Les terrasses de Barcelona mantenen el ganxo a l'hivern

Les terrasses a peu de carrer ja no depenen del termòmetre a Barcelona. Enrere queden els temps en què amb el fred desapareixien centenars de taules, que tornaven a brotar a la primavera. La seva presència ja no sap d’estacions, segons revela un estudi dut a terme la primera setmana de desembre per especialistes en Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona, que fixa l’ocupació mitjana dels vetlladors en un 56% aquests dies. És a dir, més cadires ocupades que lliures fins i tot a l’hivern. L’informe constata que són un valor intrínsec i no temporal per a bars i restaurants, que des de fa dos anys batallen contra la polèmica ordenança municipal.

    La pugna que mantenen el Gremi de Restauració de Barcelona i l’ajuntament sobre la regulació dels vetlladors s’ha trivialitzat amb la defensa dels empresaris dels seus interessos econòmics, que oculta la suposada invasió de l’espai públic que perjudica el veí, segons el consistori. Però la patronal insisteix que, negoci a part, les terrasses barcelonines formen part de la quotidianitat i idio­sincràsia de Barcelona, més encara des de la llei antitabac i la crisi, com han reivindicat amb les seves recents campanyes de suport, primer entre cares populars i després amb ciutadans anònims. I per mirar d’aclarir qui i com s’utilitzen aquests espais de trobada, han optat per buscar una radiografia presumptament imparcial, executada des del Laboratori de Transferència en Economia Aplicada (AQR-Lab) i l’Institut de Recerca en Economia Aplicada (IREA) de la Facultat d’Econòmiques de la UB.

DESESTACIONALITZACIÓ / És cert que el desembre no és el mes més representatiu de la ciutat. Però encara que es tracta d’un dels quatre més calmats turísticament parlant (del novembre al febrer), en els últims anys la ciutat ha viscut una clara desestacionalització del turisme i fins i tot a l’hivern l’activitat té pics d’alta ocupació hotelera, com en el recent Barça-Madrid. El professor Jordi Suriñach, que juntament amb Javier Romaní encapçala l’equip que ha desenvolupat l’estudi, adverteix que les xifres no són extrapolables a tot l’any, però les diferències entre mesos tendeixen a minimitzar-se a la capital catalana.

    Amb el comptador a la mà i pentinades 568 terrasses (com a mostra representativa entre les 4.398 censades a la primavera), es constata que a qualsevol hora hi ha més taules ocupades que buides en plena temporada freda. La mitjana és del 56% (fins i tot iniciat el pont del desembre), amb més animació als matins (57,51%) i a les nits, que al migdia. Es calcula que s’asseuen una mitjana de 2,43 persones per taula i que els caps de setmana estan dos punts més concorregudes que entre setmana.

Notícies relacionades

Microclima a les taules

El Luna Rossa Prada Pirelli, a tota vela

    ¿I qui troba el seu tron en una terrassa al carrer? Doncs en termes mitjans predominen els homes (61,8%) i l’edat de 45 anys. Però el quid de la qüestió per al gremi era saber si aquests oasis a l’asfalt són territori d’ús i gaudi local o han sigut conquistats pel turista. Així, en termes generals, només Ciutat Vella tenia una mica més d’una de cada tres cadires ocupades per un guiri. En concret el 30,5% dels seus clients eren forans i el 5,6% d’altres punts de Catalunya, més l’ 1,4% d’excursionistes que estan allotjats fora de la ciutat però s’hi arriben a passar el dia.

EIXAMPLE / No obstant, en el conjunt de la ciutat la cosa canvia. El 85,6% de clients locals (incloent-hi el 2,7% de commuters o treballadors de fora de la ciutat o estudiants temporals), enfront del 14,4% de visitants (estrangers ho eren l’11%). Fins i tot al districte de l’Eixample, segon territori turístic de la ciutat, el 85,9% d’ocupants de les seves taules són barcelonins. Encara que amb una particularitat: tan sols el 29,5% són veïns del barri, enfront del 56,3% d’altres districtes i l’11,5% de turistes, cosa que s’explica per la concentració de serveis i llocs de treball. Deixant fora aquests dos districtes, el 96,5% dels usuaris de la resta de la metròpolis serien veïns.