L'espai autogestionat de Can Batlló compleix un lustre amb desenes de projectes en marxa

Quan es compleixen cinc anys del seu naixement, l’espai veïnal autogestionat de Can Batlló és referent a Barcelona i més enllà. La feina feta pels veïns ha aconseguit que cada dia siguin menys les persianes abaixades del recinte fabril, que cada vegada hi hagi més vells tallers reconvertits en espais en els quals acollir projectes de tots colors. De la inicial biblioteca a l’espai familiar La Nau, la cooperativa de consum La Garrofera, una fusteria «col·lectiva» o un espai de creació musical, entre molts altres (i aquí aquest molts altres no és només una forma de parlar).

«Tenim una llista de peticions inassumible a causa de la històrica falta d’espais per al teixit associatiu al barri», apunta Joan Costa, veterà activista de la Bordeta encarregat de rebre les desenes de propostes que els arriben, estudiar-les i presentar-les a l’assemblea, màxim òrgan de decisió de l’espai, de titularitat municipal però completament autogestionat pels veïns.

S'HI COMENÇA A GENERAR NEGOCI

El debat és en aquests moments com conviure o com passar de la tasca voluntària amb la qual s’ha aixecat el miracle de Can Batlló a un model d’economia social, ja que en alguns dels espais s’hi està començant a generar negoci, com el taller de cervesa o la fusteria.

«El debat serà llarg, però és molt necessari. Can Batlló és un banc de proves d’un altre món possible», reflexiona Jordi Soler, un altre dels primers impulsors de la campanya ciutadana que buscava obrir al barri aquest majestuós complex industrial en un altre temps propietat de la família Muñoz Ramonet, que va durar més de 30 anys. Fins que el juny del 2011 hi van posar el primer peu. Aquests dies en celebren el cinquè aniversari. 

El primer acte de celebració és l’exposició que porta per títol Adéu Can Batlló! Hola, Can Batlló. Una de les gràcies d’aquesta mostra és el lloc en el qual s’exposa: la capella de Can Batlló, nau que té els dies comptats, ja que està a punt de ser enderrocada (d’aquí ve el títol). L’enderrocament forma part del sector de la reconversió liderat per l’ajuntament, propietari de gran part de l’espai (la majoria dels terrenys de la Generalitat van ser cedits al municipi a canvi de deute).

PRIMERS PISOS PÚBLICS

D’aquesta manera, mentre els veïns van conquistant-ne naus, l’ajuntament també progressa, però d’una forma més lenta, en la transformació urbanística dels voltants. La construcció dels primers pisos públics avança a l’entrada del recinte, que en qüestió de no gaires mesos, amb els enderrocaments previstos, guanyarà noves zones verdes que han de col·laborar que els terrenys siguin, encara més, un indret habitual de pas i punt de trobada ciutadà, més enllà de les 350 persones que participen del treball cooperatiu de Can Batlló.

En aquesta línia, una de les primeres coses que van fer va ser crear una gran zona de passeig per a gossos i un parell de pistes de bàsquet i voleibol, on van els joves del barri. Un dels principals arguments durant els 30 anys de lluita veïnal per obrir Can Batlló era que aquest ocupava el 25% del barri de la Bordeta, espai que avui en dia ocupen els seus veïns.

ESPAI D’OFICIS

La jove Mercè Esteban –una altra de les senyes d’identitat de Can Batlló és que es tracta d’un espai multigeneracional– explica un dels projectes que omplirà ben aviat de vida l’últim edifici del qual els veïns han rebut les claus. Es tracta d’un espai paradigmàtic perquè posen un primer peu en una de les ales perifèriques de la nau central, que és la joia de la corona del recinte, encara tancada a l’espera que l’Administració decideixi quin serà el seu futur.

«Això es convertirà en un espai d’oficis. Recollirem les necessitats dels diferents projectes i donarem eines perquè tots siguem més autosuficients. Tot d’una forma molt pràctica. Can Batlló ens ho permet, hi ha molta feina per fer a les naus, i, fent-ho, aprendrem», explica Esteban mentre mostra la lluminosa sala, encara buida. «Treballarem amb persones que integren la comissió d’infraestructures conjuntament amb la de fusteria», apunta Ashraf Ayoub.

ESCOLA D’EDUCACIÓ LLIURE

Notícies relacionades

Història de la conquista veïnal de Can Batlló

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

Entre els projectes de més pes previstos per als pròxims anys a l’espai destaca l’escola Arcàdia, la que vol ser la primera escola autogestionada de la ciutat, basada en els models de l’educació lliure, que si es compleixen els terminis previstos començarà a funcionar el 2018, i cobrirà l’etapa educativa de 3 a 16 anys.

També està molt avançat el projecte del viver de cooperatives Coòpolis, un espai on fomentar l’economia social, i la cooperativa de vivenda La Borda.