imatge de la conciliació que hi hagi al guarda-roba una zona per a cotxets?