Barcelona accelera contra el cotxe

Va entrar al despatx de Joan Clos, llavors regidor de Mobilitat, i li va parlar de crear petits nuclis urbanístics en què el cotxe no tingués cabuda, en què el vianant tornés a ser ciutadà recuperant el carrer. Salvador Rueda portava les superilles sota el braç, i encara que per prudència no ho diu, el que anys després seria alcalde el va invitar a marxar per on havia vingut. "El context no era l'idoni", diu ara aquest urbanista nascut a Lleida. En aquells temps, el 1987, ningú li feia ombra al cotxe, i el seu ús i la seva indústria estaven per sobre de qualsevol altre 'karma' urbà. Aquest dilluns, 29 anys després, Barcelona ha estrenat la primera superilla sobre la trama Cerdà. La ciutat suma efectius a la seva croada contra el cotxe. Però al ralentí: l'ús del vehicle privat havia de caure un 21% entre el 2011 i el 2018, però en quatre anys només ha baixat l'1,3%.

El lloc escollit ha sigut Sant Martí, districte sobre el qual en els últims anys han recaigut la majoria de les proves pilot vinculades a la mobilitat i que en els pròxims anys disposarà del 58% dels seus carrers lliures de trànsit. La mesura persegueix el doble objectiu de reduir la circulació motoritzada i de recuperar el carrer per a les persones. De moment s'ha optat per una estratègia 'low cost'. Això és, pintura, senyals i pilones. Els vehicles no poden circular recte en cap cas, i s'obliga al gir en totes les interseccions, cosa que genera un ús molt residual de la calçada, reduït a veïns, serveis i urgències. Per ara no es prohibirà el pas als particulars, encara que, amb el manual de superilles a la mà, seria desitjable. Tampoc s'ha eliminat l'aparcament, que en un món ideal hauria de ser sempre subterrani.

EQUILIBRAR LA BALANÇA

Els prop de 8.500 metres quadrats guanyats per a l'ús ciutadà han requerit una inversió de tan sols 55.000 euros. Es podrien estendre per tot Barcelona per un cost d'entre 50 i 60 milions d'euros. Ara falta que 200 estudiants d'Arquitectura presentin les seves propostes per vestir d'equipaments les àrees guanyades al motor. La regidora de Mobilitat, Mercedes Vidal, ha recordat aquest dilluns el "gran desequilibri" que viu Barcelona pel que fa al repartiment d'espai públic. "La majoria de la gent es mou caminant, així que per una qüestió de justícia urbana, l'espai ha de ser per a aquesta majoria d'usuaris". En aquestes circumstàncies, segons càlculs de Rueda, la capital catalana podria arribar a 'alliberar' set milions de metres quadrats. 

Falta, no obstant, passar l'examen final. Mentre l'invent no es desplegui a l'Eixample, mentre el barri a petita escala no posi a prova la mobilitat d'un dels districtes més densos d'Europa, la contesa contra el vehicle privat no lliurarà la seva gran batalla. Succeirà en aquest mateix mandat, però el consistori prefereix no donar dates ni concretar quins carrers es veuran afectats. El que sembla segur és que Sant Martí disposarà, abans del maig del 2018, de nou superilles, i està previst desplegar un nombre indeterminat a Gràcia, Eixample, Nou Barris i Horta-Guinardó. En total, més de 15, que s'uniran a les tres existents: la de Poblenou, una a Gràcia i una altra a les Corts. 

RECUPERAR DRETS

Rueda s'ha mostrat moderadament eufòric però no ha escatimat recursos a l'hora de definir el projecte. "Fins ara l'únic dret al carrer era el dret a la mobilitat. Amb les superilles s'ha d'afegir el dret a l'oci, a la cultura, a l'intercanvi i a la democràcia. Així, deixarem de ser vianants per tornar a ser ciutadans" ¿Però a quin ritme? És un fet que la mobilitat sostenible està en l'ADN de l'actual govern, com la 'smart city' ho estava en el de Xavier Trias. Però si, com s'ha recordat avui, 3.500 persones perden la vida de manera prematura a l'àrea metropolitana per culpa de la contaminació, ¿per què no s'intensifica la guerra contra la contaminació? 

Notícies relacionades

Bufetades amb subtilesa

Festival per a promoure el benestar emocional dels joves a Barcelona: una cita imperdible el 30 de novembre en el CCCB

Els desplaçaments en vehicle privat van créixer un 2,4% el 2015 respecte del 2014. Cert és que des del 2011 han baixat l'1,3%, però el pla de mobilitat urbana 2013-2018 dicta que es redueixin en un 21%. La mateixa Vidal ha admès aquest dilluns que aquesta xifra és "inabastable", entre altres coses, perquè les mesures que haurien de permetre-ho no van començar a desplegar-se fins fa un any. Si s'hi suma que el parc de turismes també està creixent i que la recuperació econòmica dóna ales a l'ús de l'automòbil particular, al govern d'Ada Colau li creixen els nans. I van en cotxe. Potser ara calgui agafar-se a la dada que aporta Rueda: "Amb l'11% menys de cotxes, la ciutat funcionaria perfectament amb totes les superilles en funcionament", ja que els carrers que queden fora del perímetre absorbeixen tota la circulació amb preferència semafòrica, el que es denomina ona verda.  

A l'extensió d'aquests nuclis pacificats s'hi han d'afegir els 200 quilòmetres de nou carril bici previstos en un termini de dos anys -es triplicarà la xarxa-, la connexió del tramvia per la Diagonal i la xarxa ortogonal d'autobusos. La malla de TMB va ser un invent de l'era socialista versionat i posat en marxa en temps de CiU. Consta de 28 línies, de les quals 16 ja estan en funcionament. S'ha demostrat que el seu efecte sobre la mobilitat és molt positiu. La regidora Vidal assegura que les 12 que falten s'estan impulsant a la vegada, i que estaran en funcionament abans d'acabar el mandat.