BCN debat el futur del zoo entre partidaris de la clausura i defensors de la seva tasca científica

El futur del Zoo de Barcelona es decidirà en els pròxims quatre mesos. El dau està a l'aire i ofereix diverses opcions quan deixi de rodar i s'aturi. Radicalment diferents les unes de les altres. Hi ha la de la bilbaïnada, que defensen diversos grups animalistes convidats per Ada Colau a opinar a la taula de debat. Proposen senzillament la clausura del parc. Està la moderneta, que suggereix recórrer a la realitat virtual perquè els visitants vegin animals que ja no seran allà en exhibició. El dau també pot caure del costat dels que aposten per un zoo d'espècies autòctones, catalanes, se suposa. Fonts que coneixen des de dins el procés que va posar en marxa l'actual govern municipal asseguren que el dau roda com si estigués carregat, que cap de les sis cares ofereix la possibilitat que l'actual model es mantingui intacte. S'acosten canvis.

Sota la tutela de la regidora Janet Sanz, Colau va posar en marxa a principis d'any un singular grup de treball, obert a tot aquell col·lectiu amb ganes d'opinar sobre la qüestió. Tot per la participació. Organitzacions animalistes com Depana, l'Associació de Defensa de Drets de l'Animal (ADDA) i la Fundació per a l'Assessorament i Acció en Defensa dels Animals (FAADA) es van presentar de les primeres a la cita, però també entitats imprevistes, com la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), que va obrir foc en la primera i única reunió de tots els ponents amb una idea radical. El zoo és un dispendi injustificat i per això s'ha de tancar i destinar tota la inversió a altres fins més socials, va dir el seu representant.

BUFETADA A LA FAVB

“El nivell tècnic d'alguns dels que opinen és molt baix o nul”, lamenta un dels assistents. La rèplica a la intervenció del dirigent veïnal va volar com un bumerang pel saló del Consolat de Mar de l'Ajuntament de Barcelona. Se li va plantejar a aquell dirigent de la FAVB que, en conseqüència, defensés també la supressió del piromusical de la Mercè, una cara crema de pólvora que també es podria dedicar a altres fins. Un revés amb ironia, vaja. Aquella reunió va ser, ja ho hem dit, la primera i l'única conjunta. Des d'aleshores, la responsable de coordinar els treballs, Carme Maté, al seu dia directora del zoo i avui distanciada d'ells, va organitzar com a alternativa una bateria d'entrevistes particulars de les quals haurà de sortir un document de propostes finals abans que s'acabi el 2016.

Al setembre, no obstant, pot ser que ja hi hagi una primera i reveladora novetat. Maté ha convocat una reunió monogràfica per analitzar el cas particular del delfinari. L'Associació Europea de Mamífers Aquàtics, de la qual forma part el Zoo de Barcelona, ha posat el 2019 com a data límit perquè els seus associats posin al dia les seves instal·lacions. El de Barcelona no necessita una simple rehabilitació, sinó una obra nova i cara, 10 milions d'euros, segons el projecte que dorm al calaix. El pressupost, no obstant, pot ser que no sigui el principal argument perquè la ciutat es quedi sense dofins. En aquesta espècie la seva vida en captivitat no té gran defensa. Els biòlegs i veterinaris del zoo donen per fet que al setembre se sentenciarà el delfinari. Però temen més el que vindrà després. ¿La batalla animalista pels elefants? ¿Pels felins?

DEBAT TRAMVIARI

Les veus en defensa de la tasca científica dels zoos sembla que són minoria en el debat obert per Colau. Com Bebeto, que va cedir el penal a Dujkic, el món acadèmic mira de moment des de la distància el transcurs dels esdeveniments. Això del zoo, doncs, va pel camí de discutir-se a la barcelonina, com el tramvia sí, tramvia no de la Diagonal, en què bona part dels partidaris i detractors ho fan al marge de les consideracions tècniques.

La qüestió és, des del punt de vista dels defensors de la supervivència del zoo, que els arguments perquè segueixi existint no solen ser tinguts en compte. Del bisó europeu, per exemple, en quedaven als anys 20 només 50 exemplars a tot el món, tots en zoològics. Avui n'hi ha més de 4.000, alguns en semillibertat. La població de gasela dorcas del nord de l'Àfrica es recupera gràcies a la tasca de cria del Zoo de Barcelona. Del xoriguer de Maurici n'hi havia el 1976 només una femella. La decisió d'agafar-ne alguns ous i covar-los en un zoo va ser arriscada, però ben portada va resultar crucial per rescatar aquesta espècie.

Notícies relacionades

Errors, encerts i rareses científiques al Zoo de Barcelona

Colau fa un gir de 180º a la línia que va emprendre el zoo fa dos anys

La granota gegant de l'illa de Montserrat (un altre exemple) va encarar la seva extinció després d'una erupció volcànica el 1997, agreujada perquè aquesta espècie, coneguda per la gent de la zona com a ‘chiken mountain’, té unes delicioses cuixes de la mida d'una pota de pollastre. La població es recuperarà gràcies a zoològics com el de Jersey, obra majúscula del naturalista Gerald Durrell, que defensava que els zoos són la verdadera arca de Noè de la història. Aquesta, de fet, és una de les propostes també sobre la taula de l'equip de govern, especialitzar cada vegada més el Zoo de Barcelona en animals amenaçats, però això no obliga exactament que estiguin molt a prop de l'extinció. Quan a Melbourne (Austràlia) es va aconseguir la primera inseminació artificial d'una goril·la es va obtenir una experiència clínica que es podria perfectament aplicar després en goril·les en llibertat.

El Zoo de Barcelona, en resum, es juga a partir d'aquest mes i fins a final d'any el seu futur, no sense una notable preocupació per part dels treballadors més qualificats del recinte, que temen que la balança la inclini la pressió dels grups animalistes i les ganes de penjar-li a Barcelona la medalla internacional de ciutat lliure de zoos.