Joan Carles I es queda sense plaça a Barcelona, que recupera el nom de Cinc d'Oros

Joan Carles I es quedarà sense plaça a Barcelona, ja que l’ajuntament recuperarà el nom de Cinc d’Oros per a la cruïlla entre l’avinguda Diagonal i el passeig de Gràcia. Es deia així a principis del segle XX per la imatge que formaven els fanals, que recordaven la figura del cinc d’oros del joc de cartes espanyol. La Ponència del Nomenclàtor va informar dimecres favorablement de la proposta, que ara han d’aprovar els consells de districte de l’Eixample i Gràcia, que ja va donar el 2012 llum verda a aquest canvi a proposta d’ICV-EUiA. Llavors, el procés no va passar d’allà. Ara, l’últim tràmit és la firma d’un decret per part de l’alcaldessa, Ada Colau, perquè certifiqui el canvi.

El primer tinent d’alcalde de Barcelona, Gerardo Pisarello, ho va anunciar a l’inici dels actes de commemoració del 85è aniversari de la proclamació de la Segona República que l’ajuntament va programar des d’ahir, dijous, i fins diumenge sota el lema #tenimrepública. Barcelona ja va retirar el bust de Joan Carles I del saló de plens al juliol, i al gener, la màxima distinció que atorga la ciutat, la Medalla d’Or, a la infanta Cristina pel cas Nóos.

Jaume Collboni es va mostrar ràpidament crític a través de Twitter amb la decisió de l’equip de Colau. El líder del grup municipal del PSC considera que Joan Carles I «és una figura de la nostra història democràtica» que mereix un lloc a Barcelona. «Qualsevol canvi ha de respectar consens i pluralisme», va afegir.  El regidor de CiU Joaquim Forn va declarar que el seu grup no està en contra del fet que la plaça deixi de dir-se Joan Carles I, «però el canvi s’ha de fer amb consens polític i ciutadà. Colau no ens ha explicat res».

Aquest és el segon nom borbònic que elimina el govern de l’alcaldessa. El primer va ser el de la Reina Regent, l’arxiduquessa d’Àustria Maria Cristina d’Habsburg, mare d’Alfons XIII, que donava nom al saló de plens de l’Ajuntament de Barcelona. El govern municipal va decidir al febrer treure aquest nom adduint que la regent no va tenir cap vinculació significativa amb Barcelona. Entre els pròxims canvis en el nomenclàtor hi haurà segurament els de la plaça i l’avinguda de Maria Cristina, el passatge d’Isabel, el passeig d’Isabel II i el de Joan de Borbó, el carrer d’Alfons XII, l’avinguda del Príncep d’Astúries, el carrer de la Reina Cristina, el carrer de la Reina Victòria i el moll Príncep d’Espanya.

EN HONOR DE PI I MARGALL

L’Associació Conèixer Història explica que el 12 d’abril del 1936 es va inaugurar a la plaça de la cruïlla de Diagonal amb passeig de Gràcia un monument en honor de Francesc Pi i Margall, president de la Primera República espanyola. L’obelisc va ser coronat amb l’escultura Flama de Josep Viladomat, que simbolitza la República. «Durant l’aixecament militar del 19 de juliol del 1936, el Cinc d’Oros va ser l’escenari dels primers enfrontaments entre els militars rebels de les casernes de Pedralbes i Sant Andreu i militants obrers. Els soldats van ser  dispersats i alguns van abandonar les seves armes al fugir», indica l’associació a la seva web, Memòria BCN. 

Acabada la guerra civil, amb la victòria franquista, l’ajuntament la va rebatejar com la plaça de la Victòria. Llavors l’escultura de la República es va retirar i al peu de l’obelisc s’hi va instal·lar un escut de la Falange. I el 1940 el consistori va decidir col·locar-hi una escultura de Frederic Marès, que també representava una dona, però amb el braç alçat. Una àguila imperial culminava l’obelisc, i per això durant la postguerra se la va denominar popularment com la plaça del Lloro.

DEL LLORO AL LLAPIS

Notícies relacionades

Les obres de la Biblioteca de l’Estat començaran el 2025

Barcelona licita el concurs d’idees per al complex de Magòria

«Amb la victòria aliada en la segona guerra mundial, el règim franquista va retirar bona part de la simbologia feixista de l’espai públic», assegura un portaveu de l’Associació Conèixer Història. I van treure l’àguila del Cinc d’Oros i l’emplaçament va passar a ser conegut com la plaça del Llapis, pel punxegut obelisc. Durant la transició aquesta cruïlla va ser escenari de manifestacions per les llibertats i l’amnistia. No va ser fins al 1981 quan la plaça va rebre el nom oficial de Joan Carles I.

El 14 de juliol del 1990, Flama va tornar a l’espai públic. Va ser ubicada a la plaça de Llucmajor de Nou Barris, que ha de passar a dir-se de la República. L’estàtua franquista de la Victòria es va retirar el 30 de gener de 2011.