El negre dels vídeos

Al Sarcoli va pel carrer i des de membres de bandes llatines fins a policies se li acosten i li diuen: «¡Ei, no deixis de perseguir el teu somni!» Alguns li pregunten educadament si poden fer-se una foto amb ell. És clar, cap problema.

Als locals nocturns el personal està desinhibit i la cosa pot arribar a complicar-se, encara que només una mica. «Sense que m’hagi dit res, ja tinc un paio abraçant-me i fent-se una foto amb mi –diu Sarcoli–. Coi, que no sóc un objecte. Relaxa’t, que jo també estic de festa».

Fins aquí, inconvenients de la fama. El que desconcerta Sarcoli és que sembla que a ningú se li ha passat pel magí que ell és una persona que interpreta un personatge en la sèrie de vídeos 'Quiero ser negro'.

«Per a tothom sóc el negre dels vídeos o només el negre. Ni tan sols el paio dels vídeos de 'Quiero ser negro'. Alto: ¡Si no sóc ni negre, per alguna cosa vull ser-ho! És ben estrany. Com si a John Travolta la penya li digués: ‘Tu si que moles, Danny Zuko’».

Realitat i ficció

Rialles al marge, és la creació d’un territori on realitat i ficció es confonen igual que les aigües fluvials i marítimes en un estuari, el gran èxit de les obres en qüestió. Tot va començar amb una entrega de 'La vergüenza de existir', en què Carlo Padial anava a un 'coach' perquè l’ajudés a ser negre.

Sarcoli va veure el vídeo i va comentar amb un altre estudiant de Comunicació Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra que n’era fan i que a ell també li agradaria ser negre. El company d’estudis, Pep Molina, va resultar ser becari a PlayGround, la revista digital que havia publicat la peça.

Després d’unes converses, havia nascut 'Quiero ser negro' (i una estrella). L’equip de les pel·liculetes està format per Padial, Sarcoli, Molina, Carlos de Diego i Rocío Quillahuaman. Al tancament d’aquest text anaven pel cinquè capítol, però potser mentre tu el llegeixes ja han penjat el sisè perquè corren com la tramuntana.

De Prince a la NBA

«L’origen dels vídeos és el meu amor per la cultura negra. Com no pots estimar una cultura que ha donat Thelonius Monk, Prince, Kanye West. Per sota d’aquest corrent principal també hi pot haver certa sàtira de l’impacte brutal que aquesta cultura té en la nostra societat. Fixa’t, aquí mateix hi ha diverses persones que volen ser negres», diu Padial. Ens trobem en un fals pub irlandès pròxim a la Rambla i és així. Samarretes de la NBA, exhibició de calçotets i aquesta mena de coses.

«El més important és la idea –explica De Diego–. A la gent li ha captivat que Al exposi el seu desig de ser un altre [a Ramón de España el primer]. Però crec que també hem encertat amb el llenguatge, que és totalment d’internet. Primera persona, arrencada amb ganxo, brevetat, molts plans però no videoclipers sinó narratius, aparença que qualsevol ho pot fer».

Visualitzacions

Això que «a la gent l’ha captivat» pot semblar grandiloqüent, però no ho és. Per bastants milions es compten les visualitzacions dels episodis de 'Quiero ser negro' a la pàgina de Facebook de PlayGround, on es pengen inicialment. Però després arriben a Youtube i comencen a circular per Twitter i WhatsApp i ja no hi ha qui porti el compte.

«Jo em pensava que tot quedaria com una broma entre col·legues i ja veus, ni de copes puc anar tranquil», explica Sarcoli, acabat de llicenciar, com Molina, en Comunicació Audiovisual.

Notícies relacionades

Sandra Durany, de Natura: "Som els reis del regal"

Agre ple veïnal pel solar del parc de bombers

Autor d’historietes, còmic, reporter gonzo a la seva estupefacta manera del programa de TV-3 APM, cineasta fins ara de guerrilla ('Mi loco Erasmus'), però a punt de fer el salt a la primera divisió amb 'Algo muy gordo', creador de ficcions filosòfiques per a PlayGround... És que no pares, Padial. «I ara que seré pare per segona vegada, menys. Tinc una por neuròtica que faltin diners a casa».