Grafits d'expedient X

Dues del migdia, Arc de Triomf. Dominic sosté amb el braç alçat un flyer a l’estil d’una targeta vermella. «Barcelona Street Style Tour», posa al paper. Passen uns minuts. Res. «A vegades hi ha molta gent; a vegades, ningú», s’arronsa d’espatlles. Al final apareix una dona titubejant. «¿És aquí?». «Jane –es presenta–. De les Bermudes». Aquesta turista acabada de sortir del triangle de les Bermudes no ve al museu Picasso, ni tan sols a comprar-se un barret mexicà de record. Ve a veure grafits.

«¿Comencem?». Dominic fa un any que exerceix de guia d’art de carrer, però parla com un expert. És australià, 27 anys. Allà, a Sydney, va començar a fer grafits. Va estudiar arquitectura, però segueix pintant al carrer. «De forma legal», puntualitza. Per a això hi ha Murs Lliures, informa. És una xarxa que gestiona espais urbans on pintar grafits legalment. «Els que ara veurem –avança– són il·legals».

 Abans de la primera parada, el guia resumeix la història de l’art de carrer com si estigués en una aula magna. Ara sí: anem a la placeta del Comerç. Dominic s’atura al davant d’una portella que els vianants eviten com si tingués atrapat un zombi de 'The walking dead'. Hi deu haver gargotejats uns 30 noms amb esprai. Si t’ho mires més d’un segon, hi veus un ninot amb forma de cavall: el segell de Francisco de Pájaro. «És un artista increïble», assegura Dominic. Els seus cavalls són fàcils d’identificar: si n’hi ha més d’un, solen estar practicant sexe.

MECA GRAFITERA

Entrem al carrer del Comerç. És la Meca dels grafiters: Montana Shop. «Tots vénen aquí a comprar esprais». Només cal mirar el fanal del davant: ple d’adhesius d’artistes a l’estil tanca publicitària. Uns passos més i apareix una persiana digna de ser emmarcada. És de H101. El guia explica detalls del dibuix com si estigués en una galeria. «La meva passió –apunta– és que la gent entengui la dificultat d’aquesta tècnica». 

Següent parada: dues persianes pintades per dos dels artistes de carrer  més prolífics. «Si ets prolífic, guanyes respecte». A la dreta, una bomba animada de Bombazone. A l’esquerra, Onergizer, de Konair. Així es diu un polo de gelat amb ulls entre esverats i indignats. Quan n’has identificat un, en comences a veure per tot arreu. Pràcticament com un polític en campanya.

I arribem a la font de Sant Agustí Vell. Si hi passes tres dies seguits, t’entraran ganes de trucar a Iker Jiménez. El que passa en una de les seves tres aixetes és un autèntic expedient X.

GUERRA

Tot va començar amb tres coloms, un per aixeta. Els va pintar el lituà Ernest Zacharevic, recorda Dominic. Dos ocells posats sobre les seves respectives aixetes; el de la tercera, mort. Però un dia va desaparèixer el colom mort. Només el mort. Els altres dos van sobreviure a la brotxa municipal. I va començar una guerra al voltant de la tercera aixeta. Va aparèixer un ou eclosionant. Es va esborrar. Una serp. Es va esborrar. Un ninot tirant fletxes als coloms supervivents. Una altra capa de pintura municipal. Un voltor. Fora. Fa dies que hi sobreviu un gat firmat per Stöke. Aquest dilluns s’hi ha sumat tota una manifestació d’animals amb pancartes: Els lletjos som més, censura no. Als coloms supervivents se’ls ha envoltat amb un marc.

«No m’imaginava que acabaria sent tan interessant», diu Jane després de dues hores de tour. Ja identifica grafiters i fa anar sense problemes conceptes com tag (com se’n diu de la firma del grafit) i throw up (tags ràpids, traducció literal: vòmits). I, sobretot, els mira amb respecte. A la placeta d’En Marcús, es poden veure tres throw up (les lletres «idiot»). En un, estan cap per avall; en un altre –més difícil encara– cap per avall i de dreta a esquerra. Es recomana passar pel carrer de Sant Pere Més Baix i examinar de prop una obra de Kram. «Un dels millors artistes de la ciutat», assegura Dominic.    

Notícies relacionades

Festival per a promoure el benestar emocional dels joves a Barcelona: una cita imperdible el 30 de novembre en el CCCB

La nova ronda de Sant Antoni provoca embussos d’autobusos

Final del tour: galeria d’art urbà Base Elements. La va obrir un californià, Robert, fa 13 anys. Pots emportar-te a casa un tros de grafit per 5 euros o pagar-ne fins a 6.600. Al costat del taulell, hi ha un altre californià, Mike. És l’ideòleg de Barcelona Street Style Tour. Ningú ho diria, però als EUA solia dur corbata. Va crear aquestes rutes fa quatre anys amb un grafiter també de Califòrnia, Joachim. «Va pensar que estava boig». Ara tenen sis guies turístics, dos tours diaris gratuïts pel Born i el Raval (els turistes paguen la voluntat) i un en bici prèvia reserva (al Poblenou). Fins i tot  reben e-mails de grups escolars d’altres països. «Vaig pensar que seria un tour per a nois d’entre 15 i 20 anys –diu Mike–. M’equivocava. En vénen d’entre 29 i 65».

Al sortir de la galeria, és inevitable descobrir un cavall a la finestra del davant. És l’es Francisco de Pájaro. Després de la caminada visual, veure’l assegut a la porta fa la sensació de trobar-se amb un famós.