AVANÇOS EN UN IMPORTANT PROJECTE URBANÍSTIC ENCALLAT
Un gran jardí elevat esborra la ferida de les vies de Sants després d'anys de reivindicacions
El barri guanyarà aquest mes un verger com set illes de l'Eixample, cobrint la caixa del ferrocarril
Els veïns demanen accelerar la tercera fase del projecte, que obliga a decidir el futur de Can Vies
fsendra6753528 barcelona 3 08 2007 sociedad barcelona tren averiado160731171709 /
El projecte que Antoni Vives, en un altre temps regidor d’Urbanisme de Barcelona, va considerar el 2012 «d’impossible aplicació» és pràcticament una realitat. El dia 20 d’agost, durant la festa major de Sants, la ciutat posarà el punt final a un llarg i pantanós procés, que va començar amb l’arribada de l’AVE. L’enorme bloc de formigó sobre les vies del tren que històricament divideixen el barri –que els veïns van rebre a contracor, ja que la seva opció sempre havia sigut el soterrament– serà d’aquí pocs dies, per fi, un enorme jardí de 800 metres de llarg. L’únic de la ciutat elevat, fins a 12 metres en alguns punts. I, sens dubte, el que arrossega més història.
«Crec que va ser Robin Lane Fox qui va preguntar a la seva classe d’Oxford per a què servia un jardí i es va trobar amb la resposta meravellosa d’un alumne: per besar-se», escriu David Trueba en la seva última novel·la. Barcelona guanyarà d’aquí dues setmanes –encara és inaccessible–, l’espai equivalent a set illes de cases de l’Eixample on poder-se fer petons entre tipuanes i acàcies del Japó, els arbres escollits per oferir ombra en una ara irreconeixible caixa, que els veïns han decidit en consulta popular batejar com a Jardins de la Rambla de Sants.
PARTICIPACIÓ VEÏNAL
El nom no és l’única cosa del flamant i llargament reivindicat verger que han triat els lluitadors habitants del barri. Els veïns van decidir també els usos que havia de contemplar el lloc, en un procés participatiu elaborat just abans de la redacció final del projecte. Després de l’any i mig d’aturada amb l’arribada de Vives a l’àrea d’Urbanisme, que apostava per convertir la mastodòntica caixa en una mena de High Line a la barcelonina, la pressió veïnal va aconseguir que el regidor convergent tornés donar a l’arquitecte Sergi Godia, pare de la caixa i un dels homes d’Acebillo, el projecte. Un projecte de consens que havia costat anys tancar –els veïns en un primer moment es resistien a la caixa–, però que comptava amb el vistiplau del govern (llavors del PSC), l’oposició i els veïns.
Una vegada la urbanització del projecte va tornar a mans de l’equip de Godia, el 2013, es va realitzar un nou procés participatiu, sobre els futurs usos de la caixa. Procés que els veïns primer van rebre amb desgana, però que van acceptar al ser encarregat pel consistori a Raons Públiques i La Col, col·lectius especialitzats en urbanisme ciutadà i pròxims al moviment associatiu del barri. Fruit d’aquell procés es va decidir que el jardí havia de tenir una zona de jocs infantils, que ara ja té, i zones d’ombra, que estan en procés, i es va descartar, per exemple, una zona d’oci per a gossos.
RECERCA D'OMBRES
Les reivindicades ombres, que d’aquí un temps s’espera que oferiran de manera generosa els encara joves arbres plantats, de moment, en la seva estrena, s’hauran de buscar sota les pèrgoles instal·lades en una de les zones del llarg jardí, que són alhora plaques fotovoltaiques amb les quals es pretén generar l’energia suficient per alimentar part de la instal·lació, on també hi ha nombrosos bancs col·lectius, no modernes cadires individuals, una altra de les peticions populars.
Hi ha també un umbracle, format per uns tendals quadrats per alleujar el sol a la zona en què no es podien plantar arbres ja que forma part de la primera caixa sobre les vies, la que ja hi havia abans de la polèmica cobertura.
ELS ACCESSOS
El gran repte que tenia el jardí que s’obrirà al públic d’aquí pocs dies era unir el barri, convertir el que fins avui és una frontera en un punt de trobada. Aquest repte es pretén aconseguir amb la instal·lació de dues escales mecàniques a la rambla de Badal (una a cada costat) i cinc ascensors a les zones més altes. També s’han construït rampes amb l’únic objectiu de sanar la ferida. De cosir un barri esquinçat pel ferrocarril, amb uns veïns i comerciants que han patit més d’una dècada d’obres després d’anys de deixadesa.
Aquesta ferida es va començar a curar fa un parell anys, quan es van dignificar els passos subterranis amb les obres d’Antoni de Capmany, en la primera fase del projecte, i amb les reformes del centenari mercat, bé cultural d’interès local, i el seu entorn.
ASSIGNATURES PENDENTS
L’assignatura pendent és ara la tercera fase de la urbanització, la del costat mar de la caixa. «És urgent afrontar l’última fase de l’obra. Es tracta d’un problema social. Al carrer de Burgos hi viuen en condicions precàries més de mig centenar de famílies a l’espera que l’ajuntament actuï», apunta Jordi Clausell, membre de la comissió d’urbanisme de la coordinadora veïnal que ha seguit el cobriment de les vies les últimes dues dècades. Pepo Mediavilla, portaveu de l’associació de veïns de Badal, parla en la mateixa línia sobre la urgència d’acabar «tota» l’obra. Als seus ulls, això s’hauria de fer seguint el pla de consens inicial, que preveia la demolició de Can Vies; cosa que, això sí, encara divideix el barri.
