Les vivendes de fusta s'obren pas a l'àrea de Barcelona

Als barcelonins -en especial als que tinguin gravat en la memòria el conte dels tres porquets- els costarà imaginar-se que una llar verdadera no sigui de totxo. La idea de fragilitat o la por al foc han descartat fins fa poc altres materials al nostre país. Però la fusta, usada inicialment per a cases de muntanya o segones residències, es revela ara com l'esquelet de les vivendes plurifamiliars urbanes del futur. En poc més d'un any se n'han aixecat diverses a Barcelona i la seva àrea metropolitana, a les quals ara se sumen almenys mitja dotzena de projectes d'obra pública que poden suposar la gran empenta a aquesta tendència ecològica i sostenible.

Al cor de Sants, al carrer de Melcior de Palau, es rematarà en les pròximes setmanes una construcció en fusta que ha provocat expectació al veïnat. Mantenint com a punt de partida una façana centenària protegida, s'ha construït un edifici entre mitgeres a base d'estructures lleugeres de fusta, de planta baixa més dos. En tan sols uns mesos l'ha aixecat l'empresa House Habitat, una de les constructores catalanes especialitzades en aquesta fórmula, amb més d'un centenar en el seu currículum, on mantenen que la construcció ja s'ha capgirat imparablement cap a aquesta dinàmica a Catalunya.

A Sants s'han creat quatre pisos (tres de poc més de 40 metres i un dúplex més gran), que té un destí que encara no és definitiu, en els quals despuntaran propietats ja constatades a Vallcarca, a Gràcia, on l'any passat es va aixecar un edifici unifamiliar de cinc plantes que es va convertir en el més alt de la ciutat amb estructura de fusta. Aquest, de gairebé 350 metres quadrats, genera una despesa mitjana d'uns 62 euros mensuals en subministraments. En tots aquests projectes, les energies renovables són bàsiques en la seva filosofia. En aquest cas va aconseguir la qualificació energètica A, a l'incorporar un sistema de renovació d'aire amb recuperador d'energia d'alta eficiència que, segons detallen, permet ventilar la casa sense obrir les finestres. L'aigua calenta també s'obté per aerotèrmia.

CANVI DE XIP

L'arquitecte Federico Pels, que firma el projecte d'una vivenda unifamiliar de fusta entre dues de convencionals acabada fa poc al casc antic del Prat de Llobregat, creu que les cases úniques en nucli urbà han marcat el primer pas cap a les construccions d'altura per a múltiples llars. “En els pròxims anys hi haurà una revolució en la construcció, on la fusta guanyarà protagonisme”, defensa. Altres experts coincideixen a dir que si el segle XIX va coronar l'acer en la construcció, i el XX el formigó, el XXI serà el de la fusta. Pere Linares, copropietari de House Habitat, posa l'accent en el concepte de salut (al treballar amb elements orgànics i menys químics) i de confort ambiental.

Països del nord d'Europa, França, Alemanya, els EUA i altres han recorregut molt més camí en aquest sentit, que en els últims temps afegeix el valor de la sostenibilitat i de les fustes de boscos de gestió responsable i reforestats. Al Canadà ja hi ha equipaments públics en fusta de fins a 18 plantes. 

LLOGUER VERD

José Antonio González, gerent de Arquima, empresa especialitzada amb seu a Sant Andreu de la Barca, també manté que “la fusta ha arribat per quedar-se” en les construccions locals, i viurà una eclosió en els pròxims anys. El seu edifici de sis vivendes de lloguer al carrer de Magalhanes (Poble-sec), es va convertir el 2015 en la primera plurifamiliar d'entramat lleuger de l'Estat en un casc urbà. Va estar darrere l'estudi d'arquitectura Betarq Group i els seus promotors han convertit el certificat verd del Green Building Council Espanya en un segell de qualitat que marca un valor afegit respecte a la resta de l'oferta. Però moltes altres vivendes unifamiliars en l'entorn de Barcelona els avalen.

La firma fabrica envoltants de fusta, com el que ara estan utilitzant a la façana d'un edifici d'investigació del complex hospitalari de Can Ruti. Un pas endavant en l'ús d'aquest material en l'obra pública. González té clar que han de ser les Administracions les que donin el gas definitiu a aquesta arquitectura de futur, que té molt a dir en el camp de l'hoteleria. I és que la construcció en fusta no suposa un estalvi de costos en material, però sí en temps d'execució (i d'aquesta manera els promotors comencen a rendibilitzar la seva inversió molt abans) i sobretot en despeses posteriors. Tant l'estructura de fusta, seleccionada i tractada, com els tancaments que permet, deriven en vivendes molt ben aïllades tèrmicament i amb baixíssims consums energètics.

PROJECTE COOPERATIU

Aquesta filosofia ha contagiat projectes singulars, com el que tripula la cooperativa de vivenda La Borda (que segueix captant socis) en terreny municipal en cessió, a Can Batlló, barri de la Bordeta (Sants-Montjuïc). El projecte de la cooperativa d'arquitectes LaCol, fruit de la participació i implicació dels futurs residents, va voler ser innovador en el fons i en la forma, pel que van considerar que la mateixa estructura física havia de diferenciar-lo. “És un element natural i es respira, a més d'aïllar de radiacions de l'exterior”, explica l'arquitecte i soci Pol Massoni. Encara no han decidit qui construirà, però sí que han elegit el productor de la fusta, l'empresa Egoin del País Basc, per a prioritzar la proximitat en lloc de recórrer als subministradors del nord o centre d'Europa. Al no comptar amb gaires recursos, prioritzaran “la perdurabilitat”, l'estructura i l'eficiència energètica, per sobre d'acabats que es poden anar renovant, i iniciaran els treballs ben aviat. Serà el més alt fins al moment d'Espanya (planta baixa amb espais comuns més sis) i sumarà 28 vivendes.

Notícies relacionades

Un dipòsit a Joan Miró per regar els eixos verds amb aigua freàtica

Treball dicta serveis mínims per a la vaga de neteja

No serà l'únic, ja que l'ajuntament va anunciar la primavera passada que el Patronat Municipal de l'Habitatge impulsarà 46 pisos socials de fusta dins d'una de les naus de l'antiga Fabra i Coats, a Sant Andreu, aprofitant l'estructura d'aquesta, que està catalogada. Les obres començaran a principi de l'any que ve i el material orgànic serà per a les parts interiors i estructures internes dels pisos, expliquen fonts de l'àrea de Vivenda. “És una opció menys invasiva i agressiva i permet introduir les peces molt fàcilment a l'edifici”, afegeixen.

La sostenibilitat és un de les màximes del govern d'Ada Colau, i per aquest motiu no són pocs els arquitectes que estan aprofitant les convocatòries de concursos públics per atrevir-se a presentar directament propostes en fusta, encara que no sigui una demanda explícita.