Èxtasi a la piscina

Hi va haver un moment de furor, un en què va brotar de la piscina un rugit d’emoció i aprovació, quan una trentena d’individus –arquetip fornit– van pujar uniformats a l’escenari i van començar a moure els malucs, a ballar. Era l’instant gogó, i la música va ressonar amb vigor, i una cosa com un estremiment col·lectiu –un altre més, la jornada es va fonamentar en aquests moments– es va apoderar de la multitud. A les quatre de la tarda passades la gran festa de la piscina estava en el seu apogeu, i el seu apogeu el simbolitzava aquesta cohort gai de banyadors blancs i profusa musculatura, que és com un clixé del sector. Ses senyories de l’imaginari homosexual van resoldre de passada l’enigma que emanava de la muntanya de flotadors apilats des del començament del dia a un costat de l’escenari: en un altre moment fascinant, van arrencar un nou bramul de la massa quan els van llançar a l’atzar a la piscina, amb un gest a la cara que deia: «Divertiu-vos, amics. Aquí van aquestes tortugues, aquests taurons, aquests peixos pallasso».

    El tradicional Water Party Day, la festa diürna a l’Illa Fantasia, a Vilassar de Dalt: més de 8.000 persones en el que es considera el moment culminant del Circuit Festival. El dia més epicuri de 13 dies epicuris, i un dia amb un simbolisme especial. No tant per la foto de la multitud a la piscina, que segons sembla fa la volta al món, sinó –explicaven els assistents– per la càrrega hedonista que es desprèn d’una festa d’aquest tipus: milers de persones seminues i àvides de gresca i de mostrar-se i de mirar. Arribat el moment, probablement de tocar. «Aquí s’hi ve a donar-ho tot, noi», resumia un. Gran majoria d’homes, com sempre, més dones que de costum, un o altre transvestit i, en termes d’origen, una espècie de cimera mundial: gent de tot arreu. «Al meu país no hi ha això» era una resposta repetida. O cares eloqüents que deien: «Al meu país m’arrossegarien per terra i em penjarien d’un arbre si em veiessin fent un petó a aquest noi».

    Dit tot això, el Water Party Day és simplement una festa multitudinària en un parc aquàtic. Un escenari, uns dj que fan torns per punxar, menjar, beguda, ball. Com en qualsevol pista de qualsevol discoteca, els papers estan perfectament repartits: per un costat els grups, de tres o més, en la seva petita parcel·la de bassa; per un altre les parelles, els seus flirtejos al costat de l’aigua, el seu romàntic estar; i naturalment els solitaris, en actitud de solitaris: ballant com solitaris o mirant a dreta i esquerra o vagant per la piscina en actitud de recerca, o simplement de vagabundeig. El que es veu a tot arreu. Van canviar sempre de mà els taurons, els peixos pallasso, les tortugues inflables. Tenia una mica d’innocència el seu papalloneig aquàtic.

La zona VIP

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

En un entorn procliu a l’amuntegament –amuntegament voluntari, per una vegada–, la zona VIP feia honor a la seva naturalesa i era més o menys comoditat. Hi havia cares conegudes. Homosexuals declarats, allà hi havia el conseller de Cultura de la Generalitat, Santi Vila, i el tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona Jaume Collboni. La zona VIP era una talaia amb vistes de privilegi sobre la piscina. Ser allà, i no ser-hi.

    Arribarà un dia, potser, en què a la festa la privi del seu exotisme l’ús, i potser la normalització còsmica. Llavors, potser, es faran realitat els somnis dels organitzadors, que lamenten que la piscina en termes d’atenció s’ho emporti tot. La piscina, sempre la piscina. «I està bé, però ahir mateix hi havia 200 persones participant en la ruta cultural per Barcelona, i l’altre dia estava abarrotada de gent la xerrada de Charamsa, no hi cabia ningú». Krzysztof Charamsa: el sacerdot i teòleg polonès, fins fa uns mesos secretari adjunt de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, que va fer pública la seva condició homosexual l’octubre de l’any passat i va ser fulminantment destituït per les autoritats vaticanes. Homosexualitat i religions, perspectiva i diàleg és el títol de la xerrada en què va participar dijous passat amb representants de la comunitat cristiana i musulmana. Charamsa no era a la piscina. Que se sàpiga.