La contaminació ofega la salut de Barcelona

La qualitat de l’aire que es respira als carrers de Barcelona ha empitjorat l’últim any, ha arribat a uns registres que superen alguns dels llindars marcats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) incrementant d’aquesta manera l’impacte nociu en la salut dels ciutadans. El deteriorament és més gran en diòxid de nitrogen (amb un increment de l’11%), que supera els límits legals, i de les partícules fines en suspensió (16%), que estan estretament relacionades amb el trànsit rodat.

  

 La situació ha portat l’ajuntament a mostrar la seva «alarma» davant la necessitat de posar fre a una deriva que afecta la qualitat de vida de les persones, segons va exposar ahir la tinenta d’alcalde de Drets Socials, Laia Ortiz, en la presentació de l’informe La salut a Barcelona 2015. Tot i que la majoria de paràmetres compleixen amb la legalitat, superen els valors límit estipulats per l’OMS, un extrem que portarà a la presentació durant les pròximes setmanes d’un pla global per atenuar l’impacte del trànsit en la contaminació

 

    A més a més de reduir l’empremta de la pol·lució, les conclusions de l’anàlisi revelen altres necessitats per millorar la salut de la població, com la de reduir les bretxes socioeconòmiques entre les zones desafavorides i les més privilegiades per mirar d’equiparar les expectatives de vida dels veïns de tota l’urbs. Altres aspectes que reflecteixen l’evolució de l’estat de salut dels barcelonins són la cobertura dels serveis sanitaris, les drogoaddiccions i l’estat de la qüestió de les malalties de transmissió sexual.

L’anàlisi mostra una millora en els indicadors socioeconòmics dels barris més desafavorits (Nou Barris, Ciutat Vella, Sants-Montjuïc i Horta-Guinardó, eminentment), però encara insuficient per escurçar distàncies en matèria de qualitat de salut amb les zones més privilegiades. Paràmetres que estan relacionats amb l’estat de salut dels veïns i amb factors que en determinen la qualitat de vida, com el percentatge de persones grans de més de 75 anys que viuen soles, la taxa de fecunditat adolescent i l’índex de renda familiar disponible.

   

 Barriades on és més urgent la intervenció, com Can Peguera, Torre Baró, Bon Pastor, Trinitat Vella, la Marina del Prat Vermell, el Carmel i Besòs-Maresme. Veïnats on la crisi segueix causant estralls en aspectes com l’atur i l’accés a la vivenda, malgrat que la situació millora respecte a anys precedents. Condicions de vida més dures que tenen conseqüències en la salut dels barcelonins, com l’accés als serveis sanitaris.

Al voltant d’un 10% dels 3.705 llits disponibles als hospitals públics no s’utilitzen tot l’any: 171 perquè s’utilitzen de manera estacional i 123 més que es mantenen inoperatius. Es limita d’aquesta manera la capacitat de cobertura sanitària, especialment en aquells districtes en què la majoria de la població no es pot permetre la contractació d’una mútua privada. La Barcelona dual apareix al comprovar que només un de cada tres veïns del districte de Sarrià-Sant Gervasi té accés únicament a la sanitat pública enfront del 81,3% que es registra a Ciutat Vella. 

  

  En termes globals, un 37,7% dels barcelonins disposen de doble cobertura sanitària, una xifra que és superior a la que es registra a la majoria de ciutats espanyoles, segons la gerent de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), Carme Borrell. Davant d’aquesta situació, la bretxa d’11 anys en l’esperança de vida entre la Barcelona rica i la Barcelona pobra que es va registrar en l’estudi de l’any passat no ha patit variacions significatives. L’esperança de vida a Barcelona és de 80,5 anys per als homes i de 86,7 per a les dones.

Una de cada dues persones que van a demanar ajuda per superar l’addicció a una substància és alcohòlica. Així ho reflecteix el cens dels centres d’atenció i seguiment de la ciutat, que van acollir 4.430 pacients que iniciaven tractament. La majoria, gairebé dos de cada tres, són homes. Crida l’atenció que l’increment respecte a les dades del 2014 és molt més sensible entre les dones: un 17,7% enfront d’un 8,7% dels homes. Més bones expectatives genera la reducció de les morts per sobredosi–els 34 casos representen un descens del 38% respecte a l’any anterior.

Notícies relacionades

Madrid avança Barcelona en la lluita contra la contaminació amb un dràstic protocol

Reduir la contaminació de Barcelona és una qüestió de salut

La demora en el diagnòstic de la sida va ser del 39% el 2015, tres punts percentuals més que l’any precedent. Es van detectar 58 nous malalts de sida, amb una taxa de 3,6 casos per cada 100.000 habitants. (3,5 el 2014). Pel que fa al virus d’immunodeficiència humana (VIH), els homes homosexuals representen un 83,8% dels 376 nous casos que es van registrar l’any passat a la ciutat, una proporció de 23,4 persones per cada 100.000 habitants (23,3 el 2014).

El 10,8% dels homes i el 7,1% de les dones de Barcelona en situació de desocupació pateixen ansietat o se senten deprimides. També en aquest aspecte la magnitud del dany és inversament proporcional a la renda disponible, amb Nou Barris (13%), Horta Guinardó i Sant Martí (11%) com els districtes més afectats. L’any passat, els centres de salut mental per a adults van atendre a la ciutat un total de 44.953 casos (un 14% més que el 2014), per 12.066 dels serveis per a nens i joves (un 15% més). La presidenta de l’ASPB, Gemma Tarafa, va xifrar entre sis i vuit mesos el temps d’espera per rebre atenció en aquests serveis, malgrat no disposar de dades concretes de la Generalitat.