¿Cafè sol o amb gat?

Aquí a un l'envaeix de cop i volta la credulitat d''Alícia al país de les meravelles'. En poques cafeteries t'adverteixen que se't pot asseure en Clooney a la falda. Hi ha gat amagat, és clar. Nou gats, en concret. “Amagats fins que trobin una família”, puntualitza Tereza.

Tereza Reindlova somriu darrere d'una petita barra. Davant seu, una desena de persones prenen alguna cosa sense prestar gaire atenció al que estan bevent. Hi ha un arbre de pega, prestatgeries amb esglaons i tasses on es llegeix “el ronc felí és un massatge al cor”. Cada taula té la seva carta de gats: es detalla el nom, l'edat i el caràcter dels nou que passegen pel voltant. Hi ha qui intenta pescar-los amb canyes de joguina, altres els miren embadalits, els tiren ratolins de plàstic i algun somriu triomfal amb una mixeta negra roncant a la falda. Aquest és en Clooney.

Espai de Gats. Un aparador al carrer Terol és suficient com a reclam: sempre hi ha algú entelant de baf el vidre. “Moltes vegades hi ha més gent a fora que a dins”, assegura Tereza. “Limitem l'aforament. La idea és que hi hagi un soroll acceptable per als gats”. Unes deu persones. Si són tranquil·les, 20. Així que es recomana reservar. No tanquen fins a les onze de la nit. “Respectem els horaris dels gats. Ells són nocturns”.

El local s'omple diàriament des que el van obrir fa poc més d'un mes. Són dues sòcies: la Tereza i Eva González. “Fa força temps que anem a protectores de gats com a voluntàries”, explica la txeca, que es va instal·lar a Barcelona fa 9 anys. “Se'ns va ocórrer fusionar el concepte de cat cafè japonès, que és lúdic, amb el d'una protectora”. Aquí l'objectiu és que els gats trobin una llar. Tots són de protectores. “Donem prioritat als casos que fa més temps que busquen família”. Per exemple: en Clooney, el “seductor”, i Pavarotti, l'altre gat negre que ronseja pel cafè. Tots dos van patir junts una síndrome de Noè. “La gent que acumula animals a casa –explica Tereza-. Hi havia 40 o 50 gats en aquella família”. Ja ha sortit una primera gata en adopció: la Greta, i dos més ho faran ben aviat: Pixie i Dixie. “En fem un seguiment. És com quan se te'n va el nen de casa”.

A l'entrar cal travessar dues portes per evitar fugues, com en un banc. La Tereza rep els nouvinguts amb una llista de normes. “No se'ls pot obligar mai a fer res”, li diu a una nena que ve amb els seus pares. “No els doneu menjar”, afegeix amb la serietat amb què parlaria de Gremlins. “Això és un club, funciona per entrada”. “És una de les nostres tasques -explicarà la Tereza després–: “Ensenyar que el gat no és una joguina, que s'ha de respectar el seu caràcter”. De fet, aquest mes començaran a fer xerrades.

A dos minuts, al carrer de Sant Lluís, hi ha un altre local on et rep miolant en Freud. Gatuari. Casualment va obrir també al juliol, després de tres anys. "De fàcil no ho ha sigut -assegura Enric Sintes, un dels socis-, perquè no hi ha precedents i no hi ha una normativa clara”. Al costat, esbufega la seva sòcia i parella, Meritxell Jaén. L'Enric mostra els dos gats que té tatuats al braç. “Els nostres primers gats –explica orgullós–. Eren leucèmics [tenien un virus]. Ens han canviat la vida”. Tenen una tercera sòcia: Clara Clemente. Tots tres han compartit molt temps en associacions de protecció animal. Ara són “una cooperativa sense ànim de lucre i d'iniciativa social”, descriuen. Aquest mes també començaran a impartir cursos.

GATS, BEGUDES I 'MER-CAT-DISING'

El Gatuari també ofereix tot el ‘cat-pack’: gats, begudes, ‘mer-cat-dising’, encara que aquest, més que un cafè, fa impressió de ‘loft’. Inclou un arbre i prestatges a prova de set vides: en totes les alçades possibles. Té música zen de fons i “biblioteca animalista” amb llibres fins i tot de Garfield. “No és un lloc on poder deixar els nens com si fos un 'chikipark' –apunta la Meritxell–. Es diu Gatuari perquè és la fusió de gat amb santuari”.

“Ens vam fixar en la Gatoteca de Madrid –recorda l'Enric–, la primera amb gats adoptables”. Ells tenen cinc gatets a la recerca de família. Volen arribar a 10. Tots són de perfil “invisible”: feia massa temps que estaven en un refugi. “Tigrats, vellets i negres”, enumera l'Enric. Tres dels cinc gats, de fet, són negres. “Hi ha molta superstició”. El centre col·labora, a més, amb Viopet: un programa que acull les mascotes de víctimes de violència familiar. 

Notícies relacionades

Banys per visitar amb la bufeta buida

No és fàcil ser sirena

Encara hi ha un tercer espai gatesc en camí: Cats Home BCN, que prepara l'associació ADiRA a prop de les Glòries. “Volem tenir-lo a punt per a finals del mes de setembre”, anuncien. “Muntarem una Cat Fashion Shop, farem tallers i tindrem uns cinc gats en acollida”.

Encara que, és clar, ja era de preveure que uns cafès amb gats portarien cua.