Badalona ha confiscat aquest any gènere falsificat per 1,2 milions al polígon del 'top manta'

Des de començament d'any, la Guàrdia Urbana de Badalona ha confiscat mercaderia falsificada per valor d'1,2 milions d'euros al polígon Badalona Sud, un dels llocs en què es proveeixen els manters del Port Vell de Barcelona, tal com ha informat dilluns aquest diari. El material, fonamentalment bosses i vambes, s'ha confiscat en sis grans operacions, una xifra semblant a la que es va comptabilitzar l'any passat. Fonts de l'ajuntament expliquen que aquests decomisos es fan quan es detecta “material sospitós” en el transcurs d'una “revisió” a alguns dels comerços que es dediquen a la venda a l'engròs a la zona, la majoria regentats per empresaris xinesos.

La competència en matèria de propietat industrial no afecta els municipis, encara que també poden actuar en aquest àmbit, sinó que correspon a la Guàrdia Civil i a la policia de Duanes en ports i aeroports, i a la Policia Nacional i als Mossos fora d'aquests llocs. En aquest sentit s'ha de destacar una gran operació desenvolupada per la Policia Nacional l'octubre de l'any passat, que va culminar amb l'aprehensió de més de 13.500 articles, 4.000 dels quals eren imitacions d'auriculars i altaveus d'una coneguda marca que s'emmagatzemaven i acoblaven en una nau del polígon.

EL MISTERI DEL 'TUNEIG'

“Cada vegada més el material que confisquem no és del tot falsificat, sinó que a vegades només és molt similar (se'n diu una còpia en blanc). El que sí que hem comprovat és que hi ha llocs fora de Badalona en què es ‘tuneja’ aquest material” (es col·loca el logo de la marca), precisen les mateixes fonts, confirmant el que l'inspector de la Policia Nacional Carlos Manchón ha explicat a aquest diari: els comerciants del polígon venen bosses i vambes que imiten articles de marca i després els manters els col·loquen els logos al seu domicili de manera artesanal.

L'Ajuntament de Badalona descarta, no obstant, que al polígon s'hagi creat “una estructura” dirigida específicament a fomentar la venda del ‘top manta’. “Una altra cosa és que els manters s'aprofitin del tipus de producte que importen aquests comerciants”, asseguren fonts municipals, que ignoren qui són les persones que proporcionen els logos als venedors ambulants. “No n'hem trobat mai en les nostres operacions”, afirmen.

El ‘Chinatown’ comercial de Badalona va començar a configurar-se a finals dels anys 90, quan els primers empresaris xinesos ubicats a les proximitats del carrer de Trafalgar de Barcelona es van traslladar a la zona. Un estudi de la Federació d’Empresaris de Badalona ja va comptabilitzar el 2008 unes 80 empreses d'aquest tipus al polígon.

GENERAR MÉS OCUPACIÓ

Gairebé totes pertanyen a empresaris originaris de la província de Zhejiang, situada al sud de Xangai. Els comerços tenen un marcat caràcter familiar i la majoria no sobrepassa els cinc treballadors. La superfície de les naus acostuma a oscil·lar entre els 500 i 1.000 metres quadrats.

Notícies relacionades

La mina del 'top manta'

"Som tants manters que és difícil vendre"

El segon tinent d'alcalde, Àlex Mañas, assegura que aquestes empreses no donen problemes. Tot i així, l'ajuntament pretén revisar el planejament urbanístic perquè el polígon no sigui tan sols un punt de distribució de mercaderia tèxtil a l'engròs “de poc valor afegit”, sinó que també hi hagi empreses del sector terciari avançat.

“Badalona Sud, conjuntament amb el polígon de Sant Adrià, és la continuació natural del barri 22@ i del campus de la UPC del Besòs”, explica Mañas, que admet que aquesta mena de comerç a l'engròs no és l'activitat que hi volen tenir. “Apostem per un polígon d'empreses que, com més llocs de treball estable generin, millor”, manifesta.