Així és el nou jardí elevat de Barcelona

Tot i que el calorós agost potser és el pitjor mes de l'any per inaugurar un verger, els flamants Jardins de la Rambla de Sants bé mereixen una visita, només pel que s'han fet esperar. Els 800 metres -set illes de l'Eixample- que separen la plaça de Sants del carrer de la Riera Blanca, a l'Hospitalet, han deixat enrere l'època sòrdida en què van ser primer una infranquejable platja de vies i, després, una mastodòntica caixa de ciment. Aquest dissabte al matí, unes hores abans de l'inici de la festa major del barri, els tècnics municipals apartaran les tanques i pitjaran l''on' dels nous ascensors i escales mecàniques que pugen fins a l'impressionant jardí, que ha passat de ser la 'no ciutat' a ser el primer jardí elevat de Barcelona, fins a 12 metres al seu punt més alt.

El llarg passeig, que té tots els números per convertir-se en la nova zona de 'running' de moda a la ciutat, temps al temps (no és fàcil trobar 800 metres en què córrer d'una tirada sense haver de parar a cap cruïlla), combina zones de joc infantil i per a la tercera edat -fruit d'un procés participatiu en què es van decidir els usos-, amb racons que són, senzillament -i aquí hi ha el seu encant- un jardí, on hi ha des de rosers o arbres del coral fins a, atenció, ¡vinyes! 

VINYES SOBRE EL METRO

Un dels espais és un jardí didàctic. Sobre un mapa del plànol de Barcelona a principis del segle XVIII es mostren les diferents plantacions autòctones (o gairebé) del lloc, i, darrere d'ell, hi ha una petita zona on hi ha una mostra de totes elles. És aquí on hi ha les vinyes, avui carregades de raïm.

"Hem optat per un tipus de vegetació que duri tot l'any, que sigui agradable passejar pel jardí sempre", apunta Ana Molino, arquitecta responsable de la urbanització, que ha treballat colze a colze amb Sergi Godia, 'pare' del projecte. L'assignatura pendent són, encara, les ombres, un inconvenient que en principi quedarà resolt amb el pas dels anys, expliquen els seus dissenyadors, quan els molts arbres plantats comencin a créixer.

FINS I TOT UNA BIBLIOTECA

No us deixeu enganyar per la (dura) entrada principal del parc des de Barcelona, a la plaça de Sants. Entreu i perdeu-vos pel jardí. "La primera part correspon a la cobertura vella i tècnicament no ha sigut possible plantar-hi res, però funciona de vestíbul del jardí", precisa Ernest Santolaria, director tècnic d'infraestructures de Bimsa. Però han fet de la necessitat virtut i aquesta part és des d'avui una mena de prolongació de la plaça de Sants, on programar coses (des d'aquest mateix dissabte, en el marc de la festa major del barri). 

Notícies relacionades

Tres lustres de lluita (i sumant)

La supervivència de Can Vies sembla assegurada

Els jardins, que al primer tram ofereixen una nova perspectiva del gran mural 'Poder Popular' de la façana de Can Vies, carn de 'selfie', disposen de diversos elements reivindicats pels veïns i que en moltes ocasions els espais públics de la ciutat no ofereixen: grans bancs per seure (molts i bancs dels de veritat, no les modernes cadires individuals) i lavabos públics. També hi ha dos espais reservats per a dos xiringuitos -que encara estan pendents de licitar-, i un altre de reservat per a una petita biblioteca, a petició de les escoles del barri.

Val la pena recórrer tot el jardí fins a Riera Blanca, la part més elevada de la caixa -"l'edifici per al tren", com en diu el seu autor-, des de la qual es veu la impressionant platja de vies sota el jardí. I fins i tot la Ciutat de la Justícia.