Barcelona accentua la protecció de les seves icones i grans esdeveniments davant l'amenaça gihadista

Una imatge difosa des d'una de les productores de l'Estat Islàmic durant el mes d'agost va activar l'alarma a Barcelona. En aquesta fotografia s'assenyalaven monuments mundials per convertir-los en objectius terroristes. Apareixien el Colosseu de Roma, l'Estàtua de la Llibertat de Nova York, el Big Ben de Londres i també la Sagrada Família de Barcelona. Aquesta troballa va originar una reunió dels Mossos d'Esquadra amb els responsables de la seguretat del temple de Gaudí i es van prendre noves mesures per millorar la protecció de la basílica.

Segons ha pogut saber aquest diari, els Mossos van sol·licitar que es minimitzessin les cues de turistes a l'exterior perquè aquestes concentracions es formessin ja dins del recinte, el perímetre del qual, per cert, es va començar a tancar la primavera passada amb una tanca de xarxa metàl·lica de dos metres i mig d'alçada. També es va ampliar arran de la publicació de la imatge la seguretat als voltants, amb més dotacions d'antiavalots i un increment del nombre de patrulles que s'acosten a vigilar la zona.

És tan sols un exemple de com l'amenaça gihadista obliga a extremar les mesures de seguretat a la capital catalana, amb constants reajustaments. Tot va començar el gener del 2015. Amb la matança de periodistes de la revista 'Charlie Hebdo' el malson de l'Estat Islàmic va desembarcar definitivament a Europa. Espanya va elevar llavors el seu nivell d'alerta fins a 4 sobre 5. Onze mesos després, de nou a París, un atemptat múltiple perpetrat per homes armats amb fusells d'assalt va assassinar 137 persones i va deixar 415 ferits. La pitjor part es va viure a l'interior de la sala de festes Bataclan. El 14 de juliol del 2016, un camió va envestir mortalment 89 persones que celebraven el Dia Nacional de França al passeig dels Anglesos de Niça. Una irrupció en una redacció, una massacre en una discoteca i un atropellament forassenyat. Tres formes diferents d'atacar ciutadans que van obligar totes les policies europees a redefinir les seves estratègies per defensar-los.

MERCÈ, BARÇA, MACROCONCERTS

Antonio Díaz, expert en intel·ligència i seguretat de la Universitat de Cadis (UCA), minimitza la importància de la imatge que incloïa la Sagrada Família. "És la llista que faria qualsevol nen a qui li preguntessis per les principals icones d'Occident", raona. Ha de distingir-se entre la voluntat d'atacar i la "capacitat de fer-ho".

El portaveu dels Mossos, l'intendent Xavier Porcuna, també rebaixa l'impacte del collage perquè, explica, els Mossos es reuneixen habitualment amb els responsables de la Sagrada Família, com ho fan amb la resta d'agents implicats en el pla operatiu específic (POE) posat en marxa per prevenir l'amenaça gihadista. L'objectiu és sempre el de “protegir” tractant de “impactar al mínim possible en el dia a dia del ciutadà”.

No obstant, l'augment de la seguretat salta a la vista per als habitants de la capital catalana. Durant l'última Mercè, per exemple, hi va haver policies equipats amb armes llargues en tots els concerts. Anteriorment, es vigilaven tan sols els més concorreguts. I aquesta temporada, quan juga el FC Barcelona, després de la inspecció prèvia de l'estadi, la unitat canina i els TEDAX ja no marxen, sinó que es queden fins que s'acaba el partit. Quan a la ciutat hi havia un esdeveniment sensible com un macroconcert que requeria l'activació del GEI -el cos d'elit-, aquest pernoctava en una comissaria pròxima. Ara no. Aquests especialistes munten la guàrdia just al costat del punt d'interès.

DETECTORS DE METALLS

Així mateix, instal·lacions i entitats han reforçat la seguretat privada. En el recent partit del F. C. Barcelona Lassa contra Oklahoma City Thunder disputat al Palau Sant Jordi, els espectadors van haver de passar per dispositius detectors de metalls.  

Porcuna explica a aquest diari que des de l'atac a 'Charlie Hebdo' va obligar a activar el POE, aquest es revisa constantment en funció del grau d'amenaça per ajustar-lo a les necessitats. El timó està en mans del Gabinet d'Avaluació de l'Amenaça, que elabora setmanalment un informe de riscos a partir dels policies de la Divisió d'Informació. Aquest document s'eleva fins a la Mesa de Coordinació Antiterrorista i des d'allà s'implementen les mesures que acaben absorbint sobretot les unitats de la Brigada Mòbil (BRIMO), de les respectives Àrees Regionals de Recursos Operatius (ARRO), la canina, la de subsòl i el Grup Especial d'Intervenció (GEI).

ARMES PERSONALS 

Aquest diari ha contactat així mateix amb diversos agents -de Mossos d’Esquadra i de la Guàrdia Urbana de Barcelona- que han explicat que últimament la xifra de policies que han adquirit una arma lleugera d'ús personal ha crescut. Han optat per comprar pistoles semiautomàtiques de petites dimensions que poden portar sempre a sobre. Dins de bosses o fins i tot a la butxaca dels pantalons. “Imagina't que estàs en un concert i irromp un terrorista armat amb un fusell d'assalt. Comparada amb la potència de foc d'aquest, una semiautomàtica és gairebé una pistola d'aigua, però el fet de portar-la a sobre et donaria una oportunitat”, raonen. Una iniciativa individual per defensar un estil de vida, tan amenaçat com les icones de la capital catalana. 

Notícies relacionades

"No m'agrada, però és el que hi ha"

¿Com es viuen els desplegaments policials en grans capitals d'Occident?

Joan Antón Mellón, catedràtic de Ciències Polítiques de la Universitat de Barcelona (UB), subratlla que és "exigible" que la intel·ligència policial sàpiga anticipar els atacs perquè reaccionar quan ocorren és "sempre un fracàs". Aquest expert aclareix, no obstant, que aquesta tasca és responsabilitat compartida de "tots els agents socials", que han d'implicar-se en la detecció de qualsevol indicador de radicalització.

L'activitat principal dels Mossos és des de fa gairebé dos anys la lluita antiterrorista. El 30% del patrullatge que fan els agents de Seguretat Ciutadana s'inverteix en aquesta prevenció. Després de Bataclan, no es va incrementar el nivell d'alerta perquè això -una decisió que prendria el Ministeri d'Interior- implicaria que l'amenaça és imminent a Espanya. “No ho és”, tranquil·litza Porcuna. A Catalunya no s'ha detectat cap grup amb capacitat per atemptar “ni a Barcelona ni en la resta del territori”.