Bars amb història: 10 clàssics de Barcelona

Diuen que a les ciutats se les coneix a través dels seus bars, on un degusta la gastronomia pròpia de la zona i a més es relaciona amb els veïns dels diferents barris. Que conèixer una ciutat és saber què s’hi menja i què s’hi beu. Barcelona té uns quants bars i cellers clàssics, petits negocis de famílies que s’han convertit en part de la idiosincràsia del barri, com per exemple el celler Electricitat a la Barceloneta, ubicat en un edifici des d’on es proveïa llum en aquella zona a finals del segle XIX.

Altres bars de la ciutat van ser visitats per artistes de la talla de Picasso, Dalí o Hemingway, que hi van deixar rastre de la seva presència. Molts d’aquests locals, a més a més, van ser testimonis de tertúlies en què es discutien les inquietuds de l’època, com l’històric bar Marsella, que encara manté a l’interior un cartell del franquisme per evitar les reunions clandestines: «Prohibit estacionar a les taules». Un altre bon exemple és l’emblemàtic Els 4 Gats, amb el seu aire parisenc i modernista que convida a submergir-se en les moltes històries que sens dubte s’han cuit entre les seves distingides taules.

A continuació, presentem 10 dels bars i/o cellers més tradicionals de la ciutat, on asseure’s en una taula o a la barra és una excusa per deixar-se portar per la història de les seves parets. Un viatge no només per al paladar, sinó també en el temps. H

MARSELLA (RAVAL)

Inaugurat el 1820, el Marsella (Sant Pau, 65) és un dels bars més antics de Barcelona. Dalí, Picasso, Gaudí o Hemingway són alguns dels artistes i intel·lectuals que el van freqüentar. Manté, en ple segle XXI, l’estil atrotinat i decadent que li confereixen 200 anys d’història. És molt conegut per la seva absenta, de tast obligat. Molt a prop i en la mateixa línia hi ha el bar London (Nou de la Rambla, 34), obert el 1910 i amb decoració modernista. 

CASA ALMIRALL (RAVAL)

Situat gairebé al costat del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (Macba), Casa Almirall (Joaquín Costa, 33) va obrir el 1860 i és un dels clàssics més ben conservats. La seva decoració evoca l’ambient tranquil i bohemi de finals del XIX. El local consta de dos espais separats per una mampara: el primer (a la part davantera) correspon a la decoració original, i el segon, amb taules baixes, butaques i coixins, és fruit de l’adaptació de la rebotiga.

OLÍMPIC (RAVAL)

Bohemis, hipsters, universitaris desitjosos per veure el futbol i, en general, joves amb poc pressupost són la principal clientela de l’Olímpic (Joaquín Costa, 25), un local amb aspecte de bar de vells (les rajoles són les dels anys 60, i el mobiliari, de fusta) que està copat per joventut. Amb uns 50 anys d’antiguitat, l’Olímpic manté el seu genuí aspecte de bar de tota la vida i, amb la decoració vintage, recorda les tavernes del segle passat.

BODEGA D'EN RAFEL (SANT ANTONI)

Bona beguda i millor menjar amb tracte pròxim, que tant escasseja. La Bodega d’en Rafel (Manso, 52) deu el nom al seu propietari, que als anys 80 va abandonar Lleida per venir estudiar a Barcelona i va acabar enamorat de la filla del propietari d’un bar que es deia Terra Alta, a Manso. Al morir el pare el 1986, el jove Rafel en va agafar el control i va canviar el nom del negoci. Mandonguilles, peus de porc, tripes, bacallà a la llauna i morcillas són algunes especialitats.

ELS 4 GATS (GÒTIC)

¿Qui no coneix Els 4 Gats (Montsió, 3)? La seva història es remunta al 1897, quan el cambrer Pere Romeu, que havia estat a París i s’havia impregnat dels seus aires bohemis (el nom imita el cabaret parisenc Le Chat Noir), decideix crear a Barcelona un restaurant d’estil semblant als que havia vist a la capital francesa, amb menjar barat i música de piano. Els 4 Gats, símbol del modernisme de l’època, cridava l’atenció pels seus detalls.

CAN CULLERETES (GÒTIC)

Can Culleretes (Quintana, 5) és, segons el llibre Guinness dels Rècords, el segon restaurant més antic d’Espanya i el primer de Catalunya. Els seus orígens es remunten al 1786. A les seves parets hi pengen fotos d’època i quadros antics, i és molt espaiós. Té una carta amb les receptes més tradicionals de la gastronomia catalana. Això sí, no és barat: el preu per persona ronda els 27 euros. La frase Noies, culleretes! podria haver donat nom al local.

7 PORTES (BARCELONETA)

El 7 Portes és un dels restaurants més emblemàtics de Barcelona amb 180 anys d’història. Els seus orígens daten de la primera meitat del segle XIX, quan es va instal·lar al passeig d’Isabel II, 14 un gran cafè de luxe amb set portes per al públic i una vuitena per al personal. El 1836 va passar a dir-se Café de las 7 Puertas, i no va ser fins al 1929 quan va adquirir el nom actual: Restaurant de les 7 Portes. Té fama per les paelles i receptes catalanes.

EL XAMPANYET (BORN)

És el bar més popular, en tots els sentits, del Born. Obert el 1929 amb el nom de Ca l’Esteve, acumula a l’esquena tres generacions. El Xampanyet (carrer de Montcada, 22) no és un bar per sopar-hi, sinó per tapejar-hi (destaquen els embotits ibèrics i les seves famoses anxoves, amb el famós vi blanc gasificat que dóna nom al local). És un lloc tradicional, familiar i petit, bastant visitat per turistes (a pocs metres hi ha el museu Picasso).

BODEGA PÀDUA (EL FARRÓ)

Notícies relacionades

Un bar homèric de la Barceloneta

Bambino viu a la Barceloneta

Ubicada al barri del Putxet i el Farró, la Bodega Pàdua (carrer de Pàdua, 92) és oberta des del 1949. Va obrir inicialment com a negoci que repartia vins a granel a domicili i, més tard, es va convertir en restaurant. Manté els clàssics bidons de vi de fa 60 anys. A l’interior hi té una terrassa i també conserva a les parets fotografies i objectes dels segles XIX i XX, molts dels quals donats pels veïns. A dins hi ha un lloro, propietat dels propietaris, conegut com a Ricky, que ja forma part d’aquest celler.

BODEGA ELECTRICITAT (BARCELONETA)

Amanida de cranc, truita de patates, anxoves del Cantàbric, ensaladilla russa i vermut de la casa són algunes de les especialitats d’aquest celler, un dels clàssics de la Barceloneta. Obert el 1908, el celler Electricitat (Sant Carles, 15) està ubicat a l’edifici des d’on, a finals del segle XIX, es proveïa d’energia elèctrica les zones adjacents. De fet, al seu soterrani es manté l’antic pou de llum que s’utilitzava fins fa poques dècades. Canya, vermut i tapes acostuma a ser el més demanat pels clients.