Com sortir gratis (i acompanyat) per Barcelona

És gairebé migdia de diumenge. Una desena de persones amb posat de prevermut parlen en rotllana al davant de la porta d’un local de l’Eixample. Són converses de tempteig. Com si un barceloní hagués barrejat a l’estil kamikaze al seu grup d’amics del col·legi, de la facultat i de la feina. «Hola», dos petons, «sóc el David», s’incorpora un texà. Tots somriuen i es presenten com si estiguessin en un concurs de la tele: em dic tal, sóc qual, sí, sí, sí, a mi també m’agrada el jazz. L’Elia no afluixa ni un segon el somriure de benvinguda. És qui exerceix d’amfitriona d’aquesta quedada de desconeguts. «Aquest és el grup», diu a tothom qui veu que s’acosta amb cara de cita a cegues. «Avui hi ha cent i escaig de persones apuntades», avança l’organitzadora. «En vindran unes 20», calcula amb precisió després de gairebé un any de trobades. ¿Que què tenen tots en comú? Que no pagaran ni un euro pel que veuran.

Així es diu el grup: Barcelona Gratis, aquest oxímoron que es tecleja cada dia a Google amb èmfasi de pregària. És una de les macrocolles de MeetUp. Per a qui tingui una vida social plena: MeetUp és el nou TomTom vital on es rebusca gent on line amb qui compartir aficions al món real. A aquestes alçades es poden trobar gairebé tants grups com teories sobre la futura resurrecció de Jon Neu a Joc de trons. T’estresses només de mirar la web. «Hi ha 134.463 Meetups que estan passant aquesta setmana», anuncia la plataforma tot just entrar. «773 a prop». Fins i tot la família Addams trobaria aficions a mida. Hi ha addictes als jocs de taula, makers, «alcohòlics cultes», colles amb qui aprendre a conservar l’amor i fins i tot descobrir el teu propòsit vital.

El grup Barcelona Gratis és un dels més multitudinaris que hi ha a la rodona: aquí es relacionen digitalment més de 10.000 membres. Es veuen molts guiris, però sobretot barcelonins, apunta l’Elia, que és periodista i ja tota una experta a rastrejar activitats gratuïtes. Ho fa gratis, és clar. «Però val la pena –assegura–. Estic ficada en una companyia de teatre i m’encanta descobrir nous espais culturals».

«És una manera de conèixer gent amb aficions comunes», assegura la Carmen, una de les assistents al pla gratuït d’avui. «Que sigui gratis és el menys important», afegeix. Hi ha qui s’ho pren com un Tinder cultural. «Hi ha molt home que ve a veure què troba», li explicarà la Victoria a l’Elia en pla acudit entre glop i glop de vermut. L’Elisabeth s’arronsa d’espatlles. «Jo no tinc ningú amb qui anar a veure jazz», es justifica ella. Aquesta és l’activitat gratuïta d’avui: concert de Pol Omedes Trio al restaurant Gurqui. Els desconeguts –ja no tant– comparteixen gratis bona música, conversa i taula. El vermut queda fora del pla de gorra.

Avui no ha pogut venir el Damien. És el francès que va muntar Barcelona Gratis per facilitar la vida (cultural i social) als nouvinguts a Barcelona. Amb els mesos s’ha anat convertint en un «grup col·laboratiu» que ajuda a gestionar «diferents persones vinculades al món de la cultura barcelonina», responen via mail (de manera col·laborativa, és clar) tots els gestors.

Luxes sense pagar res

Notícies relacionades

¡Alça, un pati!

Drons de fórmula 1

Luxes sense pagar resConvoquen 10, 15 activitats gratuïtes al mes. Avui, per exemple, hi ha cita per veure una exposició africana; dissabte, gastrofira al mercat de Santa Caterina; diumenge, tango en directe en un restaurant; el dia 5, cinema gratis a la Filmoteca. «Barcelona és una mina de cultura i molta és a l’abast de tothom», asseguren. ¿On? «Els centres cívics són una gran font d’esdeveniments». ¿El més luxós que han trobat gratis? «Hem assistit a concerts gratuïts de jazz d’alt nivell que, a més, es fan sovint en diferents bars de Barcelona», diuen. «L’Arts Santa Mònica també ofereix activitats interessants. I al CCCB es pot disfrutar de múltiples activitats artístiques i culturals sense pagar ni un euro».

Fins i tot han aconseguit públic teatral en alguna fruiteria. «Al març vam convocar un vermut amb microteatre –recorden la seva anècdota més vistosa– i hi va haver un error a l’introduir l’adreça de la cafeteria. Molta gent va anar a una fruiteria davant la sorpresa de la dependenta». Els organitzadors van poder anar a buscar els que s’esperaven abans que fos massa tard. «¡Però la cara de la fruitera –prometen– no tenia preu!».