El 90% dels desnonaments de pisos a Barcelona són per impagament del lloguer

Gairebé el 90% dels desnonaments de vivendes i locals que hi va haver l'any passat a la ciutat de Barcelona van ser per impagament de lloguers i només el 10% per no poder fer front a la hipoteca, segons les dades oficials de l'administració de justícia a què ha tingut accés EL PERIÓDICO. A més, el 85% dels llançaments per impagament del lloguer van ser de vivendes. Aquesta tendència es va iniciar el 2013. Fonts jurídiques apunten que els desnonaments hipotecaris s'han reduït a la mínima expressió per diversos factors. En primer lloc assenyalen les últimes reformes legals, que obliguen a accedir a la mediació, i a continuació la pressió social i que els crèdits atorgats per algunes entitats financeres han passat a mans de fons d'inversió que intenten arribar a acords amb el deutor. 

L'advocada Verónica Dávalos, de la comissió de normativa del Col·legi d’Advocats de Barcelona, reconeix que els desnonaments per impagament del lloguer tenen un procediment més fàcil que els hipotecaris, ja que només s'ha d'acreditar que no s'ha fet front a la quota. "No hi ha capacitat de defensa", destaca Dávalos. "També seria necessària en aquests casos la mediació", sentencia.

L'any passat, fins al mes de setembre, hi va haver 2.926 desallotjaments per lloguers, 2.489 d'aquests sobre vivendes. I una dada significativa: en l'11,4% dels casos hi van intervenir els serveis socials de l'Ajuntament de Barcelona, amb un increment del 44,1% respecte al 2014. Els desnonaments de pisos i locals per impagament del lloguer van ser el 90% del total el 2014, i el 89%, el 2013.  

LA SENTÈNCIA EUROPEA

Dávalos assegura que el 2013 hi va haver una inflexió. "Hi ha un abans i un després”, sosté la lletrada. El març d'aquell any, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, amb seu a Luxemburg, va donar un doble revés a la normativa espanyola sobre préstecs hipotecaris i desnonamentsTribunal de Justícia de la Unió Europea, . 

Una sentència va establir, per una banda, que alguns aspectes de la llei espanyola  no eren compatibles amb la directiva europea de protecció dels consumidors que es va aprovar ja fa 20 anys, el 1993. Arran d'aquesta resolució, els jutges poden examinar si hi ha clàusules abusives en un contracte hipotecari i poden suspendre cautelarment el procediment d'execució. Per una altra banda, el tribunal fixava una sèrie de principis sobre com havien d'interpretar els jutges espanyols que una clàusula és abusiva.

Aquesta resolució i les mobilitzacions impulsades per la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) van forçar el Govern a posar en marxa mesures legislatives i a dictar una moratòria en l'execució de desnonaments en supòsits d'"especial vulnerabilitat". "Es va produir un tsunami legislatiu", resumeix Dávalos.

"Abans era fàcil executar un desnonament, però les reformes ho han posat més difícil i complicat", destaca. A més, el codi de consum de Catalunya va incorporar l'obligació d'anar a la mediació hipotecària abans de presentar la demanda, mentre que el codi de bones pràctiques ha permès la dació en pagament i la reestructuració del deute. Per això, segons la seva opinió, han disminuït els desnonaments per hipoteques. Dávalos explica que el 2015 es va aprovar a Catalunya la llei de la vivenda i la pobresa energètica. "Els bancs han d'oferir als deutors la possibilitat d'un lloguer social i hi ha jutjats que estan aplicant aquesta normativa", assegura.

REGULAR EL SOBREENDEUTAMENT

Notícies relacionades

Vida desnonada

Un de cada tres nens catalans viu en un allotjament precari

L'advocat Isidoro García afirma que quan va esclatar la bombolla immobiliària, les persones que no van poder pagar la hipoteca se'n van haver d'anar de lloguer, però endeutades. I ara, segons ell, molts d'aquests ciutadans, a causa de la crisi econòmica, tampoc poden pagar el lloguer, entre altres coses perquè han de seguir pagant el deute. Per aquest lletrat, és necessària una llei que reguli el sobreendeutament. “Fa falta una solució integral que contempli la situació econòmica de l'afectat”, destaca. “La segona oportunitat que se li dóna a la gent és molt restrictiva”, insisteix.

Jesús Sánchez, també membre de la comissió de normativa del Col·legi d'Advocats de Barcelona, sosté que la intervenció per part de l'Estat d'algunes entitats bancàries va provocar que els actius derivats dels préstecs hipotecaris fossin venuts a fons d'inversió i que aquestes entitats estiguin buscant fórmules de negociació amb els creditors. La seva prioritat és evitar arribar al desnonament. El lletrat també destaca el “ressorgiment del mercat de lloguer” els últims mesos i, per tant, l'augment dels impagaments.