Antonio Balmón, alcalde de Cornellà: "El 2016 el tancarem amb només 400.000 euros de deute"
La ciutat més poblada del Baix Llobregat té en agenda una inversió de 32 milions d'euros en els pròxims tres anys
Entrevista amb Antonio Balmón, alcalde de Cornellà. /
Cornellà no és la capital del Baix Llobregat, però sí la ciutat més poblada de la comarca. La demogràfica, no obstant, no és l’estadística per la qual acostuma a destacar la ciutat. Ho és més pels seus comptes sanejats. El deute per càpita, sense computar el de les empreses públiques, és de cinc euros per habitants. Antonio Balmón està al capdavant d’aquesta singularitat metropolitana des del 2004, quan va heretar l’alcaldia del seu antecessor en el càrrec, José Montilla.
–Cornellà acaba d’anunciar el propòsit d’impulsar un salari mínim interprofessional de més de 1.000 euros al mes, molt per sobre, doncs, dels 655 que fixa el Govern.
–Fa dos anys hi va haver una trobada d’alcaldes convocada per l’Àrea Metropolitana de Barcelona i allà ja es va abordar aquesta qüestió. Des d’aleshores, de vegades en campanya, ha planejat aquesta proposta por part d’altres candidats. És cert que com a alcaldes no podem fixar el salari mínim, però a Cornellà hem decidit que, almenys i de moment, totes les persones que treballen de forma directa o indirecta a l’ajuntament cobrin aquests 15.000 euros anuals. Però és clar, si aquest pas no es fa també en l’àmbit privat es corre el risc que es produeixi un desequilibri, perquè no seria just que dediquem els impostos de persones que potser guanyen menys d’aquesta quantitat a pagar aquests salaris públics. El que pretenem en el fons és marcar una dinàmica, perquè viure en una àrea metropolitana comporta un conjunt de despeses que no tenen en altres territoris.
–Cornellà ha transitat els vuit anys que acumulem de crisi econòmica amb un dels deutes per càpita més baixos d’Espanya.
–I acabarem aquest any amb un deute municipal de només 400.000 euros. El de les empreses públiques de l’ajuntament sembla una mica més alt, però és enganyós. Són 60 milions. D’aquests, 18 són els que dediquem a pisos de protecció oficial. La resta són els solars que el municipi té en propietat per a futurs projectes. La situació general és que si algun dia calgués endeutar-se per portar a terme algun gran projecte, es podria fer, sense cap problema, però el que no seria assenyat seria posar ara en marxa 10 o 12 projectes només pel benefici de quedar bé davant dels ciutadans.
–És vostè dels que asseguren que el pitjor de la crisi ja ha passat.
–L’atur fa un any i mig que està estabilitzat. És cert que els que encara no han trobat feina ho passen malament, però ja tenim el mateix nombre de llocs de treball a la ciutat que ara fa vuit anys. El problema és que pel que fa a retribució i a qualitat dels llocs de treball no es pot ser ara com ara optimista.
–¿Quines lliçons com a alcalde ha tret d’aquests anys tan durs?
–Amb aquesta crisi hem descobert massa coses. La putrefacció. La merda, parlant clar. En un país en el qual la majoria de la gent és honesta, on les famílies intenten tirar endavant els seus projectes vitals, ens hem trobat que la part més estratègica del país no ha respost bé. Confiàvem en l’ètica bancària, en l’ètica judicial, en la política… Considero que el que millor ha resistit és el món local. Hem crescut, en serveis i en equipaments, i en la resposta davant les emergències socials.
–En les crisis solen sorgir barris degradats o, pitjor encara, perillosos, suburbis irrecuperables.
–No ha sigut aquest el cas, ni a Cor-nellà ni al conjunt de l’àrea metropolitana. Hauria sigut un error caure en la temptació de reduir la inversió i contenir la despesa, perquè això l’espai públic ho paga molt ràpid. Hem fet el contrari, hem invertit en espai públic i hem reforçat en alguns barris la presència policial, però no de forma repressiva, sinó amb l’objectiu de preservar la convivència. Aquesta estratègia ens ha donat molt bons resultats.
–Cornellà és, juntament amb Galway, a Irlanda, i Mikkeli, a Finlàndia, finalista per al premi Fulla Verda que concedeix la Comissió Europea a ciutats que potencien les seves zones verdes i la consciència mediambiental.
–Sí, i això fa 10 anys hauria sigut impensable. Però l’objectiu no era el premi, és clar, sinó tenir una ciutat més verda, més amable, que et convidi a quedar-t’hi, no a anar-te’n.
Notícies relacionades–Fa un any de les eleccions. ¿Què els espera als veïns de Cornellà de cara als pròxims tres?
– Només en inversió en nous projectes ja tenim previstos 32 milions d’euros. Crearem dos nous espais de lectura, un centre de creativitat a l’antiga fàbrica de Can Bagaria, posarem en marxa una escola d’humanitats, continuarem millorant l’espai públic... A partir del mes de setembre, per exemple, estem estudiant que els nois que surten de l’institut, a les tres de la tarda, puguin utilitzar els pavellons esportius de la ciutat, encara que sigui a un preu simbòlic, com ara un euro. Perquè aquesta és una altra qüestió. Com a alcalde, et planteges quines coses pots fer contra la crisi, i una de les respostes és treure el màxim rendiment a equipaments als quals s’han dedicat molts diners. Abans, una biblioteca era un lloc al qual anava la gent a buscar un llibre, el recollia i se n’anava. Ara aprofites la biblioteca per organitzar tallers o activitats infantils el cap de setmana. Un equipament ha d’estar viu, no pot estar tancat.
