El joc del turista, el carterista i el policia

Perseguir carteristes per Barcelona, en el fons, és com jugar al gat i la rata amb ells. És una partida que té lloc cada dia i per taulers tan diferents com el metro, les botigues de roba, els hotels, els monuments turístics o les terrasses.

Es disputa entre víctimes -els turistes-, lladres i policies de paisà. Aquesta triangulació converteix el fenomen en un equilibri inestable a la ciutat perquè cadascun dels factors implicats en l'equació afecta directament sobre els altres dos. Si hi ha més turistes, arriben més carteristes. Si hi ha més carteristes, són necessaris més policies. O en sentit invers, si baixa el turisme o augmenta la pressió policial, els carteristes se'n van a pastures més verdes.

A Barcelona el turisme no cedeix i la policia pressiona tant com pot, encara que no resulta possible controlar l'activitat febril dels pispes multireincidents: dos de cada tres delictes que es cometen a la capital catalana són furts. Les dades recullen que se'n denuncien 285 diàriament. En total el 2015 se'n van registrar més de 100.000. En els dos últims anys s'ha registrat un increment d'aquest tipus d'il·lícits, encara que continuen sent menys que els produïts durant els anys 2009 i 2010. 

L'intendent de la policia municipal a l'Eixample, Pedro Velázquez, aclareix que els furts no tenen un impacte gaire negatiu en la “sensació d'inseguretat” de les víctimes, precisament perquè, a diferència dels robatoris -quan la sostracció dels objectes es produeix amb violència i intimidació per part del delinqüent-, en el cas dels furts els propietaris no s'adonen del sibil·lí assalt que acaben de patir. Els urbans van gravar un vídeo, adjunt a aquesta informació, en què emulen totes les tècniques que utilitzen. 

En aquesta ciutat “es castiga la distracció” perquè la víctima acostuma a ser un turista “distret, relaxat o que ha begut alcohol”. També perquè el lladre té una “gran habilitat” per provocar-la. És a dir, desvien “l'atenció” del seu objectiu per portar a terme la sostracció sense que aquest ho percebi.   

Notícies relacionades

Les carteristes fan el seu agost a les botigues de roba de Barcelona

La reforma de la plaça dels Àngels obre el debat sobre el futur de l’històric CAP del Raval

Els agents de la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra constaten que una de les zones més freqüentades pels carteristes és el metro de Barcelona. El caporal Carlos Pardo, cap del Grup de Delinqüència Urbana a l'Eixample, enumera que dins del tren suburbà els carteristes han desenvolupat una immensa capacitat per generar oportunitats.

Cada dia els agents d'aquesta unitat baixen de paisà al tren suburbà i es barregen discretament entre els viatgers per enxampar els carteristes in fraganti. Aquesta és la millor manera d'aconseguir que un jutge dicti contra ells penes de presó. No és una tasca fàcil, perquè els pispes "cada vegada són més bons", reconeix el caporal Pardo.