PARAL·LELISMES I DIFERÈNCIES ENTRE ELS DOS EPISODIS

Diferències i semblances entre el local desallotjat a Gràcia i Can Vies

L'antiga oficina bancària és de propietat privada i la icona okupa de Sants és propietat de l'Ajuntament de Barcelona

L'espai desallotjat no té el pes històric i la tradició ciutadana de Can Vies, okupat des de fa gairebé 20 anys

 

  / AUGUST BLAZQUEZ

1
Es llegeix en minuts
HELENA LÓPEZ / BARCELONA

La principal diferència entre el local desallotjat pels Mossos a Gràcia, que els okupes havien batejat com a 'banc expropiat', i Can Vies és la titularitat dels edificis. Mentre que Can Vies s'aixeca en un terreny propietat de l'Ajuntament de Barcelona, el Banc Expropiat és "un assumpte entre privats", en paraules de l'alcaldessa, Ada Colau, que van enfadar els okupes i activistes de la PAH, l'organització on es va forjar Colau.

Tot i que aquesta barreja de desentesa i defensa de la propietat privada de la fundadora de la PAH va sentar molt malament als moviments radicals, el cert és que mentre que el frustrat desallotjament de Can Vies -aquest dijous es compliran dos anys- podia ser evitat per l'alcalde -es tracta d'un edifici municipal-, en el cas de Gràcia l'assumpte no és tan senzill. Es podia aturar, sí; el mateix Trias ho va fer pagant al propietari el lloguer de l'edifici okupat per evitar-se problemes en vigílies de les passades eleccions municipals. Però Colau no estava disposada a seguir amb una operació tan poc comuna, així que va deixar de pagar i la denúncia del propietari va seguir la via judicial ordinària fins a acabar en el desallotjament. Desallotjament executat pels Mossos d'Esquadra per ordre judicial al qual els okupes van respondre amb una manifestació que va congregar 2.000 persones i que va acabar en una batalla campal.

MENYS HISTÒRIA

Notícies relacionades

Una altra diferència entre Can Vies i l'antiga oficina bancària ocupada a Gràcia és el matís històric. Mentre que l'espai okupat a Sants fa 19 anys s'havia convertit en un icona dels moviments socials i alternatius que transcendia els límits del mateix barri, la història de local de Gràcia és molt més curta. Va obrir les seves portes el 2011. Comptava amb el suport i la simpatia per la seva tasca social, també més enllà del barri -també pel fet simbòlic de convertir una antiga oficina bancària en un espai okupat-, però no té el pes històric de Can Vies. Aquest últim -encara en l'aire pel procés urbanístic pendent juntament amb el calaix de Sants-, a més, només té sentit en aquest enclavament, ja que l'edifici en si mateix és el símbol.

El context polític en què s'han produït els dos desallotjaments també és molt diferent. Fa dos anys l'alcalde de la ciutat (Xavier Trias) era convergent i el president de la Generalitat (Artur Mas), també, amb una CUP minoritària i a l'oposició. Avui, en canvi, la ciutat la comanda la llavors activista Ada Colau i el president convergent Carles Puigdemont -responsable últim dels Mossos, encarregats d'executar el desallotjament- ho és gràcies al suport de la formació anticapitalista.