Bufonada contra l'alcaldessa

Ningú s'esperava que s'improvisés al Pla de Palau la ve mastodòntica que va ocupar la Gran Via i la Diagonal fa un parell de Diades, però tampoc va ser la "repera" com auguraven els inspiradors del pregó alternatiu, el del sobiranisme cabrejat per l'elecció de l'escriptor Javier Pérez Andújar per inaugurar les festes de la Mercè. S'hi va congregar gent --unes 600 persones a primer cop d'ull-- però, sense autocars de franc, l'assumpte es va quedar aquesta vegada en una bufonada sorollosa però discreta.

L'espera es va fer llarga, tediosa, amb poca tensió narrativa, perquè eren les vuit tocades quan va començar el contrapregó verdader al Pla de Palau, lloc escollit perquè allà va estar exposat en una gàbia el cap del capità Moragues, una figura clau en la mística al voltant del setge del 1714. Sobre l'escenari, pagat per Petrolis Independents i la cervesa Nolla, entre d'altres, va començar a parlar en vers l'actor Toni Albà. Anava disfressat de Felip V, encara que en realitat era una còpia en els gestos de Joan Carles, el dels elefants i Corina, amb perruca divuitesca empolsinada. Un discurs insuls, amb el destorb de fer riure a base de rodolins. Tenen infinita més gràcia els gags de 'Polònia'.

Com que hauria sigut un error estratègic concentrar la garrotada en l'escriptor, el còmic va haver de distribuir els flist-flast, i n'hi va haver per a tots: els del PP, "sociollestos" i podemistes, però els que es van endur la palma van ser Ada Colau i el seu equip. "Han passat 300 anys, i ja veieu que segueixo 'vivito y colauando'". "Busqueu el cap del dictador [referint-se a l'estàtua eqüestre de Franco al Born] i que l'hi posin a Pisarello".

PER TOTES BANDES

La Colau va rebre per totes bandes: pel nyap de la superilla, la seva ofensiva contra els pisos turístics, per fer els ulls grossos amb els manters i per les acusacions de tripijocs contra Trias, una campanya "aprofitADA" en les municipals. I així.

Després, desposseït de la màscara borbònica, el còmic es va expressar en català i va negar haver contraprogramat cap pregó; només encapçalava, va dir, la reacció contra algú que "ha faltat al respecte als que volem recuperar les llibertats per al nostre poble". Hi va faltar cintura i sentit de l'humor.

Vist el que he vist, confesso que hauria preferit mil vegades se a  la plaça de Sant Jaume escoltant el pregó i menjant-me, de passada, un entrepà ben planxat dels de Can Conesa, a ser possible l'anomenat a la carta el "català", que porta en alegre mixtura, a l'estil Gato Pérez, salsitxes del país, ceba, formatge i pebrots. Tot i que menjar al carrer és de pobres, com diria el meu cosí Andújar.

Notícies relacionades

Text íntegre del pregó de Javier Pérez Andújar

El pregó que Barcelona es mereixia

Va titular així un article a 'El País' fa un parell d'anys llargs ('Ser espanyol és de pobres') i també li van estirar les orelles. De pobres, perquè li estranyava, amb raó, que els sindicats s'alineessin a Catalunya amb la idea de país que proposen l'oligarquia, els Millet, Carulla 'and company'. Els senyorets que quan diuen tot Barcelona "es refereixen únicament als seus dos carrers de dalt de la Diagonal, a les seves velles 'boîtes' i truiteries", escriu Pérez Andújar a 'Paseos con mi madre'.

Sense tenir-hi art ni part, al pregoner oficial l'han ficat a empentes en el debat essencialista, quan a ell ni li va ni li ve: "A la mili vaig viure l'essència del patriotisme --va dir en una entrevista en aquestes pàgines-- i em va quedar clar que no seria patriota mai de la vida". Javier Pérez és una persona que es dedica en aquesta vida sobretot a llegir i escriure, un binomi indissociable en el cas dels bons escriptors. Tota la resta és aigua que passa.