Descoberts uns 100 esquelets de fa més d'un segle al subsòl del carrer d'Aribau

El Servei d'Arqueologia de Barcelona intenta donar respostes a l'enigma del descobriment d'ossos grans i de calaveres d'uns cent individus trobats al subsòl del pàrquing de l'edifici David, al carrer d'Aribau, entre travessera de Gràcia i la Diagonal, amb motiu d'unes obres d'ampliació del supermercat Mercadona d'aquest mateix carrer. Es tracta d'una gran ossera que va ser enterrada en una fossa quadrangular procedent d'un desaparegut cementiri pròxim, però encara se'n desconeix l'origen. La fossa té més d'un segle d'antiguitat, de manera que és anterior a la construcció de l'immoble gegant de l'empresa David, que gestiona en aquest enclavament una extensió de 40.000 metres quadrats.

La troballa es va produir dimarts de la setmana passada quan operaris de l'empresa Styl Area Construccions excavaven a terra i van començar a sortir restes humanes sepultades, motiu pel qual s'hi va haver de personar un jutge de guàrdia i un metge forense. Les primeres proves indiquen que els esquelets són anteriors a la guerra civil i que no presenten signes de violència. "Com a mínim tenen cent anys d'antiguitat i segurament alguns més, però no ho sabrem amb exactitud fins que sapiguem els resultats de la datació realitzada amb carboni 14", informa Josep Pujades, responsable d'intervencions arqueològiques, que depenen de l'Institut de Cultura de Barcelona.

ENCARA QUEDA TERRENY PER EXPLORAR

Encara es desconeix el nombre exacte de cossos, però la muntanya d'ossos trobada apunta a un centenar, i encara queda terreny per explorar. "El procediment és exhumar, netejar, ordenar els ossos, la majoria restes de calaveres, fèmurs, tíbies i húmers, i comptar tots els fèmurs de la cama dreta per saber el nombre mínim d'individus que hi ha a l'ossera", explica Pujades, que assegura que no es tracta d'una fossa comuna, sinó d'ossos de dones i homes, i de nens i gent gran, traslladats des d'una necròpolis pròxima.

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

En un principi es va pensar que podien provenir de l'antic convent del Bon Pastor, però aquesta hipòtesi ha quedat descartada. "Hi va ser pocs anys, des del 1886 fins a la guerra civil, quan les germanes de l'orde de Nostra Senyora de la Caritat del Bon Pastor en van ser desallotjades. No quadra la quantitat de restes trobades amb el cementiri que podia tenir aquest convent", precisa el responsable d'intervencions arqueològiques, que també descarta que es tracti de profanacions de tombes que van tenir lloc la Setmana Tràgica, entre el 26 de juliol i el 2 d'agost de 1909. "Són massa cossos", insisteix Pujades. També s'analitzarà si aquestes persones van morir majoritàriament a conseqüència d'una epidèmia com el tifus, que l'any 1914 va provocar la mort de 2.300 barcelonins. L'origen de l'epidèmia estava en el canal de Montcada, contaminat per aigües fecals de l'Eixample.

El servei d'arqueologia ha emprès una recerca documental per saber on s'ubicaven els enterraments primaris després de realitzar el treball de camp, ja que aquest dimarts a la tarda els tècnics de l'àrea d'antropologia han portat tots els ossos al laboratori. Només n'hi han quedat uns quants, els més difícils de sostreure. "És un lloc on no estava previst trobar-hi res", sentencia Pujades.