Drons de fórmula 1

Sonen com borinots. Zzzz, zzzz, zzzz. Però si l’abella Maia aixequés ara mateix el cap, tornaria a la seva tomba televisiva pessigant-se el braç. Tres borinots amb xassís de Terminator fan vols rasants entre els arbres. És el que significa drone en anglès: abellot.

A terra ferma, els tres pilots volen asseguts a l’herba tocant un comandament de radiocontrol i mirant al davant immersos en ulleres futuristes que miren cap endins. És el sistema FPV: First Person View (vista en primera persona). El que veuen és el que veu la càmera del dron. «És com si fossis Superman», descriu el Dani somrient. «I amb l’experiència de veure’t en tercera persona», afegeix el Fernando. Té raó: amb les ulleres posades, qualsevol juraria al veure’s desdoblat allà baix que li han induït un viatge astral.

Fernando Abascal, 30 anys, és informàtic, igual que Dani Sáez, de 49. Jordi Murcia, 40, és tècnic en prevenció de riscos laborals. Però els tres parlen de sobrevolar arbres i barrancs amb obvietat de superheroi. Organitzen carreres de drons. «L’esport del futur», es repeteix des de fa setmanes com un mantra a internet. Des que un adolescent va rebre 250.000 dòlars al guanyar la primera carrera mundial amb l’oficialitat que donen els petrodòlars: la World Drone Prix de Dubai. Va quedar vuitè un espanyol.

Als EUA les anomenaven pod racing: carrera de beines, a l’estil Star wars. Només cal veure un vídeo gravat des de la càmera d’un d’aquests drons per entendre per què: perquè la força t’acompanyi, es recomana empassar-se abans un parell de biodramines. «Et poses a 100-120 fàcilment», apunta el Jordi. Diuen que serà la nova fórmula 1. «És el que diuen, és el que volen fer i és el que tots esperem –assenteix el Fernando–. Però encara li falta una miqueta de recorregut per donar a l’espectador un xou que vulgui veure. Només fa un any i poc que està en marxa».

Fa un any i mig que el Fernando va muntar del no res la pàgina web dronesdecarreras.com. S’ha convertit en una bíblia amb hèlices on aprendre a dir sense immutar-se «ets un crac de l'FPV». «¿Què és un dron? –el Fernando comença des del Gènesi–. Un dron és un aparell que pot pilotar sol». «Però ara de tot en diuen dron», afegeix el Dani. Aquests de carreres en realitat són multirotors (vehicles amb diverses hèlices). Se’ls anomena miniquads FPV. Són drons teledirigits més petits, més soferts. «Aguanten moltíssim els cops», garanteix el Dani mentre tira el seu a terra sense fer cap gest de dolor.

Fets a casa

Les primeres curses les va organitzar una associació francesa, Airgonay. «Són els que van pujar el primer vídeo –recorda el Fernando–. Tots el vam veure i vam pensar: ‘Jo també vull fer això’». I va començar a investigar «com muntar el primer aparell». Perquè s’ha d’afegir al hobby el component maker. Ara es comencen a vendre, diuen, però abans només es podien comprar els components per separat. «S’havia de comprar tot a la Xina». Això significa que han hagut de fer-se addictes a la compra on line. «Et pots comprar uns motors avui i mentre vénen de camí ja ha sortit un altre model millor –assegura el Dani–. Jo tinc sempre 10, 15 paquets de camí».

Drones de Carreras (DDC) aplega 2.500 pilots i ja ha organitzat mitja dotzena de carreres. «Hem fet la primera d’Espanya, jo crec que del món, de 48 hores non-stop», diu Fernando. Les pròximes: el 7 de maig a Lleida i l’11 de juny, a Roses. La «carrera grossa d’Espanya» serà al juliol a El Escorial. A l’octubre, preveuen muntar la primera a Barcelona. «El problema és trobar lloc –diu el Dani–. Te’n vas a qualsevol poble i et cedeixen el camp de futbol gratis. Aquí et toca pagar indecències».

Notícies relacionades

¡Alça, un pati!

Aprendre a lligar de dia

I, a tot això, ¿què diu la llei? «La llei està enfocada per a professionals –explica el Fernando–. La gent que l’utilitza com a oci ha de seguir unes pautes bàsiques». El que és fonamental: «No pots volar a menys de 8 quilòmetres d’un aeroport, ni a més de 120 metres d’altura, i fora de nuclis urbans. ¿Què és un nucli urbà? És una mica ambigu».

¿Què enganxa? La sensació de volar «però sense jugar-te la vida», assenteix el Dani. «Et dóna adrenalina sense trencar-te res», riu el Fernando. «Que està molt bé per als que ja en tenim quaranta», diu el Jordi. «Només pateix la cartera». Amb FPV (vista en primera persona), un dron pot costar 500, 600 euros; sense FPV, a partir de 250.