Mal de queixal municipal

Fa uns anys a Barcelona i en altres grans ciutats europees va emergir un dels molts fills no desitjats de la globalització: el 'top manta'.

Aglutina diversos defectes del fenomen: la immigració de persones pobres, el comerç il·legal o la competència deslleial. Amb el pas del temps, totes les seves expressions registrades a Barcelona van aprendre a repartir-se la ciutat. Comunitats com la pakistanesa i l'índia es van establir en el litoral de la ciutat i en zones com el parc Güell. A les platges els ‘mojiteros’ es van especialitzar en beuratges insalubres per als banyistes i al recinte de Gaudí en l'oferta de bijuteria i souvenirs. Al centre de la ciutat, els amos de la venda al carrer il·legal -amb el permís dels llauners- són els senegalesos, un col·lectiu que ha portat al límit governs municipals tan antagònics com el de CiU i el de Barcelona en Comú.

ESPURNES DE LA REBEL·LIÓ

Cap al 2010, els agents de la Guàrdia Urbana van observar amb preocupació que, a diferència del que passava amb altres col·lectius de venedors il·legals, els africans començaven a rebel·lar-se contra les actuacions policials. La resta dels ambulants encaixaven cada aprehensió com una part del joc: entregaven el material, s'emportaven una multa a la butxaca que mai pagaven i se n'anaven. Però als manters senegalesos, que tampoc pagaven les seves sancions, els feia massa mal perdre la seva mercaderia i, a poc a poc, van començar a lluitar per ella. No només fugint, també barallant-se amb els policies si era necessari. El fardel que carreguen a la seva esquena conté material falsificat pel qual han pagat al voltant de 100 euros, una quantitat que a vegades no estaven disposats a perdre. 

Aquestes rebel·lions van deixar els primers casos de ciutadans ferits al ser envestits per manters que fugien de la policia i les primeres imatges que la ciutat es va afanyar a condemnar: agents de la Urbana forcejant -a vegades violentament- amb un venedor senegalès que es resistia al mig del carrer. Policialment van sorgir els primers dubtes sobre com abordar un problema que, amb la llei a la mà, era senzill: es tractava d'una activitat il·legal i com a tal havia de perseguir-se i eradicar-se. No obstant, la realitat demostrava que la pressió policial podia ser contraproduent, perquè en els enfrontaments hi havia ferits, tant manters com a policies o ciutadans. 

Al còctel de contradiccions s'hi va unir la pressió del gremi de comerciants, especialment el dels venedors ambulants legals, els que paguen taxes per vendre al carrer, paguen els impostos del règim d'autònoms i paguen també l'IVA dels productes que ofereixen als turistes.

L'ESCLAT

La comunitat de manters a Barcelona la conformen uns 200 africans sobretot del Senegal. Cada vegada s'organitzen millor per comprar el material falsificat. Mossos i Urbana ja n'han detingut alguns que s'havien erigit en subministradors per als seus compatriotes. Un d'ells era Mor Sylla, mort aquest estiu a Salou al precipitar-se per un balcó durant un registre policial al domicili que usava com a magatzem per a la revenda. La seva mort va desencadenar violents enfrontaments d'ordre públic a la població. Hi va haver nombrosos ferits, venedors i mossos.

Totes les intermitències en la persecució policial -mai escrites- han acabat diluint-se perquè la permissivitat podria generar un ‘efecte de crida’. Colau, convençuda que no es tracta d'un problema de seguretat, vol reforçar l'abordatge social per integrar els manters. Cosa que fins ara no ha donat fruits. Actualment es manté actiu el pla Víctor-Alfa, que afronta la persecució dels manters en tres fases: policies de paisà confisquen el material per sorpresa, si els manters fugen demanen reforç uniformat i si es mostren agressius recorren als Mossos per tractar-ho com un tema d'ordre públic.  

Notícies relacionades

"Som tants manters que és difícil vendre"

La mina del 'top manta'

L'ajuntament els ha fet fora del Metro, que usaven per moure's i per fugir de la Urbana, i va fer el mateix del Port Vell, una zona de competència portuària gairebé sense pressió policial a la qual han tornat massivament aquesta primavera. Precisament ha sigut una baralla entre agents i manters als voltants del port, durant la qual un urbà va ser violentament agredit amb un pal al cap, la que ha acabat d'enfrontar el govern de Colau amb la seva policia municipal. 

El conflicte ho té tot per fer la vida impossible al consistori de Barcelona en Comú. L'oposició els retreu el seu passat d'activistes per denunciar la seva falta de contundència amb els manters mentre per l'altre extrem la CUP els acusa de trair els seus ideals al perseguir aquestes víctimes del sistema.