"Som tants manters que és difícil vendre"

Quan eren pocs, es venia més, però no els deixaven desplegar les mantes. Ara que els deixen fer-ho, són tants que la llei de l'oferta i la demanda fa que hagin d'abaixar preus. Així ho explica Aziz, un dels portaveus del Sindicat Manter, associació creada pels venedors ambulants il·legals, ara concentrats al Port Vell, per teixir una xarxa de suport mutu. El lloc on, davant l'evident permissivitat policial, es dóna la consegüent massificació de parades -de mantes- és el perímetre del flamant port de luxe de la Barceloneta. Davant dels cotxassos i els grans iots -algun fins i tot amb helicòpter a bord-, centenars de venedors es busquen la vida despatxant pràcticament de tot. Bosses, calçat i samarretes d'esport d'imitació, però també polseres, ventalls, barrets i pareos.  

"No ens diuen res al port, però sí als carrers i al Besòs, quan sortim de les nostres cases per venir a treballar", prossegueix el jove senegalès. Allà, a la riba del mar, ara estan tranquils. "Aquí no ens fan res perquè som molts", assegura l'home. Calcula que són uns 300. "150 som de Barcelona. La resta vénen de fora perquè saben que aquí ens deixen en pau. A molts, als seus pobles la mateixa policia els ha enviat aquí", explica aquest venedor de rellotges. La mercaderia, explica, la compren sobretot als basars de Badalona. "Però no sempre; a vegades comprem també en basars del centre".

COMPRES EN FUNCIÓ DE LES VENDES

"Comprem en funció del que venem. No tenim diners per fer grans adquisicions. És cert que hi ha pisos del Besòs que són plens de material, però és perquè hi ha pisos on viuen fins a 10 persones que es dediquen al mateix", relata. Alguns viuen en pisos de lloguer compartits (sovint, sobreocupats). Altres viuen okupant pisos propietat de bancs: al barri del Besòs Maresme n'hi ha abundància. "Si no tens papers, no pots optar a un contracte de lloguer", apunta un altre jove senegalès.  

Sobre el poc marge que es veuen obligats a obtenir per la competència a la zona portuària posen un exemple. "Si abans compraves una bossa per 12 euros, la podies vendre per 20. Ara la mateixa bossa o la vens per 15 euros o la ven un altre. Els turistes, a més, regategen molt", relata. Un altre dels inconvenients de la massificació per al col·lectiu és que hi han d'anar molt d'hora per trobar un bon lloc on estendre la seva manta.  

Notícies relacionades

La mina del 'top manta'

Mal de queixal municipal

Pape és també senegalès i veí del Besòs. Ell és dels pocs que prefereixen seguir al passeig de Gràcia. Ven samarretes del Barça. "Aquest és mal any. Quan s'arriba a la final de la Champions sí que es ven", diu fent broma. La part bona del passeig de Gràcia als seus ulls és que, depèn de quin turista, "li pots vendre una samarreta que has comprat per 10 euros a 20". La part dolenta, prossegueix, és que al passeig de les botigues de luxe sí que han de fugir de la policia. "Està ple de secretes. Moltes vegades has d'esperar hores assegut al metro fins que pots obrir la manta", explica.

ACTUACIÓ DISCRECIONAL  

La xarxa de suport de la qual parlen al sindicat no és només per defensar-se de la policia. També serveix per reunir diners per pagar les multes que els posen si, fora de zona 'segura', la policia els atrapa, i, a més de requisar-los la mercaderia, els multa. Tots coincideixen que es tracta d'una cosa discrecional. A vegades ho fan; d'altres, no. "Nosaltres estem contra la violència i fem molta pedagogia sobre que no hem de respondre a les provocacions de la policia, però a vegades és impossible evitar que algú reaccioni. Patim molt estrès", asseguren.