El disseny i la truita de patates

A priori es pot pensar que el disseny i la truita de patates estan l’un als antípodes de l’altra. Però no. S’assemblen més que un ou a una castanya, sobretot si el disseny porta «obert» per cognom. «Nosaltres el comparem amb la cuina, amb les receptes, una cosa que sempre es comparteix. Tothom explica com fa una truita de patates, si hi posa ceba o no, si la cou més o menys. És un coneixement que es transmet d’una forma natural», explica Mireia Juan, enginyera industrial «reinventada a manetes», especifica. D’acord. ¿I el disseny? «Això no passa. Hi ha una legislació al voltant dels models industrials que dificulta que tercers puguin aprofitar el coneixement ja desenvolupat per millorar-lo o per continuar generant coneixement. El disseny obert vol evitar això». Entesos: els secrets de com construir un objecte, un electrodomèstic, posem per cas, haurien de circular amb la mateixa facilitat amb què ho fan les receptes. Juan és membre de Makea Tu Vida, una associació que, a més de l’intercanvi de saber, defensa la reutilització dels residus i promou noves maneres de consumir i produir. Vaja, res d’un sol ús.

    D’aquí ve això de maquear, que és el mateix que dir transformar, arreglar, customitzar, personalitzar, reparar, tunejar, adaptar, apanyar... Reutilitzar. Això sí, s’ha de fer amb les pròpies mans. El que es coneix per cultura DIY (Do it yourself, fes-t’ho tu mateix) o DIWO (Do it with others, fes-ho amb altres). Que es trenca la pota d’una cadira, doncs s’arregla amb una ampolla de plàstic. Que hi ha una carrera a les mitges, doncs s’agafa un penja-robes i amb les dues coses es construeix un llum. Que no sabem què fer amb les bombetes, doncs els reconvertim en testos. «Una manera molt més efectiva de conscienciació mediambiental que les campanyes que expliquen en quin contenidor desfer-se d’un tetrabric», afirma Juan. I del Makea Tu Vida al redecora la teva vida d’Ikea hi ha un pas. Per això el logo d’aquests paladins de l’aprofitament és igual que el de la coneguda casa de mobles. «No és una campanya contra Ikea. És un gest de complicitat. Estem parlant d’utilitzar i reutilitzar tot el que tenim al nostre voltant, fins i tot el logo d’Ikea», aclareix Juan. A més, la firma sueca els resultava molt oportuna. No en va, el col·lectiu va néixer arran dels interessants trastos que trobaven pel carrer el dia de recollida de mobles vells.

    El seu fort és la formació. Ensenyar com es pot reutilitzar, i proposar alternatives de consum i producció amb responsabilitat mediambiental i social. Però una vegada a l’any s’embranquen en una activitat més complicada i organitzen una exposició al Museu del Disseny: Rehogar. Ja en sumen vuit. Tot el que mostren existeix i és utilitzable. No val la idea, sinó la seva plasmació. «No volem que el públic vegi aquests objectes com a obres d’art sinó com a objectes d’ús quotidià». D’acord. Però alguns, com els esmentats llums sortits d’uns pantis estripats són molt artístics. Però val a dir que no són l’objecte més curiós de l’exposició. A originalitat pocs guanyen Gavin Munro. El dissenyador britànic té un camp de mobles. Tal qual. Si n’hi ha que fan créixer arbres per després convertir-los en cadires o taules, ell fa créixer arbres directament amb forma de cadira i taula. Així s’estalvia el procés de fabricació. 

Útil per a tot

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

El segueix molt a prop en originalitat un altre anglès, Peter Marigold. La seva especialitat són les targetes de bioplàstic, un objecte que el creador opina tots hauríem de portar a la cartera. ¿Per què? S’escalfen amb aigua, es reblaneixen i serveixen per a tot. Tant per crear un gerro com per reconstruir el mànec d’un tornavís. Però, ¿què hi ha del disseny obert? També hi és present. Fa anys el xef Joan Roca va inventar la Roner, un electrodomèstic per cuinar a baixa temperatura. Ara els bascos Hirikilabs han desenvolupat la mateixa idea però en obert, han posat els seus coneixements a l’abast de tothom, i de passada un preu assequible a l’estri.

    I, encara que segons el que hi ha aquí escrit pugui no semblar així, el disseny obert no va sempre lligat a la cuina. Serveix per a tot.