Can Batlló ja té veïns

El Guifré i l’Otger intenten obrir la porta amb la clau que els acaben d’entregar a la porteria, abans d’escalar els sis pisos que els ha tocat pujar a peu. La companyia elèctrica no ha complert i l’ascensor encara no funciona. Malgrat que per a ells és un joc, que no acaben de saber resoldre perquè fer girar una clau desconeguda no és tasca fàcil per a uns nens de 2 i 4 anys, el que han viscut és ben real. La seva família és una de les 28 que ahir dissabte van recollir les claus de la seva nova llar, al número 75 del carrer de la Constitució. Són els primers veïns del nou Can Batlló. 

Entre l’Ares, la seva mare, i l’Enric, el seu avi, obren la porta i els dos petits corren a aixecar la persiana del menjador. Darrere el vidre, unes espectaculars vistes del majestuós recinte fabril, per al qual ahir dissabte era un dia marcat en vermell. Amb el tancament dels tallers, en què treballaven 2.000 persones, els barris de Sants i la Bordeta van anar perdent múscul comercial fins a arribar a una situació en alguns carrers agònica, que esperen revertir amb l’arribada de nous veïns, que no són tan nous. Un dels requisits per optar a aquesta promoció impulsada per la cooperativa d’habitatge de la FAVB era ser famílies joves i del barri.

És el cas de David Jara, el pare del Guifré i l’Otger, nascut al mateix carrer de la Constitució, on ara viuran els seus fills. «És tornar a les meves arrels», explica l’home. La història d’Ernest Medina és similar. Ell també és veí del barri i fill d’un altre històric del Centre Social de Sants. «Estem molt il·lusionats. Ha sigut un procés llarg que ha durat tres anys», apunta. El seu fill Éric, de 3 anys, no para de córrer entre les famílies que xerren durant el refrigeri per celebrar l’entrega de claus. Hi ha tants cotxets de nadó i tanta canalla amb patinet que algú de fora que passés per allà podria confondre la celebració amb un aniversari infantil.

El petit Éric ha entrat a la seva nova llar per primera vegada. «El primer que ha fet ha sigut descalçar-se i córrer per tota la casa. Està molt content perquè aquí tindrà parquet i podrà jugar molt descalç. Al pis en què vivim ara fa un fred que pela», explica la Vanessa, la seva mare.

ALTERNATIVA Als LLOGUERS IMPOSSIBLES   

L’Adriana és mare de dues nenes, la Joana, de cinc anys, i l’Èlia, de dos i mig. Ni ella ni la seva parella són nascuts a Sants, però feia molts anys que vivien al barri, fins que un dia van veure en un anunci la promoció impulsada per la FAVB i s’hi van interessar de seguida. «Vivíem de lloguer i ara els lloguers estan impossibles –explica la dona, en al·lusió a la ja famosa bombolla del lloguer que viu la ciutat, que converteix en més barates les hipoteques que els arrendaments–. Comprar aquest pis era una oportunitat. Ens vam apuntar al sorteig i vam tenir sort. I estem molt contents, és clar». 

Malgrat la seva transcendència –el veïnat de Sants fa més de tres dècades que reivindica Can Batlló–, i la presència de la regidora del districte, Laura Pérez, l’acte d’ahir no va ser anunciat en l’agenda municipal, en què es detallen una infinitat d’activitats en les quals participen tots i cada un dels regidors del govern. Això té una explicació clara: l’equip de Colau no vol fer-se la foto, vincular-se, a un model de vivenda que no és el seu. La promoció de la FAVB, aixecada en terreny públic a canvi de cinc pisos que es reserva l’administració –la finca té un total de 33 vivendes, 28 més cinc–, és de venda. Es tracta d’una promoció de protecció oficial que els nous veïns han comprat, amb la qual cosa a la pràctica deixa de ser parc públic d’habitatge. És l’últim bloc aixecat a Barcelona amb aquest model. 

ELS ÚLTIMS DEL VELL MODEL

El bloc inaugurat –mig de mentida per la falta de llum– ahir és el primer dels molts –i de molt diferents perfils– que s’aniran encadenant al llarg dels pròxims anys. En els terrenys anys enrere fortificats i propietat de la família Muñoz Ramonet hi ha planificades unes 850 vivendes de promocions privades (291 amb protecció oficial), i 291 pisos de promoció pública.

Just al solar del costat de la promoció de la FAVB està a punt de començar-se a aixecar la cooperativa de vivenda La Borda, en règim de cessió d’ús. Aquestes sí que seguint el model de vivenda de l’actual equip de govern. Seran 28 veïns més, també la majoria famílies –unitats de convivència– joves.

Ja estan pràcticament acabades –seran les pròximes a inaugurar-se– dues promocions aixecades pel patronat municipal de l’habitatge, de 26 pisos cada una, en règim de lloguer assequible i dret a superfície. Una d’aquestes promocions és a l’entrada del recinte, on en les primeres èpoques de la recuperació ciutadana, fa cinc anys i mig, hi havia un hort molt cuidat. A les tanques que protegeixen l’entrada a la gairebé acabada obra municipal penja l’inquietant cartell en què es llegeix «recinte controlat» sobre la bandera gitana. 

Notícies relacionades

De l'activisme a la vida quotidiana

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’obra dels 130 pisos de promoció privada, però amb protecció oficial, amb piscina comunitària i jardí privat, impulsats per la constructora Corp, també estan molt avançats. I el 98% venuts sobre plànol, segons la seva pàgina web.   

Si no falla res –està previst que el 2019 estiguin construïdes totes les vivendes–, el nou barri de Can Batlló, el 25% del terreny de la Bordeta, serà finalment una zona habitada, on conviuran els nombrosos i pioners projectes socials i d’economia solidària que ja es desenvolupen, amb veïns de procedències molt diverses. Des de les classes més altes que ocuparan els pisos privats, en una mena de Diagonal Mar en la qual es convertirà la part que toca a la Gran Via, fins a les famílies reallotjades als pisos socials. H