La crisi amb la Guàrdia Urbana i el conflicte de Gràcia arruïnen l'aniversari de Colau

Preparar el casament i que quan per fi arribi el dia plogui a bots i barrals és un maldecap considerable. No és exactament el que li ha passat a l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, però hi té una certa semblança. Perquè aquesta era una setmana d’un cert punt d’inflexió per a ella. Celebrava el seu primer any al càrrec i per fi tocava firmar el pacte amb el PSC per compartir penes i gestió al consistori. I tot després de l’aprovació de la modificació de crèdit, que tant va costar aprovar –dos plens i una agònica negociació amb la CUP– i que marcarà pressupostàriament aquest 2016. Era una setmana per a l’optimisme a Barcelona en Comú (BC).

Però entre els requeriments del tinent d’alcalde Jaume Asens a l’advocada d’un guàrdia urbà agredit per un manter perquè no demanés presó per a l’agressor i les protestes pel desallotjament de l’anomenat 'banc expropiat' a Gràcia, el casament s’ha enrarit de forma sorprenent.

La setmana va començar amb mal peu: l’alcaldessa presentava el nou pla director de la Guàrdia Urbana poc després del desallotjament de Gràcia. Inevitablement, això retrotreu també el conflicte per la unitat antiavalots: la CUP en va demanar la dissolució, la cúpula policial el rebutjava, l’oposició va carregar contra l’alcaldessa per intentar acontentar tothom i el consistori es va limitar a canviar el nom de la unitat i descartar que els agents participin en tasques antiavalots, apel·lant al fet que aquesta funció correspon als Mossos.

Colau s’enfronta al seu propi Can Vies, malgrat les diferències entre els dos casos: ella recalca que el local de Gràcia és privat, no municipal. És acusada per l’oposició de falta de fermesa, i també de connivència amb els okupes. Una imatge que intenta eludir: proposa diàleg i una seu alternativa per als desallotjats, alhora que reclama que s’acabin «les destrosses» a Gràcia després de dues nits de violents enfrontaments de policies i manifestants.

La relació entre l’ajuntament i la Guàrdia Urbana havia millorat l’última setmana. Després de l’agressió del manter a un agent, l’endemà Colau va condemnar els fets i va assegurar que el consistori es presentaria com a acusació particular. La decisió va agradar als policies, que per fi veien acompanyades de fets les bones paraules que contínuament els dedica l’alcaldessa. Sentien que l’ajuntament es mostrava del seu costat en el llarg conflicte amb els manters, un tema delicat que desgasta els agents perquè ells estan obligats a perseguir-los mentre noten que les actuacions contra els venedors els reporten un fort rebuig social.

Però l’encant es va trencar amb les trucades d’Asens a l’advocada de la Urbana. La decisió de l’alcaldessa de no actuar contra Asens, fent cas omís de la petició pública de l’intendent major de la Guàrdia Urbana, Evelio Vázquez, ha avivat la desconfiança i el malestar dels agents.

EL ‘CAS GARGANTÉ’

Segons fonts internes del cos, Vázquez, com a màxim responsable operatiu, ha fet més que ningú per dissoldre la inquietud que l’arribada d’un equip municipal com el de BC –amb un advocat com Asens a bord– va suscitar dins la policia. No li ha resultat fàcil i menys arran del cas de Josep Garganté, regidor de la CUP, sorprès en una gravació coaccionant un metge perquè canviés un informe i acusés els guàrdies de les lesions d’un manter al fugir de la policia. La falta d’una condemna sense embuts per part del consistori contra el regidor de la CUP, que amb la seva actitud hauria pogut forçar l’expulsió i condemna judicial d’algun agent, va motivar el primer desdeny públic de la cúpula policial a Colau amb un comunicat.

Notícies relacionades

Tercera nit d'aldarulls a Gràcia tot i el blindatge policial

Colau proposa que les associacions de veïns de Gràcia mediïn amb el local okupat

Però Vázquez va driblar la indignació desencadenada pel 'cas Garganté' i va seguir asserenant els ànims i defensant el nou ajuntament fins que es va assabentar de la jugada d’Asens, que va interpretar com un cop baix que no va ser capaç de pair. Per això va meditar la seva dimissió, i per això, en roda de premsa al costat de Colau, va dir que «novament» els agents se sentien «en una posició d’indefensió».

SENSE REGIDORIA DE SEGURETAT

Fonts municipals insisteixen que es persegueix reprendre els ponts amb la Urbana, desdramatitzen l’episodi del tinent d’alcalde i confien que més aviat que tard es recuperarà la sintonia entre policies i vencedors de les últimes municipals. Amb aquesta crisi sobre la taula, ha començat a bullir també el barri de Gràcia després del desallotjament del 'banc expropiat'. L’onada de violència urbana obre un tercer front que afegeix pressió a l’alcaldia. Per ara, Colau va rebutjar ahir la petició de CiU i PP de nomenar un regidor de Seguretat, va defensar la gestió del comissionat, Amadeu Recasens, i va recalcar que ella seguirà sent la màxima responsable de l’àrea.