Barcelona centra la seva política social amb els manters en els que no tenen papers

L’Ajuntament de Barce­lona centra els seus esforços socials amb els manters en els que no tenen papers. Així ho assegura la comissionada per a la immigració, Lola López, que considera «un error que infantilitza el col·lectiu» argumentar que els manters «no poden fer una altra cosa». «La venda ambulant irregular està prohibida per a tothom, no només per als immigrants. Els esforços s’han de posar, i s’hi posen, a aconseguir que els que no tenen papers en tinguin, perquè en això radica la seva vulnerabilitat», incideix la comissionada, que, després d’un estiu en què s’ha dit de tot sobre el complex assumpte, posa xifres sobre la taula. «Dels 200 manters que estaven censats a Barcelona quan vam arribar a l’ajuntament [maig del 2015], una tercera part tenia papers, de manera que els nostres esforços s’han centrat en els entre 120 i 140 veïns de la ciutat sense papers que es dedicaven a aquesta activitat», concreta.

López assenyala que d’aquests, 40 ja han entrat en algun dels plans d’ocupació en marxa i, amb la cooperativa, ben aviat seran 75. La intenció és ampliar aquest nombre. L’antropòloga i veterana activista pels drets dels immigrants subratlla la importància de centrar els plans només en les persones sense papers empadronades per evitar que es repeteixi l’efecte crida d’aquest estiu, quan va córrer entre el col·lectiu la notícia de la permissivitat que es va viure durant uns mesos al passeig de Joan de Borbó. L’episodi va acabar amb la pressió policial després de la mobilització de les associacions de comerciants (i amb un skate park que no va convèncer a ningú).

A principis d’estiu, es parlava de xifres de manters molt més elevades –fins a 800–, però López insisteix que les seves competències i compromís són amb els empadronats a la ciutat i sense papers, que són, segons les seves xifres, aquests menys de 150.

López explica que en paral·lel s’han ampliat els mitjans tant econòmics com humans del Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats (SAIER), ens que ja existia, i s’han plantejat mesures «que afecten a tothom, no només els manters». Entre elles destaquen els canvis en els plans d’ocupació de Barcelona Activa.    

CONTRACTES AMPLIATS

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

«L’important d’aquests plans és que serveixin per regularitzar la situació de les persones sense papers. Abans eren de sis mesos, insuficients per a la regulació. Els hem ampliat a un any perquè compleixin la seva funció, que és aconseguir els papers», afirma la comissionada, que insisteix que els plans només són un trampolí per sortir de la marginació a què arrossega la indocumentació.

Una altra novetat: els informes d’arrelament positius fins i tot amb multes pendents. «Ja es poden tenir 100 multes per venda il·legal que, si no es té res penal, l’ajuntament ara fa informes positius», assenyala la comissionada.