Les dues cares oposades de l'ocupació a Barcelona

Dos pols oposats encarnen les dues realitats més antagòniques en què pot cristal·litzar el fenomen de les ocupacions il·legals de vivendes a Espanya després de l’esclat de la bombolla immobiliària. En un extrem hi ha famílies que ho han perdut tot i necessiten un sostre per sobreviure. A l’altre, delinqüents de poca importància que han trobat en pisos dels quals han sigut desnonats els seus llogaters un niu en el qual establir-se per portar a terme les seves trafiques (plantacions de marihuana interiors, compravenda de droga i fins i tot prostíbuls clandestins).

    Molt a prop del primer pol hi ha les famílies que assisteixen a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH). Segons Berni Sorinas, a Espanya aquesta entitat ha tutelat l’ocupació de 47 edificis sencers deshabitats per procurar un lloc per viure a persones sense recursos. Carlos Macías, un dels portaveus de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, explica que «l’objectiu sempre és aconseguir que aquestes instal·lacions buides funcionin com a pisos de protecció oficial. És a dir, s’intenta aconseguir que els bancs a què pertanyen accedeixin a llogar-los per un preu raonable», puntualitza.

Traficants

Molt a prop del segon pol hi ha, per exemple, algunes de les ocupacions que s’han registrat al barri de la Mina (Sant Adrià de Besòs) o el del Besòs (Barcelona). Els veïns d’aquests barris s’han manifestat durant mesos desesperats perquè dins els seus edificis s’hi van instal·lar traficants que, pervertint el principi d’inviolabilitat del domicili, han transformat la seva vida en un infern. Els últims mesos, aquest diari ha anat rebent cartes de lectors que tenen alguna cosa en comú: són veïns d’okupes conflictius instal·lats en pisos dels quals els bancs van expulsar per impagament les famílies originàries. El problema és que les entitats financeres no acostumen a tenir cap pressa per desallotjar els molestos inquilins.

    «Durant la nit entren i surten joves sota els efectes de les drogues i els pocs veïns que quedem som víctimes d’insults, intimidació i assetjament», explicava David Bueno, veí d’un pis ocupat al carrer de la Riera Baixa (Raval). Michel Prades va escriure que al seu bloc de pisos de Cerdanyola del Vallès conviuen amb okupes que han fet «insostenible» la situació. «Música, soroll, inseguretat, trafiques, olor de marihuana…». La María Jesús afirma que a l’edifici de Sabadell on resideix, «el 60% dels domicilis estan ocupats». Dels deu pisos que el componen, «Abanca, SAREB, BSCH i Finsolutia tenen un pis cada un i La Caixa, dos». Totes aquestes vivendes estan «ocupades des de fa uns cinc anys, i malgrat tots els problemes que aquesta situació comporta, no s’ha portat a terme cap desallotjament», protesta.

Notícies relacionades

La polèmica empresa Desokupa ha desallotjat 30 vivendes a Barcelona

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

    En molts d’aquests casos, el problema més petit és que punxin «la llum i l’aigua» –la manipulació del sistema elèctric pot provocar incendis a la finca– o que no contribueixin en les despeses comunes de la comunitat. El problema principal, però, és la sensació d’«inseguretat» que senten.

    Segons dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), a Catalunya es porten a terme el 22% del total dels desallotjaments que s’ordenen a Espanya. Aquestes xifres indiquen que se n’ordenen pràcticament 200 cada dia. Tant Macías com Sorinas asseguren que, segons la seva experiència a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), la «immensa majoria» de les ocupacions que es porten a terme a l’Estat es corresponen amb famílies fràgils. No obstant, aquests altres lectors avisen que es parla poc de l’altra cara de la moneda, que és amb la qual a ells els ha tocat conviure.