El vehicle elèctric avança a pedals

El periodista A. Jackson Marshall va escriure un article a 'The New York Times' sobre les bondats del taxi elèctric. Sostenia, textualment, que el consum és molt inferior al de gasolina, que les reparacions són molt menys costoses, que és més net, menys sorollós, i que la bateria és molt eficient. Explicava que el senyor Scriminger, el xòfer més veterà de Detroit, el bressol del motor, havia abandonat el seu antic cotxe de gasoil per un amb bateria. “He arribat a la conclusió que l'únic taxi segur i sa per a la ciutat és l'elèctric”, sentenciava el reporter. Massa obvietat per tractar-se del diari més prestigiós del planeta. Si no fos perquè l'article es va publicar el 9 de maig del 1915. El vehicle endollable ha passat gairebé un segle en l'ostracisme. Ignorat pel motor d'explosió, per una indústria que va trobar més rendibilitat en els cavalls que en els watts. Ha tornat, i aquí, a Barcelona i el seu entorn, avança a pedals. Però avança.

L'estadística dóna dues visions del tauler. El nombre d'automòbils i motos amb bateria respecte al total, una xifra microscòpica; o la penetració d'aquests models, és a dir, les vendes, que en el cas de la capital catalana ja arriben a l'1,5% de tot el que surt d'un concessionari, un percentatge lleugerament superior a la mitjana europea. Les xifres mostren també dues velocitats: la de l'Administració -l'ajuntament disposa d'una flota amb bateria de 320 unitats- i la dels particulars. A Barcelona hi ha registrats 1.944 vehicles elèctrics, dels quals 1.119 són motos. Tots junts poden semblar molts. Engrunes -el 0,2%-  si es té en compte que la ciutat té censats 928.512 vehicles, dels quals 844.063 són cotxes i motos.

AL DAVANT A ESPANYA

Els experts prefereixen agafar com a far les vendes. I aquí la ciutat exhibeix dades esperançadores, tot i que encara tímides, en el llarg camí cap a la mobilitat sostenible. Ángel López va ser director de Mobilitat en els temps de Jordi Hereu i avui és el responsable del pla municipal de vehicle elèctric i del programa LIVE. Assenyala que aquí la penetració d'aquests models no contaminants és “sis vegades superior a la de la mitjana espanyola -que és del 0,26%-“, cosa que situa Barcelona “al nivell de països com Alemanya o França”. Lluny queden estats com Noruega, on el 22,4% dels vehicles nous porten bateria.

A Catalunya, aporta López, hi ha uns 5.000 vehicles elèctrics. La majoria dels 3.000 no matriculats a Barcelona estan censats a l'àrea metropolitana, ja que, assegura aquest expert, la presència a la resta de províncies és residual. A aquests s'hi han d'afegir les flotes endollables que les empreses de rènting i lloguer inscriuen en municipis petits amb els quals mantenen avantatjosos acords sobre l'impost de circulació.

El lent avanç del vehicle elèctric té un parell d'explicacions: la indústria i la recàrrega. Els fabricants de cotxes i motos amb bateria evolucionen a gran velocitat, cosa que genera que el potencial usuari no trobi el moment adequat d'animar-se davant el temor que al cap de pocs mesos el seu vehicle quedi desfasat. Una situació similar al que passa amb la tecnologia mòbil. Però segons els experts, en aquest sector els avanços se succeeixen amb més freqüència i són determinants. El factor determinant, apunta López, és l'autonomia. “Ara estem en 300 quilòmetres, però aviat s'arribarà als 400. És comprensible que la gent vulgui esperar”. Queden lluny les característiques de fa menys d'una dècada, quan les primeres unitats requerien un punt de recàrrega cada 70 quilòmetres.

PROMOCIÓ I AJUDES

Notícies relacionades

Menys fums al bus i el taxi de Barcelona

BCN i la Generalitat aixecaran 1.151 vivendes assequibles abans del 2027

Patrick Renau, president de l'associació de promoció del vehicle elèctric Volt-Tour, comparteix el diagnòstic: “La mateixa evolució del sector frena els que potser s'atrevirien a fer el pas”. Aquesta plataforma calcula que Catalunya podria arribar el 2021 a la xifra de 20.000 vehicles elèctrics. Dependrà “de les polítiques de promoció, de les ajudes i també de la legislació”. Renau es queixa de les traves administratives, de com l'Estat “no liberalitza els sistemes de producció d'energia que permetrien l'autoconsum” a les llars. A Barcelona, detalla Ángel López, hi ha 16 punts de recàrrega ràpida, i tres més a l'àrea metropolitana. La xifra -cal afegir els 300 endolls de càrrega lenta en aparcaments subterranis municipals- és encara escassa. La clau, no obstant, són els punts de recàrrega als pàrquing privats, a les comunitats de veïns. "Si això evoluciona -assenyala López- es donarà un gran impuls al sector".

Amb l'objectiu que l'escassetat de punts de recàrrega no sigui una excusa per passar de la gasolina als watts, la Generalitat té entre mans un pla estratègic a tres anys vista que hauria d'ajudar a allunyar dubtes i pors. Entre els objectius, instal·lar 100 estacions de recàrrega a la xarxa viària, ja que són molts els conductors que temen que al marxar de cap de setmana puguin quedar tirats. Són cinc milions d'euros d'inversió, que no és gaire però menys és res.