La masturbació d'Atum

Primer va ser Atum, el déu creador, sorgit de les aigües primigènies: perquè era el primer entre tots i perquè per tant estava sol, per crear descendència va recórrer a la masturbació. De la seva ejaculació van sortir dues divinitats, dos germans bessons: Xu, el déu de l’aire, i Tefnut, la deessa de la humitat. «¡És fantàstic, imagineu-vos-el, és una divinitat que crea el món masturbant-se!», exclama Marc Orriols en una aula del Museu Egipci, dilluns passat, mentre l’audiència se’l mira amb cara de badoc. «Cosmogònicament, el que crea Atum és la divisió sexual –explica–: Atum evidentment és androgin i dóna lloc a la primera parella divina oficial». El món, segons aquest mite fundacional egipci, comença amb una palla, existeix perquè algú va practicar l’onanisme. No està malament. La història amb pèls i senyals l’explica Orriols en la primera de les quatre sessions que conformen el curs La sexualitat a l’antic Egipte, dissenyat per repassar un tema més aviat inexplorat; el sexe, els egipcis. Els assistents poden considerar-se afortunats: Orriols va obtenir el títol de doctor en Egiptologia amb una tesi de 900 pàgines sobre aquesta qüestió, i és considerat la principal autoritat en el tema.

   

 

 Aquesta tarda té lloc la sessió introductòria, que inclou l’il·lustrador repàs d’un fenomen de cara trista i revers hilarant: la censura del sexe egipci. Orriols explica que l’egiptologia com a tal va néixer durant el període victorià, «l’època de més repressió sexual de la història segons Foucault», que molts egiptòlegs de l’època eren gent conservadora i que les troballes, així com els estudis de què eren objecte, en patien les conseqüències. Una de les seves víctimes va ser el déu Amon-Min –l’itifàl·lic Amon-Min–, capat sense pietat amb l’ajuda de la pica en tota obra que apareixia amb el seu majúscul penis erecte. En general, explica Orriols, «hi ha moltíssims fal·lus repicats per tot Egipte». Peces manipulades, autofel·lacions censurades, cartel·les que els museus posaven a sobre del contingut incòmode… Una de les seves històries favorites és la que parla de la trajectòria –melancòlica, en certa manera– del Papir de Torí, el conegut popularment com a Papir Eròtic de Torí, un pergamí que representa 12 escenes sexuals satíriques que es va mantenir amagat durant 150 anys al Museu Egipci de la ciutat italiana. «Ni el van exhibir ni van publicar mai res sobre la seva existència», diu.

Sodomia en combat

«Fins als anys 70 va estar als magatzems del museu, però el fet més curiós és que quan finalment el van exhibir se les van apanyar per seguirlo amagant. Resulta que el papir té una cara b on hi ha uns dibuixos innocents d’animals, i algú devia pensar que els nens que visitaven el museu no tenien necessitat de veure la imatge d’un home sodomitzant una dona en un carro de combat, així que el van exhibir per aquell costat». L’únic especialista mundial en el sexe dels antics egipcis té per descomptat en gran estima el papir eròtic, que és una peça inigualable, i sembla respirar alleujat a l’explicar que algú finalment va decidir posar seny, i que des d’aleshores s’exposa com correspon. 

  

  No tenen per què saber-ho els seus alumnes, però Orriols té una relació d’antic amb el museu. Va passar de petit per sobre de l’anhel universal de voler ser bomber o astronauta i als 16 anys ja sabia amb certesa que volia ser el que va ser després, és a dir, egiptòleg. Va ser un dels primers visitants que va trepitjar el museu del carrer de València 

–al principi a la rambla de Catalunya– el dia de la seva obertura, el març de l’any 94, perquè aleshores feia anys que es dedicava al tema. «Tot va començar amb un treball al col·legi», diu. Llavors tenia 12 anys. Més tard va estudiar la carrera i després va fer el màster i després el doctorat, en això, el sexe a l’Egipte antic, i per això pot parlar amb propietat de temes com que els egipcis copulaven per anar al més enllà… 

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

    … En certa manera. Una de les peces impressionants del museu, un relleu en pedra que al seu dia va formar part d’una cambra sepulcral, mostra la imatge d’una mòmia estesa sobre un llit funerari. Al cap i als peus del mort hi ha les deesses Isis i Neftis, i a sobre del difunt hi ha el seu esperit, el ba, volant sobre el cadàver. «Està copulant amb el seu ba», diu Orriols. I després explica: «És el símil de la còpula entre Isis i Osiris que tot difunt ha de portar a terme per anar al més enllà».

    I així anaven al cel els egipcis.